viernes, 31 de julio de 2009
Ghana-togo-benin-cameroon
Salut gent!!
Ja torno a estar a Cameroon. Sembla que aquest pais em cridi, doncs ja es la tercera vegada que hi vinc. De fet es un pais especial, amb una varietat etnica i paisatgistica increible, de fet ja diuen que es com l Africa en miniatura. Be pero ja en parlarem mes endavant. Vaig fugir de Mole nacional parc, a Ghana per anar cap a tamale una altre volta. D'alla vaig enfilar cap al sud, Kumasi, on vaig fer una parada d'una nit. Vaig anar a visitar un museu que va ser un toston i descansar una mica. Ghana esta bastant occidentalitzada, el caos Africa tant caracteristic queda mes difuminat. De Kumasi mes cap al sud, cap a cape cost. Un antic enclau on es comerciava amb esclaus des de 1500 fins a mitjans del segle XIX. El mes caracteristic de cape cost es el castell, contruit durant la epoca colonial pel comers d'esclaus; com ja he dit. Es un edifici inmens, amb les seves masmorres on tenien els esclaus; celes de castic, edifici dels comerciants; esglesia i demes bestieses. La visita a un lloc aixi remou les entranyes. Tota la costa del golf de guinea esta plagada de forts dels antics colonitzadors.
Ara no tinc temps de seguir explicant; dema continuu, us deixo amb algunes fotos de benin, togo i ghana!!
miércoles, 22 de julio de 2009
Ghana
Salut a totes!
Ja corru per Ghana. La meva visita a Togo va ser doncs extremadament breu. Em vaig quedar un dia mes a Kara a la festa dels Ewala. Son festes d'iniciacio. Els nanus que fan els 18 pues corren dansant i cantant per tota la ciutat. Per demostrar que han deixat de ser crius han de lluitar. En realitat la lluita es una especie de Judo togoles, en aue guanya el que fq cqure l'adversari. Be pues de Kara m'en vaig anar cap a la frontera de Ghana, no va ser gens facil, el transport al nort del pais es molt limitat i vaig haver d'agafar moltes formes de trasport en pocs quilometres. Em van deixar al post fronterer on em vaig haver d'esperar una bona estona que pases algun vehicle. Estava petat de gent logicament, pero la meva insistencia va fer que em sortis amb la meva. Em van colocar a la baca del minibus. Per mi perfecte doncs veia el paisatge i ademes no estava apretujat! I ja estava a Ghana. D'alla un altre bus cap a Yendi i cap a Tamale. Vaig arribar negre nit. Per acabar-ho d'adobar tots els hotels estaven complets pel que vaig haver de donar millons de voltes per la ciutat. Finalment vaig acabar en un hoteluxu de mala mort. I el dia seguent cap a Mole!!! Mole es un parc nacional situat no massa lluny de la frontera de Costa d'Ibori. Arribar alla tambe em va costar bastant pero be el lloc mereixia qualsevol calvari. Em vaig instalar als dormitoris de l'hotel del parc nacional, genial!! el paisatge es super verd, el restaurant esta en una zona elevada des d'on veus passar els elefants per la sabana. Ademes hi ha piscina... Despres de 3 mesos viatjant de la manera mes inconfortable posible els meus vicis burgesos van aflorar.... Val la pena per aixo la veritat, hi ha elefants per tot arreu, antilops, monos de tots tamanys.... molt rebe la veritat. Ademes jo no consumia absolutament res a l'hotel, a darrera del restaurant oficial hi havia un cobert on degustava a diari el menjar Ghanes per cuatre durus (ghana es suuuper baratu)Tambe es el lloc on he vist mes blancs en poc espai. No he trobat pero cap motxilleru. Tothom treballa per alguna ONG, majoritariament americanes. Cal dir que Ghana es un pais anglofob. Hi ha molta presencia de ONG i empreses extrangeres. De fet despres de que Ghana abraces les politiques neoliberals del FMI el capitalisme s'hi va introduint de manera progresiva. Es doncs un pais extremadament desigual. Les ciutats son molt mes ordenades i occidentalitzades, cosa que contrasta enormement amb el camp, on la pobresa exrtrema impera. De moment tinc poca informacio del que esta passant per aqui, pero en pocs dies ja us explicare el que.
