Au revoire Cameroon!

Salut a totes! Ja us adverteixo que us espera un rollo bastant important.
Be después d’un mes al Cameroon es hora de dir fins a la proxima. Durant aquest mes he carregat les piles comodament i he visitat juntament amb la meva familia alguns llocs interesants que encara no conexia. He vist com m’han canviat Yaounde de cap a peus i com els cameruneses segueixen igual de plastes amb el pesat de l’etó. Després de visitar la selva del cameron amb la meva mare van arribar el meu germa i la seva novia. Vam fer una incursio breu a Kribi, a la platja Camerunesa. Un dels unics llocs de Cameron que podem considerar de turistics (tot i que mai ni he trobat mes d’una vintena). Alla vaig tornar a fer la excursio de les cascades de Lobe i vaig tornar a caure a l’error de visitar els pigmeus de Kribi, seguien com sempre en estat d’embriagadesa total a l’espera dels CFA’s dels turistes. Per sort o per desgracia no em vaig trobar cap dels “amics” que havia fet fa tres anys quan vam visitar el lloc amb el Pep. Kribi, la belle kribi, el temps encara es va comportar, ens va ploure poc… Kribi tambe ha canviat una mica. Els Japonesos han acabat la llotja del peix i ara els restaurants de peix fresc ja no estan en un descampat fets amb materials de l’entorn. M’agradava mes l’ambient d’abans. Tot i aixi encara es veuen des de la platja les plataformas petroliferes nort americanes resultat de l’oleoducte que creua tot cameroon fins al Chad i que va representar la destrucció de milers d’hectaries de boscos i la destrucció de l’habitat de la gent que hi vivia. Después van arribar mon pare i una amiga de la meva mare. Ens em vem anar fins a Limbe, Buea, Bandjoun i demes. Una excursioneta de 5 dies per el sud oest de cameron. L’avantatge que vam agafar un viatje organitzat i no vaig haver de fer mes de guia als meus pares!, almenys durant 5 dies. Ens va caure la del segle tots els dies plovent a bots i barrals. Pero l’excursio va estar molt be. Vam atravesar les plantacions de te, bananes, pinyes, café, cauxú, papaies i demes. Les plantancions seguint les directrius del Banc Mundial (que extrany) i sota l’extorsió de la deuta externa van ser privatitzades l’any 2006 i ara son d’una empresa francesa. Aixi tenim cameron ple de plantacions de productes que els locals no poden comprar (com el café, el te o el cauxú) perque son massa cars i que ademes no son comestibles, tot plegat en mans de empreses extrangeres. Compren barat, pagant salaris de miseria i ens ho venen als europeus a preus de mercat europeu. Negoci rodó, pels propietaris es clar. Vam visitar un centre de recuperacio de primats, els rius de lava de la ultima erupcio del mon cameron (que vaig pujar ja fa 3 anys, superant al Manel, com sempre) i vaig apreciar des de la platja volcanica del litoral la illa de Malabo. On estava el senyor Pep en aquells moments i que em va ser imposible visitar (em van denegar el visat d’entrada tot i tenir els paperots que em demanaven), un desastre desastros vamos. Si algu us ha de planejar un viatge que no sigui el Pep! Jejejeje amb carinyo eh Pep!.
I vam tornar a Yaounde, on he pasat bastants dies des de fa un mes. El meu germa i la seva novia ja van marxar cap a casona la setmana pasada.
A Limbe vaig trobarme un couchsurferu molt simpatic i ademes de casualitat, em va coneixer ell a l’hotel on ens vam allotjar, casualitat maxima. Dies enrera li havia escrit un mail demanantli info per anar fins a Malabo amb barco. Pero ja esta. Sorpresa que al arribar a l’hotel on ens allotjavem a Limbe ell n’era el recepcionista!
Be, com vaig comentar en un dels ultims post tinc un bitllet d’avió mirat. Pero com ja us deveu imaginar (els que em coneixeu) no es cap Europa. Es de Libreville-Johannesburg (Africa del sut) pero he decidit que res, que soc mes xulu que un ochu i res d’avion, que vaig per terra fins a on pugui, aixo sí, cap avaaaaall. Ja tinc la visa de Gabon i la de Congo (Brazzaville) i a partir d’aquí ja vorem cap a on segueixo, s’intentara aconseguir el visat de Angola pero no tinc mases esperances de que m’el facin (demanen carta de invitacio i no hi conec ningu, que raru). Pero no em rendeixo. A Libreville (capital de Gabon) si no hi ha mases problemes visitare la embaixada angolenya. Dic si no hi ha mases problemes perque ara son eleccions a Gabon, i ha gobernat Bongo durant 40 anys amb ma de ferro i robant tot el que podia (que raru) i després de que la palmes fa un parell de mesos ara es presenta el seu fill. Veurem que pasa a Gabon tu! I ho veurem in situ jejejjeje

Us deixo amb algunes fotos d’aquests dies!

