kedougou-dindefello-iwol

bon jouuuuuuuuuuuuur

Que pasa nanus. Estem encara a kedougou o com carai es digui! Pues eso que vam arribar despres del meravellos trajecte amb bus i septplace i aqui ens hem quedat uns dies gaudint daquesta calor infernal... Vam trucar el nostre contacte per aqui i ens va esplicar una mica el que seria lasuntu kedugunes. Aixi que ben contents el diq seguent vam decidir anar fins a Dindefello, a on hi ha una cascada dallo mes bunica. Vam decidir anar per variar amb trasport public qixi que ens vam acostar fins la gare routier del poble a esperar a vere si sortia algun nyigu nyagu o com sa digui cap a Dindafello. Despres de varies hores de suportar la calor i morts de fastic encara quedaven 10 places perque el bus somplis...(aqui els busos no marxen fins que no estan plens( total que com que no voliem perdre mes el temps (ens surt super be) vam decidir llogar una moto i arribarnos pel nostre compte a Dindafello. Les indicacions del nostre contacte no podien ser mes precises "tot recta" aixi que no hi podia haver perdua posible. Vam tardar uns 5 o 10 minuts a perdrens totalment al mig del desert ab una calor infernal... sort en vam tenir de trobar un poblet de 4 cases on ens van convidar a eixoplugarnos de la calor i ens van acompanyar fins a la carretera que estava a la quinta ostia. Aixo si sa de destacar la amabilitat de la gent daqui, al menys a les zones o no es veuen tants turistes. el poblat era el tipic poblat africa de postaleta. Cases rodones de fany amb sostre de palla. Aixi que vam reempendre el cami, no sense abans tenir una petita avaria amb la moto que va arreglar un altre motorista que vam parar. Per fi vam arribar al campament Dindafello.... El dia seguent era dia de mercat, totom satansa al poble a comprar i vendre el que tenen, des dels pobles del costat fins a guinea, que queda aqui al costat. Naltrus a la nostra, vam anar a la cascada on pasariem tot el mati banyantnos i refrescatnos de la calor terrible. MLolt xula la veritat; dallo mes munica. El dia seguent vam tornar cap a Kedugu a tota ostia i vam arribar satisfactoriament.... Ahir i avui hem anat a Iwol; un poble a 22 km daqui don es uriund el nostre contacte, el Papis. Un poblet dallo mes xulu; rodejat de Baobaps i arbres enormes. Bastant imresionant. Hem fet el que seria la nit alla i avui hem tornat cap a kedudu. I aqui estem ,ara venim de banyarnos de la piscina de lotel mes car del poble on anem a fer el rastrero. I dema cap a TAmba i despres cap a Casamance... on hi fa mes bo...

Aleeeee, que vagi molt be l1 de maig bandarres que veig que us ho curreu!!!

ieeeeeee

Hola macus!!

Som uns rancis que no diem res; pero que esperaveu, som de Berga!!

Estem a Kedougou!!! Es a dir, llujny que te cagues del que seria tot en general! A vere, ens haviem quedat a Saint Louis, pues eso total que vam marxar dalla i vam arribar a Dakar. Dakar pues una ciutat molt occidentalitzada; bastant caotica pero no especialment si la comparem amb altres ciutats africanes. Aixo si ens atabalen a base de be, no hi ha manera; el cofoi que sembla descandinavia pues no veiguis tu. Vam estar allotjats en el que seria un puticlub. Pero era el mes barat que hi havia, , tela!! no havia estat mai en un restaurant puticlub, que estas dinant i et venen les noies... vam anar a fer un apat i jata. No es el que busquem. Dakar molt atabalador, masa; pero vam quedar amb un nanu que es catala i ens va aconsellar llocs per anar; total que li vam fer cas i aqui estem. Tambe vam arribarnos fins a la Illa de Gore. Una illa amb un pasat colonial que es reflecteix en els edificis i tambe en la casa dels esclaus. Ledifici construit a on tancaven els esclaus abans de ser portats a america. Vamos a veure un dels fonaments de la civilitzacio occidental, que permetria conjuntament amb la colonitzacio el desenvolupament industrial deuropa. I cap a Kedaougou, primer a escala a Tamba. Tela, vam sortir qhir al mati i hem arribat avui, una especie de tortura en forma de transport public. Primer a esperar 6 hores q lestacio de Dakar a que el nostre minibus somplis;, despres el cotxu fa 4 km, es a dir una hora i mitja de cues per sortir de Dakar i sespatlla. Ale canvia de bus, al cap dun rato destar dret entre millons de persones li punxa la roda... tirats en una betzinera... el cofoi va acabar dormint sobre una tapa de diposit de combustlbe. Pensava que es moria; perque el bus encara es va espatllar alguna que altre vegada i la calor era sofocant. Avui hem arribat a tamba i hem pres un septplace cap aqui, al pais basari; a vere que tal; pinta molt be. Hem anat a veure els hipopotamus al riu i molt munics eh. Tambe hem vist algun que almtre monu; tot i que sent de Berga estem farts de veuren. Dema anem en una cascada o nose que. Pinta be. Pe cert, estic jo sol escrivbint perque el cofoi esta que no port sortir de lotel, sembla una gamba i no para de suar com un porc; diguesim que sesta refrigerant....