Al cap d'un dia ja estava fart de la prepotencia de tants americans concentrats en poc espai, aixi que vaig pirar del parc nacional. I men he anat cap a Tamale un altre cop. Per cert si faig faltes us foteu, a cada pais em canvien el teclat, un cop em vaig haver acostumat al teclat frances, ara, aqui usen el teclat angles (el de casa nostra)
Dema m'en vaig cap a Kumasi, mes al sud. Des d'on m'arribare a la costa i des d'on tornare cap a Benin per agafar l'avio cap a Douala. El dia 29 vamos.
I res nanus, vagi bene per berga cityyyyyysss!!!
Intentare penjar fotus pero la conexio es horrible! sino us espereu a Cameron, que alla tindre temps! sino tambe li podeu demanar les fotos al Pep, que te totes les meves fotos de senegal-mali-burkina!!! De fet estic tirant poquisimes fotus (m'en arrepentire)
Ja corru per Ghana. La meva visita a Togo va ser doncs extremadament breu. Em vaig quedar un dia mes a Kara a la festa dels Ewala. Son festes d'iniciacio. Els nanus que fan els 18 pues corren dansant i cantant per tota la ciutat. Per demostrar que han deixat de ser crius han de lluitar. En realitat la lluita es una especie de Judo togoles, en aue guanya el que fq cqure l'adversari. Be pues de Kara m'en vaig anar cap a la frontera de Ghana, no va ser gens facil, el transport al nort del pais es molt limitat i vaig haver d'agafar moltes formes de trasport en pocs quilometres. Em van deixar al post fronterer on em vaig haver d'esperar una bona estona que pases algun vehicle. Estava petat de gent logicament, pero la meva insistencia va fer que em sortis amb la meva. Em van colocar a la baca del minibus. Per mi perfecte doncs veia el paisatge i ademes no estava apretujat! I ja estava a Ghana. D'alla un altre bus cap a Yendi i cap a Tamale. Vaig arribar negre nit. Per acabar-ho d'adobar tots els hotels estaven complets pel que vaig haver de donar millons de voltes per la ciutat. Finalment vaig acabar en un hoteluxu de mala mort. I el dia seguent cap a Mole!!! Mole es un parc nacional situat no massa lluny de la frontera de Costa d'Ibori. Arribar alla tambe em va costar bastant pero be el lloc mereixia qualsevol calvari. Em vaig instalar als dormitoris de l'hotel del parc nacional, genial!! el paisatge es super verd, el restaurant esta en una zona elevada des d'on veus passar els elefants per la sabana. Ademes hi ha piscina... Despres de 3 mesos viatjant de la manera mes inconfortable posible els meus vicis burgesos van aflorar.... Val la pena per aixo la veritat, hi ha elefants per tot arreu, antilops, monos de tots tamanys.... molt rebe la veritat. Ademes jo no consumia absolutament res a l'hotel, a darrera del restaurant oficial hi havia un cobert on degustava a diari el menjar Ghanes per cuatre durus (ghana es suuuper baratu)Tambe es el lloc on he vist mes blancs en poc espai. No he trobat pero cap motxilleru. Tothom treballa per alguna ONG, majoritariament americanes. Cal dir que Ghana es un pais anglofob. Hi ha molta presencia de ONG i empreses extrangeres. De fet despres de que Ghana abraces les politiques neoliberals del FMI el capitalisme s'hi va introduint de manera progresiva. Es doncs un pais extremadament desigual. Les ciutats son molt mes ordenades i occidentalitzades, cosa que contrasta enormement amb el camp, on la pobresa exrtrema impera. De moment tinc poca informacio del que esta passant per aqui, pero en pocs dies ja us explicare el que.
Al cap d'un dia ja estava fart de la prepotencia de tants americans concentrats en poc espai, aixi que vaig pirar del parc nacional. I men he anat cap a Tamale un altre cop. Per cert si faig faltes us foteu, a cada pais em canvien el teclat, un cop em vaig haver acostumat al teclat frances, ara, aqui usen el teclat angles (el de casa nostra)
Dema m'en vaig cap a Kumasi, mes al sud. Des d'on m'arribare a la costa i des d'on tornare cap a Benin per agafar l'avio cap a Douala. El dia 29 vamos.
