burkina faso-senegal-benin

Hola a totes!!

Doncs ha pasat temps desde l'ultima entrada pero es que no sabeu la mandra que fa escriure. Tampoc es facil trobar un lloc amb conexio que no sigui extremadament lenta. Amb la montserrat desprês de Pais Dogon vam decidir canviar d'escenari. I vam fer molt be la veritat, vam decidir arribar-nos fins a Burkina faso. EL viatge no va ser gen facil; estavem a Sevare, al costat de Mopti i la intencio era arribar fins a Bobo-diolasso el mateix dia. Ni de broma. Ens van enganyar com a xinus i ens vam esperar tot el mati a una estacio horrible, la de sevare. Al final i no sense discusions i mal rollos vam engegar el tio que ens va enganyar i vendre els bitllets a la merda, vam recuperar els nostres calerons i vam anar a la companyia de davant a coprar els bitllets. El bus sortia a les 15h i punto. A aquella hora va arribar la tartrana que ens havia de portar fins a mig cami de Burkina. Era un bus urba italia de segona ma esclar. Alla ens van ficar amb tropocientes mil persones mes, va ser nu viatge molt dur. sobretot per la calor. Feia un sol de justicia que escalfava la tartrana italiana i la convertia en un forn. Deuriem estar a mes de 50 graus de ben segur. PEr fervos una idea engegant el termometre digital (que en teora es corporal)marcava la xifra maxima que podia marcar, 42 graus... La tortura va durar ja no menrecordu cuantes hores, em sembla que 6. Tan la Montse com en a mi sen's va acabar la paciencia de seguida. Pero vam arribar, a koulibani, on vam dormir. El dia seguent cap a Bobo sense problemes. Bobo una altre historia, la calor era totalment soportable i el paisatge era d'un verd intens a raô de les plujes que ja havien comensat i dels arrosals. Alla vam coneixer el Gibril que ens va fer de guia una dia. Vam anar a una cascada espectacular, a unes formacins rocoses rollo montserrat pero en petit, bastant curios i a veure els lipopotams!!! A burkina pero el que es nota de seguida es la amabilitat de la gent, que dista bastant del que ens hem trobat nosaltres a Mali i sobretot al pais Dogon.... Pero es el de sempre a on hi ha turisme hi ha buscavides. Per fi sembla que la Montse va fer les paus amb l'Africa. Alla vam pasar un parell de dies, a l'ultim dia es casava la germana del Gibril i ens van convidar al casament. GEnial, la pega que nomes podriem estar-hi de dia perque ens sortia el bus a la tarda. Va estar be, vam beure cervesa de mill; vi de palma i vam gaudir de l'inici de la festa. El casament era animista, sense papers pel mig, de fet no calen. Era en un indret molt bonic; un poblet de pocs habitants molt africa. casetes petites i rodones amb sostre de palla El que era curios era la metodologia del casament. Hi havia dos festes, la festa del marit i la festa de la novia, en cada festa hi havia un grup de musica en viu i menjar i beure per tothom. La gent podia anar canviant d'ambients i no seria fins a la 1h de la nit que la novia coberta amb un vel blanc aniria fins a casa del marit i les dues festes s'unirien. Aqui les casetes de fanc tenien una ralla horitzontal blanca a mitja altura. Ens van esplicar que la rao de la ratlla era per evitar una catastrofe. Una burra havia parit un nado, aquest nen corria per la zona i si entrava a la casa d'algu en aquella familia hi hauria 7 morts. La solucio perque no entres era la ratlla blanca...
Pero de costum alguna cosa sem va posar malament i vaig tenir una lica de gastrointeritits; pero el dia seguent ja estava recuperat per tornar fins a Bamako i el dia seguent fins a Dakar (30 hores de bus). A Dakar, vam quedar amb el bass i el brice un senegales i nu frances que haviem conegut a mali i vam anar a casa del bass, queens va presentar la familia i ens va convidar a dinar, tambe vam anar a la playa!!!
