Pues eso, que soc viu e!! iuju iuju. Pues per aqui tot en ordre, tot molt be eee. E que trobar un lloc amb internet fora de les grans ciutats es simplement imposible, no hi ha internet enlloc!! Ho sigui que per compensaru fare una entrada mooolt llarga. Be pue eso vai decidir de pirarme de la capital Antananarivo; Tana pels amics i vai dirigirme tot cofoi a la estacio de busos o el que sigui, a la capital els busos tenen oraris; genial, perque jo vai arribar a les 9 del mati i no sortia fins les 2 del migdia, vai anar a paseiar. A les 4 surtim direccio a Miandrivazo i el conductor em fa seure al seu costat per escoltar millor aixi la musica malgache que posaria a tota ostia {ni els taps de les urelles em salvaven daquest infern] i per poder congelarme mes a gust doncs aniria les 11 ores de viatge amb la finestra oberta per la zona mes freda de Madagascar. Ademes em clavaba un ferru a lesquena genial. En un moment donat pasem un altre taxi brouse; que son minibusos; que estava parat per una averia i jo pensu; sort que no a sigut el nostre el que sa espatllat; pues aixo es igual perque el nostre conductor es pararia en solidaritat a esperar laltre taxibruse. total 2 ores al mig de la carretea; i un treballant i 5 conductors de taxis brus mirant. doncs es van arribar a parar 5 taxis vruse en total a xafardeiar laveria de laltre. Erem unes 60 persones les aue estavem esperant que arreglesin el taxi! Finalment surtim i al cap dun ratu es el meu veicle el que punxa... per suicidarse. A les 3 del mati arribu a Miandrivazo.
A Miandrivazo pues bien tu vai trucar per telefenu a casa per avisar que estaria uns dies a fora i ja em volia estafar el del telefon, mitja ora a crists disctuint. al final men vai surtir. pero a les zones turistiques si veuen un Vazaha (blanc) veuen eurus!! Total que el dia seguent vai comensar un tour de 3 dies de descens amb piragua pel riu Thisibini o com sa digui. Bastant cansat pero mol xulu; la fotu del camaleo es del riu. el guia per poc es mata per agafarlo. A la baixada del riu vai coneixer a un parell de franxutes; tots els guiris son franxutes; i res vam compartir la baixada del riu. Molt macus; una metgesa i un profe de mates. Al riu pues algun cucudrulu; turtuges; lemurs i ocells i poc mes. VAm arribar a Belur sur thiribina o com sa digui i aqui em vaig despedir del pirugueru i ale a buscar manera darribar a Bekopaka. doncs anava a Tsingy, un parc nacional. Aqui tots els viatges estan empaquetats. Guiris franxutes i jubilats pastosos pasen tot el dia a,b 4 x 4 amunt i avall. I es masa car per mi. total que vaig buscar algun metode alternatiu de transport. Sortia un camio pero al cap de dos dies.... em vaig esperar i vaig coneixer a un Ex-ionqui sudafrica que ara es dedica a elevqr torres per la telefonia mobil. Tot un personatge. vaig estar un parell de dies amb ell. fins que va sortir el Camion. Despres desperar 7 ores a que s,omplis vam sortir. 11 ores mes; per fer 100 KM... no esta maL.... anavem mes de 50 persones a dins el camion... increible. Tots atatxonats com porcs. Pero vaig arribar de nit pero sans i estalvis. logicament, tots els otels estaven tancats doncs els guiris arriven de dia i de nit no arriba la gent que va als otels. total que vaig acabar dormint dins un poblat de cases de palla a dins la meva tenda. Em vaig convertir en latraccio de grans i petits; doncs flipaven que un blanc sigues tan rastreru. jijijij Pues res em vaig llevar i cap a la oficina del parc nacional. Vaig anar a veure el petit parc i molt wapo, mireu les fotus. i em quedava el gran que esta a 17 km del poblat. Pues em vaig llevar a les 4 del mati i a pota... amb el guia a tota ostia. Va estar be perque va, veure els petits lemurs de nit. Son ben rarus. Vam arribar a les 8 del mati i vam fer el gran park. Una zona increible pel barranquisme. Va valdre la pena. Formacions calcaries erosionades per la pluja de mes de 20 metres dalt, algo molt curios. Per tornar vaig regatejar un 4x4 que e, va sortir be de preu. i despres cap a Bekopaka. A esperar que sortir un veicle cap a Belo sur thiribina, ja desesperat despres de sentir diferentes informacions vai plantar la tenda a la platgeta del riu. I a la llunyania vai veure un camio que vai parar i anava a on anava jo; genial; era un camio de porcs. El conductor va flipar quan li vai dir aue volia anar am ell tan si com no... li vaig pagar una petita suma de diners i ale 8 ores a sobre un altillu sobre desenes de porcs... es el camio de la foto. el que travesa el riu amb la plataforma. Vaig aribar destrosat, peraue claru les carreteres son pistes totalment plenes de forats i destrosadisimes. Pep, rollo Mundemba a Korup peraue ten facis una idea. Vai arribar a Belo i a esperar com sempre. el dia seguent vai anar a lestacio i vai trobar un taxi brus aue anava a Morondava, on soc ara. un Picap adaptat per poderi atatxonar el maxim de persones posibles. Jo anava de fet, fora del picap. a DArrera de tot, dret; agafat a la vaca... com sempre el cotxe no anava be i avia danar parant cada pocs quilometres a ficar aigua al motor. Cosa que manava de conya per poder fer fotus dels Baobabs, vam ^pasar per lavinguda dels baobabs i vai poder tirarne moltes, ademes ala posta del sol. Genial. I finalment aqui estic a Morondava. Esquivant un militar que mesta perseguint, aixi que avui mateix posu rumb al sud. Belo sur mer. un poblet de pescadors la mar de bonic. O aixo diuen.
Ale per avui ja ni a prou.