I res nanus, vagi bene per berga cityyyyyysss!!!
Intentare penjar fotus pero la conexio es horrible! sino us espereu a Cameron, que alla tindre temps! sino tambe li podeu demanar les fotos al Pep, que te totes les meves fotos de senegal-mali-burkina!!! De fet estic tirant poquisimes fotus (m'en arrepentire)
jueves, 16 de julio de 2009
Benin-Togo
Bones a totes!
Despres d'una setmana els nanus de Virgin Nigeria em van trobar la maleta... Pel que em vaig haver d'estar bastants dies a Cotonou, es a dir Benin. Benin es un pais interesant, els dies a Cotonou els vaig aprofitar per visitar els pobles al voltant. Ganvie es un poble situat al mig d'un llac, a on les cases son construides sobre pilons de fusta., La principal activitat economica es logicament la pesca. Els habitants de Ganvie es van instalar aqui cap al segle XVIII, quan l'imperi d'Abomey i l'impero frances colaboraben estretament en la trata negrera. Per motius religiosos els soldats de l'imperi d'Abomey, situat el centre de Benin, no es podien aventurar sobre l'aigua, es per aixo que els habitants de Ganvie es van instalar sobre el llac, fugint d'ambdos imperis. Si es calcula que entra 10 i 20 millons d'esclaus van ser capturats i portats a America des de Africa, de Odhia, en sortien 10000 cada any durant els mes de 200 anys que va durar el comers d'esclaus. Odhia esta situada al sud oest de Benin, es una ciutat tranquila on es pot visitar la porta de no retorn, un monument aixecat en record dels exclaus segrestats i deportats a america. Tambe hi ha varis museus bastants interesants. Un es un port portugues restaurat de l'epoca colonial. El port consta de 4 parts, entrant al pati a la dreta hi ha la casa dels comerciants, a l'esquerra a on dormien els soldats, al centre una esglesia i darrera el cuartel de soldats; a un altre pati hi tenien els esclaus amontegats. Estreta colaboracio entre el poder economic, religios i militar.
Pels que es pensin que l'esclavitut es cosa del passat, al nort de Benin; no es raru que els pares venguin els crius a empresaris Nigerians que els exploraran de per vida a les plantacions.
Be, de Odhia men vaig anar cap al nort, a on em vaig trobar amb la cecil, una amiga que vaig coneixer al cameron i que m'he alegrat molt de retrobar a Benin. Ella marxava de vacances el dia seguent, aixi que vam coincidir poc temps. De Parakou m'en vaig anar cap a mes amunt a Natitingou; on vaig coneixer un parell de francesos la mar de simpatics i amb els que vam anar a fer una excursio pel voltant. Per les Tata somba, que son les cases on viuen els nanus que habiten al pais somba. Tenen la peculiaritat que son com petits castells construits amb argila. Van ser creats pels mateixos motius pels que els ancestres de l'antiga Ganvie es van instalar sobre les aigues d'un llac, per protegirse dels francesos i dels nanus de l'imperi de Abomey.
una altre peculiaritat es el Vodoou; es la religio nacional i es practica arreu. De fet Benin es el bresol d'aquesta religio, que s'acabara escampant per les ameriques arran de la deportacio de millons de persones a aquest continent. De fet a Benin es poden indentificar moltes coses de la vida diaria presents avui en dia a Brasil o America llatina.
A Benin la gent es tranquila, la veritat que es troba a faltar l'efusivitat amb la que et saluden als paisos benin, acompanyant sempre el bon jour, amb el sa va?. Tot i aixi els nanus d'aqui son simpatics i amables... es nota la diferencia la veritat venint d'altres paisos mes turistics a on molta gent que et parla nomes li intereses pel que puguis tenir a les butxaques, aqui es moltisim mes agredable. A cotonou em va ploure tots els dies; es sessio de pluges i es nota, per l'aiguat que cau i pels millons de musquits. Pero el paisatge es verd i el sut es bosc tropical, molt bonic la veritat. Les palmeres i els boscos de bambu estan arreu de la costa i es respira un aire fresc, excepte a la contaminada cotonou.