Les plataformas petroliferes de Limbe, Kribi, cascades de Lobe, treient el nostre minibús d’un fangal, port de ideanau (frontera amb nigeria), Yaounde, una familia que curra a les plantacions de oli de palma…

PYGMEES : IMPOTENTS DE CARA LA INDÚSTRIA DE LA FUSTA

Els Pigmeus són les principals víctimes de l'explotació forestal al Camerun ja que no poden viure més que en una bosc intacte. Segons les estimacions, aproximadament 3.400 Pigmeus Bakas viuen en el sud-oest i 40.000 Pigmeus Bakas als boscos equatorials del sud i del sud-est del Camerun [Séverin Cécile Abega, pàg. 26]. A la regió de Yokadouma/Mouloundou, els Bakas són més nombrósos que els bantus. Com els seus drets territorials no són
reconeguts per les autoritats, no es poden defensar contra l'expansió actual de la demolició a l'est del Camerun.
Els Bakas practiquen la caça i la collita i viuen un estil de vida seminòmada en vastes parts de bosc equatorial. Els Bakas tenen un molt gran coneixement dels productes forestals. Han provat que podien viure en el bosc sense destruir-lo.
Els Bakas intercanvien des de fa nombrosos segles dels béns i dels serveis amb els bantus. Però el seu estil de vida tradicional canvia ràpidament des d'alguns decennis. Molt Bakas han abandonat la seva vida nòmada i es estan instalats al costat de les carreteres d'explotació de la fusta. La criminalitat, l'alcoholisme i la prostitució es desenvolupen ràpidament a els Bakas. Molts d'ells treballen ara com a grangers en condicions deplorables al servei dels
Bantus. Pigmeus Bakas cada vegada més nombrosos participen igualment en la caça furtiva comercial. Reben freqüentment de les armes de les empreses forestals per tal de caçar per al seu compte simis i cèrvids.
Els drets dels Bakas són igualment totalment negats en la nova legislació forestal. La llei els atorga bé alguns drets d'ús en regions forestals degradades, però no en les reserves i els boscos d'explotació. La legislació en matèria de silvicultura comunitària no porta res tampoc als Bakas Nguiffo, 1999: la silvicultura comunitari no és autoritzada als "boscos permanents". I tanmateix, són precisament aquests boscos que revesteixen la major importància per als Bakas. La silvicultura comunitària no es pot practicar al sud-est del Camerun
que al llarg de les carreteres ("l'àmbit|domini no permanent"), el que obliga els Bakas a col•laborar amb els bantus. L'escala dels operacions de silvicultura comunitària autoritzades (màxim 5000 ha) és massa reduïda per als Bakas. Per a la caça i la collita, utilitzen superfícies de bosc ben més extenses i variables en el temps.
La feina directe generat per les empreses forestals està molt limitat per als Bakas. Els Pigmeus són sovint llogats per a alguns dies per les empreses com a prospectors per indicar les essències d'arbres interessants sobre el |plànol comercial en la concessió. D'aquesta manera, participen sovint inconscientment en la destrucció del seu propi |entorn.
La destrucció del bosc, la caça furtiva augmentada i l'afluència dels nous colonitzadors de les ciutats pertorben les relacions entre els Bakas i els bantus. Els productes forestals que els Pigmeus cullen i que intercanvien amb els bantus per a dels aliments es fan més rars a causa de l'explotació.
Qui no diu paraula consent ?
Els Pigmeus Bakas no són ben organitzats i estan doncs mal col•locats per negociar. Els Bakas expressen el seu descontentament sobretot pel seu silenci o la seva absència. Les autoritats i la indústria prenen sovint aquesta actitud com a excusa per a explicar per què els Bakas mai no són implicats en les preses de decisió