Va que aixo es un rollo, men vai porai!!!!

Records a totes; i penjariem fotus pero.... la conexio no es masa bona...

Vaia tela !! A l’Africa hi ha koalas

Bueno nanus I nanes ja estem al que seria l’africa, sabem que heu estat mirant a diari el nostre blog a veure si s’actualitzava pero per fernos els interesants hem decidit no escriure fins avui. Estem a lu que seria Senegal, mes concretament a Saint Louis; frontera amb Mauritania. Aqui la gent es negra ; per si no ho sabieu. Bueno pues desprtes dun terrible viatge amb avio i la mare que el va parir que per poc morim. Ostia santa pero quina bogeria ; amb laviuo pensave, que no arrivariem mai i lespera a Lisboa es va convertir en un especie de periple a on ens van oferir tot tipus de drogues almenus una cincuantena de vegades diferents. Una ciutat lu que seria molt maca. Ostia quin aburriment mes aburrit tu. Aixo que arribem a Dakar a les tropocientas mil de la nit i ens pasem de llarg al tiu que ens esperava a laeroport i ale a deixarnos enredar pels negres que « treballen » a laeroport. Que si cap aqui que si cap alla, una especia de gimcama que tenia com a unica finalitat extreure el maxim de diners dels pringats blancs. Despres de batallar una estona per fi va, sortir airosos i vam trucar al colega del colega del cofoi que havia enviat a un altre colega perque ens vinguesin a buscar. I cap a Sant lous que i falta gent. Tres o cuatre oretes de cotxe i per fi vam arribar a lotel. Un hotel tant macu com car. Del qual vam escapar corrents el dia seguent. El dia seguent ens enterem que teniem habitacio reservada molt mes barata i nosaltres sense saberu. I per saint luis tot molt macu eh. La part turistica es aixo ; una part turistica, amb blancs ; preus abusius i negres una micona interesats. La part no turistica es el tipic caos i bullici africa amb mercats, colors olors i burrus i cabres ; peix ; molt peix i demes coses. Total ja us Imagineu on ens trobem mes comodes. Aqui al costat hi ha el poble de pescadors amb la platja mes paradisiaca que hem vist mai. Ja vureu la foto. Aqui el bullici es increible i el mercat del peix no deixa indiferent a ningu, tot ple de peix asecantse al sol fotent una peste urrible, aixo si val la pena veure-ho. Estem al lloc des don parteixen les pateres que surten de Senegal. ¨Per 500 eurillus tens un viatge de dues semanes de durada a les illes canaries amb patera. Lemigracio cap al nort es un recurs per tothom que su pot pagar i que saccentua cap als mesos de juliol i agost quan el peix escaseja. Ahir vam anar a una especie de parc nacional a on hi vam fer nit. Una especia dabucador on suposadament hi havia ocells i demes. La veritat que no va triunfar masa. Aqui fa calor I si esta moooolt be, no com a berga que sabem que plou jijijiji. El paisatge es semidesertic, molt desforestat, tot molt marro i terros. Suposem que dema si no anem al desert baixarem cap al Sud a on tot es mes vert. Anem quedant amb el Maho, l’amic de l’amic del manel que curra a lagencia de viatges a vere si ens pot aconseguir una excursio de guays, pero de moment no sembla que hi posi masa interes. Hem fet algun que altre amic, vam coneixer un guia guinea que acompanyava a un parell de belgues mes sosus que sosus ; semblaven de Berga. Total que els i va donar un parell de porros de mariauana i els va enviar de pet a dormir i sen van venir de festa amb nosaltres. El nanu va pillar una borraxera que va acabar trucant per telefon amb un pa de mig. Suposo que el trobarem per Dakar. Si podem penjarem algunes fotos ; sino us espereu a Dakar nanus. Escrivim malament per culpa del teclat eh. El Manel vol tant si com no veure micus, no content amb les cabres i els gossos famelics ara vol micus. Total que ara hem danar a un parc nacional que esta a laltre punta del pais per veure els micus. Es posible que ens arribem fins a guinea bisau a treure el cul ; que hi ha les millor platges daquesta part dafrica.