Pero be, Ahir mateix vaig passar a Togo. Que pel que estic veient no es massa diferent de Benin. Ja vorem. La meva intencio es passar a Ghana; dema si puc, potser. Avui era la festa dels ewala, una festa que es fa cada any durant una setmana i on es reuneixen milers de persones vingudes arreu del pais. Es tracta de combats de lluita tradicional Togolesa. Es tot un event. Centeneras de policies i militars protegeixen el president i tota la patuleia que l'acompanya (militars americans inclosos). Hem estat una estoneta veient l'ambient i hem marxat. Dic estem perque he conegut un nanu de alemania que tambe corre per aqui. Ah per cert, estic a un poble que es diu Kara, nose si tindra res a veure amb algu que conec.
Ja us fare cinc centims de Ghana quan hi vagi.
Salut a totes!!
Juer i a vere si fiqueu algun comentari que es aixo es super tristuuuu!!!
Despres d'una setmana els nanus de Virgin Nigeria em van trobar la maleta... Pel que em vaig haver d'estar bastants dies a Cotonou, es a dir Benin. Benin es un pais interesant, els dies a Cotonou els vaig aprofitar per visitar els pobles al voltant. Ganvie es un poble situat al mig d'un llac, a on les cases son construides sobre pilons de fusta., La principal activitat economica es logicament la pesca. Els habitants de Ganvie es van instalar aqui cap al segle XVIII, quan l'imperi d'Abomey i l'impero frances colaboraben estretament en la trata negrera. Per motius religiosos els soldats de l'imperi d'Abomey, situat el centre de Benin, no es podien aventurar sobre l'aigua, es per aixo que els habitants de Ganvie es van instalar sobre el llac, fugint d'ambdos imperis. Si es calcula que entra 10 i 20 millons d'esclaus van ser capturats i portats a America des de Africa, de Odhia, en sortien 10000 cada any durant els mes de 200 anys que va durar el comers d'esclaus. Odhia esta situada al sud oest de Benin, es una ciutat tranquila on es pot visitar la porta de no retorn, un monument aixecat en record dels exclaus segrestats i deportats a america. Tambe hi ha varis museus bastants interesants. Un es un port portugues restaurat de l'epoca colonial. El port consta de 4 parts, entrant al pati a la dreta hi ha la casa dels comerciants, a l'esquerra a on dormien els soldats, al centre una esglesia i darrera el cuartel de soldats; a un altre pati hi tenien els esclaus amontegats. Estreta colaboracio entre el poder economic, religios i militar.
Pels que es pensin que l'esclavitut es cosa del passat, al nort de Benin; no es raru que els pares venguin els crius a empresaris Nigerians que els exploraran de per vida a les plantacions.
Be, de Odhia men vaig anar cap al nort, a on em vaig trobar amb la cecil, una amiga que vaig coneixer al cameron i que m'he alegrat molt de retrobar a Benin. Ella marxava de vacances el dia seguent, aixi que vam coincidir poc temps. De Parakou m'en vaig anar cap a mes amunt a Natitingou; on vaig coneixer un parell de francesos la mar de simpatics i amb els que vam anar a fer una excursio pel voltant. Per les Tata somba, que son les cases on viuen els nanus que habiten al pais somba. Tenen la peculiaritat que son com petits castells construits amb argila. Van ser creats pels mateixos motius pels que els ancestres de l'antiga Ganvie es van instalar sobre les aigues d'un llac, per protegirse dels francesos i dels nanus de l'imperi de Abomey.
una altre peculiaritat es el Vodoou; es la religio nacional i es practica arreu. De fet Benin es el bresol d'aquesta religio, que s'acabara escampant per les ameriques arran de la deportacio de millons de persones a aquest continent. De fet a Benin es poden indentificar moltes coses de la vida diaria presents avui en dia a Brasil o America llatina.
A Benin la gent es tranquila, la veritat que es troba a faltar l'efusivitat amb la que et saluden als paisos benin, acompanyant sempre el bon jour, amb el sa va?. Tot i aixi els nanus d'aqui son simpatics i amables... es nota la diferencia la veritat venint d'altres paisos mes turistics a on molta gent que et parla nomes li intereses pel que puguis tenir a les butxaques, aqui es moltisim mes agredable. A cotonou em va ploure tots els dies; es sessio de pluges i es nota, per l'aiguat que cau i pels millons de musquits. Pero el paisatge es verd i el sut es bosc tropical, molt bonic la veritat. Les palmeres i els boscos de bambu estan arreu de la costa i es respira un aire fresc, excepte a la contaminada cotonou.