I res la Montserrat sen va tornar cap al que seria capolat i jo em quedu aqui seguint amb el blog i amb la cerca del rovello. M'he quedat a casa del Pablo; maquinant com sortir de senegal, mirant bitllets i visas. Un calvari. Pero be, finalment vaig ferme la visa de Benin i vaig comprar els bitllets.
Una curiositat: la gent que ha estat a senegal sabra que pel carrer els nens i els joves criden als blancs amb el nom de "tubab". Doncs be, tubab es una paraula que ve del frances antic Tuban que significa metge. Logicament es una herencia de la colonitzacio.
A senegal vaig estar una setmaneta, genial a ca el pablo, un nanu de Cadiz que trebala per una ong espanyola. Em va ajudar per entendre algunes coses del pais. PEr exemple i no ho he explicat. Quan van arribar a Kedougou la primera vegada una cosa que ens va cridar l'atencio al cofoi i a mi es que la majoria d'edificis del govern i la policia han sigut cremants. Aixo va ser arran d'una revolta que va tenir lloc a finals de l'any pasat on centenars d'estudiants van sortir al carrer a protestar per la falta de feina, per les condicions de vida i per la presencia de les mines d'or (Explotades per una companyia Canadenca, es clar) al costat de Kedougou que no oferien llocs de treball a la gent del poble. En resultat va ser centenars de detencions i 2 estudiants assassinats pels trets de la policia.
En el sistema senegales encara tenen molt de pes el que serien els MArabuts. Els marabuts son liders religiosos musulmans amb un poder i influencia molt forts. I son les fotos que porten al pit molts senegalesos. Durant la epoca de colonitzacio aquests personatges van colaborar estretament amb el govern frances per sotmetre el pais. No nomes tenen poder religios, capasos de mobilitzar el 70 per cent de la poblacio senegalesa, sino que tenen el monopoli de grans sectors de l'economia senegalesa. A la vegada que incontables titols de propietat. Per exemple la ciutat de Touba, al nort-est de Dakar, on resideix un dels Marabus mes important de senegal i on hi viuen 529176 persones representa un sol titol de propietat, propietat es clar del Marabu de Touba. Politics i capitals extrangers han de tenir en compte per forsa els Marabus d'arreu per fer de les seves. I es per aixo que a les mines d'or de Kedougou nomês hi treballen gent fidel al Marabu de torn que esta be amb els canadencs i politics locals, als locals, animistes en la seva majoria no els volen. un altre tema es el de les empreses extrangeres presents a Senegal. A Dakar hi resideixen mes de 35000 francesos i l'exercit frances present a Senegal; sobrepasa en excreix l"exercit senegales, amb bases importants arreu del territori. Algu s'extranya de perque Senegal es un pais estable? els unics capasos de protagonitzar un cop d'estat son els francesos. Els negocis extrangers a senegal tambe son importants, de fet son els que exploten les primeres materies del pais. Tambe imporatnt es el tema de la cooperacio espanyola al senegal. El govern espanyol inverteix moltisims diners en cooperacio amb el Senegal, a canvi el govern senegales permet que patrulleres de la guardia civil circulin amb llibertat per les costes senegaleses a la captura de l'immigrant. I que logicament empreses espanyoles puguin fer els seus negocis en aquest pais.
Bueno total vaia rotllo, es podria explicar encar moltes mes coses pero no cal.
Vaig anar a una festa senegalesa amb centenars de persones, era la tipica soire; com en diuen alla, un grup de percusio i una zona de ball rodejada per centenars de cadires de plastic... com ja m'esperava, el fet de ser l-unic blanc de la festa va fer que em fesin ballar.... vaig poguer presumir de les meves habilitats de dansa davant centenars de persones! van quedar impresionats.
Ara estic a Benin i Virgin nigeria la companyia amb la que he volat m'ha perdut les maletes, un desastre. Estic a Cotonou esperant a vere que i tinc pensat fer Togo i Ghana abans de volar cap a Douala (cameron ) a finals de mes!

saut a totes