Desaparició de les millors essències
Com per als bantus, l'explotació de certes essències forestals, que tenen una gran significació espiritual i qui són molt freqüentment utilitzada per la població, és un greu problema per als Bakas.
Utilitzen grans arbres al bosc com a punts de referència per a l'orientació durant les seves expedicions de caça.
La desaparició d'aquests gegants del bosc pertorba altament l’|entorn dels Bakas. Aquests produeixen oli de alimentari a partir dels pinyols de les fruites del maobi. Els Bakas intercanvien aquest oli per altres productes alimentaris amb els bantus. Sobre una desena d'anys, el moabi genera ingressos importants per la producció d'oli
Com els bantus, els Bakas utilitzen l'escorça com a remei tradicional. Aquest arbre té també per a la població un poder màgic ja que una vegada l'escorça de moabi transformada en pols|, aquesta els permet de «fer-se invisible quan es rendeixen a la caça » [Picaplets dels Boscos|Fustes, p.44]. Per tal de limitar-se els conflictes amb els Pigmées, caldria prohibir almenys la tall del moabi al Camerun.
El bubinga és un segon exemple d'arbre fort respectat pels Bakas. El diuen el rei del bosc i li atribueixen dels poders màgics. Els productes d'aquest arbre són utilitzats pels Pigmeus per a la seva medicina tradicional. Però l'arbre és sobretot conegut per als nombrosos nius d'abelles que protegeix i que produeixen grans quantitats de mel per als Bakas. La collita de la mel és molt significativa per als Bakas. Ensenyen als seus nens a passejar-se silenciosament al bosc per escoltar el brunziment de les abelles i localitzar així els nius. Per a de nombrós
Bakas que viu de manera tradicional, el soroll enorme generat per l'explotació del bosc és una greu font de problemes.
Els conflictes entre la indústria de la fusta i els Bakas són molt difícils de resumir en termes purament econòmics i tècniques . Per als Bakas, el bosc equatorial constitueix el seu hàbitat i la seva font alimentària, però la base de la seva cultura és igualment amenaçada. Per al Baka, el bubinga és un rei del bosc que ha de ser tractat amb respecte.

Aquest text ha estat traduit cutresalsixerament del frances amb un corrector automatic.

No estic d’acord en algunes opinions del text pero situa una micaa nivell general.

El principals importadors de fusta del Cameroon son Italia i l’Estat Espanyol.

Fotos de Cameroon

Aqui algunes fotos d'aquest dies al Cameroon. La majoria son de la regio de Lomie on vam estar algunes dies ma mare i jo. Vam fer Lomie, koungoulou i algun altre poble de per alla. Es la regio de l'est de cameron, a cent i pocs kilometres de republica centroafricana i menys del congo. La foto de les catarates es del costat de Yaounde; a 30 km de Obala. Resulta que sense saber-ho vam tornar a anar a les catarates que on ja haviem estat fa tres anys....
Algunes fotos de la realitat de la selva camerunesa i una altres de la seva gent, obligada a desplasar-se per la tala indiscriminada dels boscos.