Pero be, Ahir mateix vaig passar a Togo. Que pel que estic veient no es massa diferent de Benin. Ja vorem. La meva intencio es passar a Ghana; dema si puc, potser. Avui era la festa dels ewala, una festa que es fa cada any durant una setmana i on es reuneixen milers de persones vingudes arreu del pais. Es tracta de combats de lluita tradicional Togolesa. Es tot un event. Centeneras de policies i militars protegeixen el president i tota la patuleia que l'acompanya (militars americans inclosos). Hem estat una estoneta veient l'ambient i hem marxat. Dic estem perque he conegut un nanu de alemania que tambe corre per aqui. Ah per cert, estic a un poble que es diu Kara, nose si tindra res a veure amb algu que conec.
Ja us fare cinc centims de Ghana quan hi vagi.
Salut a totes!!
Juer i a vere si fiqueu algun comentari que es aixo es super tristuuuu!!!
martes, 7 de julio de 2009
burkina faso-senegal-benin
Hola a totes!!
Doncs ha pasat temps desde l'ultima entrada pero es que no sabeu la mandra que fa escriure. Tampoc es facil trobar un lloc amb conexio que no sigui extremadament lenta. Amb la montserrat desprês de Pais Dogon vam decidir canviar d'escenari. I vam fer molt be la veritat, vam decidir arribar-nos fins a Burkina faso. EL viatge no va ser gen facil; estavem a Sevare, al costat de Mopti i la intencio era arribar fins a Bobo-diolasso el mateix dia. Ni de broma. Ens van enganyar com a xinus i ens vam esperar tot el mati a una estacio horrible, la de sevare. Al final i no sense discusions i mal rollos vam engegar el tio que ens va enganyar i vendre els bitllets a la merda, vam recuperar els nostres calerons i vam anar a la companyia de davant a coprar els bitllets. El bus sortia a les 15h i punto. A aquella hora va arribar la tartrana que ens havia de portar fins a mig cami de Burkina. Era un bus urba italia de segona ma esclar. Alla ens van ficar amb tropocientes mil persones mes, va ser nu viatge molt dur. sobretot per la calor. Feia un sol de justicia que escalfava la tartrana italiana i la convertia en un forn. Deuriem estar a mes de 50 graus de ben segur. PEr fervos una idea engegant el termometre digital (que en teora es corporal)marcava la xifra maxima que podia marcar, 42 graus... La tortura va durar ja no menrecordu cuantes hores, em sembla que 6. Tan la Montse com en a mi sen's va acabar la paciencia de seguida. Pero vam arribar, a koulibani, on vam dormir. El dia seguent cap a Bobo sense problemes. Bobo una altre historia, la calor era totalment soportable i el paisatge era d'un verd intens a raô de les plujes que ja havien comensat i dels arrosals. Alla vam coneixer el Gibril que ens va fer de guia una dia. Vam anar a una cascada espectacular, a unes formacins rocoses rollo montserrat pero en petit, bastant curios i a veure els lipopotams!!! A burkina pero el que es nota de seguida es la amabilitat de la gent, que dista bastant del que ens hem trobat nosaltres a Mali i sobretot al pais Dogon.... Pero es el de sempre a on hi ha turisme hi ha buscavides. Per fi sembla que la Montse va fer les paus amb l'Africa. Alla vam pasar un parell de dies, a l'ultim dia es casava la germana del Gibril i ens van convidar al casament. GEnial, la pega que nomes podriem estar-hi de dia perque ens sortia el bus a la tarda. Va estar be, vam beure cervesa de mill; vi de palma i vam gaudir de l'inici de la festa. El casament era animista, sense papers pel mig, de fet no calen. Era en un indret molt bonic; un poblet de pocs habitants molt africa. casetes petites i rodones amb sostre de palla El que era curios era la metodologia del casament. Hi havia dos festes, la festa del marit i la festa de la novia, en cada festa hi havia un grup de musica en viu i menjar i beure per tothom. La gent podia anar canviant d'ambients i no seria fins a la 1h de la nit que la novia coberta amb un vel blanc aniria fins a casa del marit i les dues festes s'unirien. Aqui les casetes de fanc tenien una ralla horitzontal blanca a mitja altura. Ens van esplicar que la rao de la ratlla era per evitar una catastrofe. Una burra havia parit un nado, aquest nen corria per la zona i si entrava a la casa d'algu en aquella familia hi hauria 7 morts. La solucio perque no entres era la ratlla blanca...