Tambe ens hem asseventat que el mateix dia que agafavem l’avio cap aqui ens van tapiar la casa. Suposem que gracies a algun que altre vei d’ordre i catala i bergueda de tota la vida. Ens sap greu la veritat , vam pasar molt bones estones en un espai que ja ens haviem fet nostra . Un espai guanyat als especuladors i expropiat del mercat que havia recuperat el sentit pel que havia sigut concebut. Pero el que importa dels projectes son les persones que hi ha al darrera, i les persones que hi ha darrera seguirem desobveint i alliberant espais, perque es just. Escupim a la cara als especuladors que prefereixen tenir una casa plena de merda a que hi visqui gent, que neguen lacces a l)habitatge a una majoria unicament pel seu lucre personal, unicament amb operacions especulatives a costa dels de sempre. Els mateixos lladres de sempre, els vagos de tota la vida ; els que viuen de rentes ; sense traballar i a costa de tots nosaltres. No pensem sotmetrens a la dictadura de bancs i caixes per tenir un sostre per pagar als lladres de sempre, prendrem el que es nostra.

Marxem!

Epali!
Canvis! Canvis! a ultima hora sempre pasen coses i aquesta vegada val la pena explicar-les! el que havia de ser un viatge d'un mes a senegal s'ha convertit en un viatge de temps indefinit (un any?) arreu d'Àfrica i pot ser del món. Com ho sentiu, el cofoi tornarà de senegal al cap d'un més, pero jo no!!! men vaaaaaaaaaaaaig! el tema que seguiré Àfrica avall fins a Camerun on em trobaré amb la mamaaaa i el papaaaaa cap a l'estiu. Després ja ho vorem, tot i que també m'agradaria pasar per Tailàndia!
Res, hem sap greu no haver pogut informar a tothom d'aquest petit canvi però ha sigut tot molt precipitat, vaig decidir-ho diumenge al matí...

Merci a totes les que vau venir al supar! i em sap greu per qui s'ha volgut acomiadar de mi i el meu stres previatge ha fet que no hagi sigut posible.

Petons a totes!!!!

Us deixo una foto de la despedida! falta la meitat de la gent....em sap greu pels que vau venir i no surtiu!

ens n'anem!

ñaaaaaaaaaa! un moment d'anteció! després de mesos de indesició i d'informacions falses i confuses al final serà que Sí! al final ens n'anem! no anem ni al kasakastan ni a l'iran ni a cap puestu que acabi amb AN. Si algú es va creure la bola del kasakastan es perquè ens cuneix massa. Pues res, al final anem al Senegal, que acaba amb AL i coll de pal quedava masa aprop. Ademés fem escala a Portugal. Total que fotem el camp el dia 16 d'abril i tornem el 16 de maig. Si vas disfrutar com les cabres amb les rocambulesques i totalment inventades histories de l'andreu a Madagascar (que podeu llegir en aquest mateix blog) no pots perdre't les aventures del cofoi i l'andreu a SENEGAL.

Total que esperem que ens feu moooolts comentaris a les nostres entrades sensacionals i meravelloses!

Apa que vagi mooolt be.