Epali

A vere, sent rapids perque fa molts dies que no dic res i claru esta que han pasat un munt de coses.
Vaig coincidir a Ghana, a cape cost, amb la Panafest, una festa bienal que es fa per recordar la trata d'esclaus i en que afroamericans venen a retrobarse amb els seus origens. concertillus i tal, va estar animada la cosa. Alla em vaig fer amb un nanu, un venedor, a dintre el recinte de la festa. Vam estar tota la tarda fins ben entrada la nit xerrant, un molt bon nanu. La veritat que em va agradar perque vaig coneixer totes les intringulis dels venedors; histories i historietes; preus reals africans; maneres de vendre i marges de beneficis. Cosa que costa molt de coneixer pels nanus que venim a l'Africa. Genial vamos. De fet em sembla que aixo es el que m'agrada mes de viatjar; indagar, tafaneiar i coneixer com la gent viu; sobreviu i s'espavila. El dia Seguent men anava fins aAccra perque el meu avio sortia de Cotonou en dos dies. Vaig sortir de l'hotel i vaig coneixer a un altre nanu que com sempre al pasar em van convidar a afegirme a menjar amb ells. Tot ficant la grapa a la olla comunitaria del menjar em van esplicar que treballaven netejant sisternes de betzina i que despres de dues setmanes pel nort de Ghana s'en tornaven cap a Accra! Genial, em portarien gratis! Vaig estalviarme un cansat viatge amb bus; pero aixo no es tot! un dels nanus em va convidar a anar a casa seva a dormir, cosa que vaig acceptar de inmediat! Havent menjat el xaval va obrir el seu abundant armari de roba i em va comensar a regalar tot de peces de roba! jo no sabia on ficarme doncs la situacio em feia sentir super malament... La sortida de Ghana no podia ser millor i el record que m'en queda de la seva gent tampoc. Vaig arribar a Lome, vaig anar a veure el mercat dels fetichers, i el dia seguent cap a Cotonou. El mercat dels fetixers de Lome (Togo) esta en la foto de mes avall. Despres de barallarme amb mig Lome per trobar un bus que sortis cap a Cotonou (em sortia el vol!!!) vaig trobarlo. Una companyia nigeriana. Alla vaig coneixer a una mama de benin amb la que vam fer bones migues. I de Cotonou cap a Douala!!! El vol es va retrassar i l'avio deuria ser de 1735 mes o menus. Pero vaig arribar sa i estalvi al caotic aeroport camerunes de Duala. Als pasadisos de l'aeroport vaig coneixer a una altre mama que em va demanar que l'(ajudes amb les seves maletes i que tambe anava fins a Yaounde. Li vaig fer el favor entre tants vividors de l'aeroport que es fan la mar de insoportables. El seu germa la va venir a buscar a l'aeroport i ens va carregar al taxi als dos. Em van portar a la porta d el'hotel i fins hio tot van regatejarme el preu per mi! La mar de macus. Per si fos poc el dia seguent em van venir a buscar a l'hotel i em van acompanyar a la estacio d'autobusos on la mama i jo vam empendre el viatge de 4 hores cap a Yaounde. I aqui estic despres de una setmaneta amb ma mare! El meu germa i sa novia arriben el dia 10 i el meu pare i una colega de la mare el 14. total que fins el dia 28 estare ben acompanyat!
Yaounde esta canviada. Han escombrat la probresa a l'estil barceloni i no es veuen tantes paradetes pel carrer, molta gent ha hagut de tornar als villages, al nort. Aixo si; es una ciutat mes bonica des del punt de vista occidental... Preferia la d'abans. Fa una setmana que mestic tornant boig per aconseguir la visa cap a Guinea equatorial on hi ha el Pep. Despres de dies de intentar-ho amb ma mare vam decidir anar cap a la selva. Vaia periple. Per poc ens foten una pallisa monumental per fer una foto que no hauria d'haver fet... total per una merda de foto. Aixo a la regio selvatica, on habiten els pigmeus; ara ja mes sedentaritzats. Segueixen vivint com sempre, son casadors recolectors i casen i recullen de la selva. Be de la selva que queda es clar. Els plats que podiem degustar a lestacio de busos de Mbong Mang ilustren el menu diari de molts habitants d'aquesta zona: pollastre, peix, porc espi, llebra de bosc o mono. Per la carretera podies comprar l'especia protegida per degustar que desitgesis. Pangolin, monos de tot tipus, llebres...
No son pocs els furtius europeus que venen a aquesta zona a casar elefants o altres especies en teoria protegides.
Vam fer una caminada esgotedora per la selva fins arribar a poblats pigmeus perduts porai. Realment interesant. Totalment autogestionaris claru!
Pel que fa a la selva l'estan talant a marxes forsades, carregantse l'habitat dels pigmeus que els espera un futur incert. Les fustes exotiques d'arbres centenaris acabaran convertides amb els nostres parquets o mobles. L'estat espanyol es el principal importador de fustes cameruneses.
En fin. El Pep es veu que esta a Guinea pero jo no tinc la visa per entrar, ho sigui que no estic segur que ens poguem veure. A vere...
Pel que fa a el que fare quan marxi la meva familia, dir que ja tinc mirat un bitllet d'avio. El que us deixare amb l'incognita si es de tornada cap a Barcelona o no.

Per aqui tot sensacional!

La mama que vaig ajudar amb les maletes ma trucat que ens convida a dinar a ca seva a ma mare i a mi!

salut!