Pero de costum alguna cosa sem va posar malament i vaig tenir una lica de gastrointeritits; pero el dia seguent ja estava recuperat per tornar fins a Bamako i el dia seguent fins a Dakar (30 hores de bus). A Dakar, vam quedar amb el bass i el brice un senegales i nu frances que haviem conegut a mali i vam anar a casa del bass, queens va presentar la familia i ens va convidar a dinar, tambe vam anar a la playa!!!
I res la Montserrat sen va tornar cap al que seria capolat i jo em quedu aqui seguint amb el blog i amb la cerca del rovello. M'he quedat a casa del Pablo; maquinant com sortir de senegal, mirant bitllets i visas. Un calvari. Pero be, finalment vaig ferme la visa de Benin i vaig comprar els bitllets.
Una curiositat: la gent que ha estat a senegal sabra que pel carrer els nens i els joves criden als blancs amb el nom de "tubab". Doncs be, tubab es una paraula que ve del frances antic Tuban que significa metge. Logicament es una herencia de la colonitzacio.
A senegal vaig estar una setmaneta, genial a ca el pablo, un nanu de Cadiz que trebala per una ong espanyola. Em va ajudar per entendre algunes coses del pais. PEr exemple i no ho he explicat. Quan van arribar a Kedougou la primera vegada una cosa que ens va cridar l'atencio al cofoi i a mi es que la majoria d'edificis del govern i la policia han sigut cremants. Aixo va ser arran d'una revolta que va tenir lloc a finals de l'any pasat on centenars d'estudiants van sortir al carrer a protestar per la falta de feina, per les condicions de vida i per la presencia de les mines d'or (Explotades per una companyia Canadenca, es clar) al costat de Kedougou que no oferien llocs de treball a la gent del poble. En resultat va ser centenars de detencions i 2 estudiants assassinats pels trets de la policia.
En el sistema senegales encara tenen molt de pes el que serien els MArabuts. Els marabuts son liders religiosos musulmans amb un poder i influencia molt forts. I son les fotos que porten al pit molts senegalesos. Durant la epoca de colonitzacio aquests personatges van colaborar estretament amb el govern frances per sotmetre el pais. No nomes tenen poder religios, capasos de mobilitzar el 70 per cent de la poblacio senegalesa, sino que tenen el monopoli de grans sectors de l'economia senegalesa. A la vegada que incontables titols de propietat. Per exemple la ciutat de Touba, al nort-est de Dakar, on resideix un dels Marabus mes important de senegal i on hi viuen 529176 persones representa un sol titol de propietat, propietat es clar del Marabu de Touba. Politics i capitals extrangers han de tenir en compte per forsa els Marabus d'arreu per fer de les seves. I es per aixo que a les mines d'or de Kedougou nomês hi treballen gent fidel al Marabu de torn que esta be amb els canadencs i politics locals, als locals, animistes en la seva majoria no els volen. un altre tema es el de les empreses extrangeres presents a Senegal. A Dakar hi resideixen mes de 35000 francesos i l'exercit frances present a Senegal; sobrepasa en excreix l"exercit senegales, amb bases importants arreu del territori. Algu s'extranya de perque Senegal es un pais estable? els unics capasos de protagonitzar un cop d'estat son els francesos. Els negocis extrangers a senegal tambe son importants, de fet son els que exploten les primeres materies del pais. Tambe imporatnt es el tema de la cooperacio espanyola al senegal. El govern espanyol inverteix moltisims diners en cooperacio amb el Senegal, a canvi el govern senegales permet que patrulleres de la guardia civil circulin amb llibertat per les costes senegaleses a la captura de l'immigrant. I que logicament empreses espanyoles puguin fer els seus negocis en aquest pais.
Bueno total vaia rotllo, es podria explicar encar moltes mes coses pero no cal.
Vaig anar a una festa senegalesa amb centenars de persones, era la tipica soire; com en diuen alla, un grup de percusio i una zona de ball rodejada per centenars de cadires de plastic... com ja m'esperava, el fet de ser l-unic blanc de la festa va fer que em fesin ballar.... vaig poguer presumir de les meves habilitats de dansa davant centenars de persones! van quedar impresionats.
Ara estic a Benin i Virgin nigeria la companyia amb la que he volat m'ha perdut les maletes, un desastre. Estic a Cotonou esperant a vere que i tinc pensat fer Togo i Ghana abans de volar cap a Douala (cameron ) a finals de mes!
saut a totes
Doncs ha pasat temps desde l'ultima entrada pero es que no sabeu la mandra que fa escriure. Tampoc es facil trobar un lloc amb conexio que no sigui extremadament lenta. Amb la montserrat desprês de Pais Dogon vam decidir canviar d'escenari. I vam fer molt be la veritat, vam decidir arribar-nos fins a Burkina faso. EL viatge no va ser gen facil; estavem a Sevare, al costat de Mopti i la intencio era arribar fins a Bobo-diolasso el mateix dia. Ni de broma. Ens van enganyar com a xinus i ens vam esperar tot el mati a una estacio horrible, la de sevare. Al final i no sense discusions i mal rollos vam engegar el tio que ens va enganyar i vendre els bitllets a la merda, vam recuperar els nostres calerons i vam anar a la companyia de davant a coprar els bitllets. El bus sortia a les 15h i punto. A aquella hora va arribar la tartrana que ens havia de portar fins a mig cami de Burkina. Era un bus urba italia de segona ma esclar. Alla ens van ficar amb tropocientes mil persones mes, va ser nu viatge molt dur. sobretot per la calor. Feia un sol de justicia que escalfava la tartrana italiana i la convertia en un forn. Deuriem estar a mes de 50 graus de ben segur. PEr fervos una idea engegant el termometre digital (que en teora es corporal)marcava la xifra maxima que podia marcar, 42 graus... La tortura va durar ja no menrecordu cuantes hores, em sembla que 6. Tan la Montse com en a mi sen's va acabar la paciencia de seguida. Pero vam arribar, a koulibani, on vam dormir. El dia seguent cap a Bobo sense problemes. Bobo una altre historia, la calor era totalment soportable i el paisatge era d'un verd intens a raô de les plujes que ja havien comensat i dels arrosals. Alla vam coneixer el Gibril que ens va fer de guia una dia. Vam anar a una cascada espectacular, a unes formacins rocoses rollo montserrat pero en petit, bastant curios i a veure els lipopotams!!! A burkina pero el que es nota de seguida es la amabilitat de la gent, que dista bastant del que ens hem trobat nosaltres a Mali i sobretot al pais Dogon.... Pero es el de sempre a on hi ha turisme hi ha buscavides. Per fi sembla que la Montse va fer les paus amb l'Africa. Alla vam pasar un parell de dies, a l'ultim dia es casava la germana del Gibril i ens van convidar al casament. GEnial, la pega que nomes podriem estar-hi de dia perque ens sortia el bus a la tarda. Va estar be, vam beure cervesa de mill; vi de palma i vam gaudir de l'inici de la festa. El casament era animista, sense papers pel mig, de fet no calen. Era en un indret molt bonic; un poblet de pocs habitants molt africa. casetes petites i rodones amb sostre de palla El que era curios era la metodologia del casament. Hi havia dos festes, la festa del marit i la festa de la novia, en cada festa hi havia un grup de musica en viu i menjar i beure per tothom. La gent podia anar canviant d'ambients i no seria fins a la 1h de la nit que la novia coberta amb un vel blanc aniria fins a casa del marit i les dues festes s'unirien. Aqui les casetes de fanc tenien una ralla horitzontal blanca a mitja altura. Ens van esplicar que la rao de la ratlla era per evitar una catastrofe. Una burra havia parit un nado, aquest nen corria per la zona i si entrava a la casa d'algu en aquella familia hi hauria 7 morts. La solucio perque no entres era la ratlla blanca...
Pero de costum alguna cosa sem va posar malament i vaig tenir una lica de gastrointeritits; pero el dia seguent ja estava recuperat per tornar fins a Bamako i el dia seguent fins a Dakar (30 hores de bus). A Dakar, vam quedar amb el bass i el brice un senegales i nu frances que haviem conegut a mali i vam anar a casa del bass, queens va presentar la familia i ens va convidar a dinar, tambe vam anar a la playa!!!
I res la Montserrat sen va tornar cap al que seria capolat i jo em quedu aqui seguint amb el blog i amb la cerca del rovello. M'he quedat a casa del Pablo; maquinant com sortir de senegal, mirant bitllets i visas. Un calvari. Pero be, finalment vaig ferme la visa de Benin i vaig comprar els bitllets.
Una curiositat: la gent que ha estat a senegal sabra que pel carrer els nens i els joves criden als blancs amb el nom de "tubab". Doncs be, tubab es una paraula que ve del frances antic Tuban que significa metge. Logicament es una herencia de la colonitzacio.
A senegal vaig estar una setmaneta, genial a ca el pablo, un nanu de Cadiz que trebala per una ong espanyola. Em va ajudar per entendre algunes coses del pais. PEr exemple i no ho he explicat. Quan van arribar a Kedougou la primera vegada una cosa que ens va cridar l'atencio al cofoi i a mi es que la majoria d'edificis del govern i la policia han sigut cremants. Aixo va ser arran d'una revolta que va tenir lloc a finals de l'any pasat on centenars d'estudiants van sortir al carrer a protestar per la falta de feina, per les condicions de vida i per la presencia de les mines d'or (Explotades per una companyia Canadenca, es clar) al costat de Kedougou que no oferien llocs de treball a la gent del poble. En resultat va ser centenars de detencions i 2 estudiants assassinats pels trets de la policia.
En el sistema senegales encara tenen molt de pes el que serien els MArabuts. Els marabuts son liders religiosos musulmans amb un poder i influencia molt forts. I son les fotos que porten al pit molts senegalesos. Durant la epoca de colonitzacio aquests personatges van colaborar estretament amb el govern frances per sotmetre el pais. No nomes tenen poder religios, capasos de mobilitzar el 70 per cent de la poblacio senegalesa, sino que tenen el monopoli de grans sectors de l'economia senegalesa. A la vegada que incontables titols de propietat. Per exemple la ciutat de Touba, al nort-est de Dakar, on resideix un dels Marabus mes important de senegal i on hi viuen 529176 persones representa un sol titol de propietat, propietat es clar del Marabu de Touba. Politics i capitals extrangers han de tenir en compte per forsa els Marabus d'arreu per fer de les seves. I es per aixo que a les mines d'or de Kedougou nomês hi treballen gent fidel al Marabu de torn que esta be amb els canadencs i politics locals, als locals, animistes en la seva majoria no els volen. un altre tema es el de les empreses extrangeres presents a Senegal. A Dakar hi resideixen mes de 35000 francesos i l'exercit frances present a Senegal; sobrepasa en excreix l"exercit senegales, amb bases importants arreu del territori. Algu s'extranya de perque Senegal es un pais estable? els unics capasos de protagonitzar un cop d'estat son els francesos. Els negocis extrangers a senegal tambe son importants, de fet son els que exploten les primeres materies del pais. Tambe imporatnt es el tema de la cooperacio espanyola al senegal. El govern espanyol inverteix moltisims diners en cooperacio amb el Senegal, a canvi el govern senegales permet que patrulleres de la guardia civil circulin amb llibertat per les costes senegaleses a la captura de l'immigrant. I que logicament empreses espanyoles puguin fer els seus negocis en aquest pais.
Bueno total vaia rotllo, es podria explicar encar moltes mes coses pero no cal.
Vaig anar a una festa senegalesa amb centenars de persones, era la tipica soire; com en diuen alla, un grup de percusio i una zona de ball rodejada per centenars de cadires de plastic... com ja m'esperava, el fet de ser l-unic blanc de la festa va fer que em fesin ballar.... vaig poguer presumir de les meves habilitats de dansa davant centenars de persones! van quedar impresionats.
Ara estic a Benin i Virgin nigeria la companyia amb la que he volat m'ha perdut les maletes, un desastre. Estic a Cotonou esperant a vere que i tinc pensat fer Togo i Ghana abans de volar cap a Douala (cameron ) a finals de mes!
saut a totes
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
