PYGMEES : IMPOTENTS DE CARA LA INDÚSTRIA DE LA FUSTA

Els Pigmeus són les principals víctimes de l'explotació forestal al Camerun ja que no poden viure més que en una bosc intacte. Segons les estimacions, aproximadament 3.400 Pigmeus Bakas viuen en el sud-oest i 40.000 Pigmeus Bakas als boscos equatorials del sud i del sud-est del Camerun [Séverin Cécile Abega, pàg. 26]. A la regió de Yokadouma/Mouloundou, els Bakas són més nombrósos que els bantus. Com els seus drets territorials no són
reconeguts per les autoritats, no es poden defensar contra l'expansió actual de la demolició a l'est del Camerun.
Els Bakas practiquen la caça i la collita i viuen un estil de vida seminòmada en vastes parts de bosc equatorial. Els Bakas tenen un molt gran coneixement dels productes forestals. Han provat que podien viure en el bosc sense destruir-lo.
Els Bakas intercanvien des de fa nombrosos segles dels béns i dels serveis amb els bantus. Però el seu estil de vida tradicional canvia ràpidament des d'alguns decennis. Molt Bakas han abandonat la seva vida nòmada i es estan instalats al costat de les carreteres d'explotació de la fusta. La criminalitat, l'alcoholisme i la prostitució es desenvolupen ràpidament a els Bakas. Molts d'ells treballen ara com a grangers en condicions deplorables al servei dels
Bantus. Pigmeus Bakas cada vegada més nombrosos participen igualment en la caça furtiva comercial. Reben freqüentment de les armes de les empreses forestals per tal de caçar per al seu compte simis i cèrvids.
Els drets dels Bakas són igualment totalment negats en la nova legislació forestal. La llei els atorga bé alguns drets d'ús en regions forestals degradades, però no en les reserves i els boscos d'explotació. La legislació en matèria de silvicultura comunitària no porta res tampoc als Bakas Nguiffo, 1999: la silvicultura comunitari no és autoritzada als "boscos permanents". I tanmateix, són precisament aquests boscos que revesteixen la major importància per als Bakas. La silvicultura comunitària no es pot practicar al sud-est del Camerun
que al llarg de les carreteres ("l'àmbit|domini no permanent"), el que obliga els Bakas a col•laborar amb els bantus. L'escala dels operacions de silvicultura comunitària autoritzades (màxim 5000 ha) és massa reduïda per als Bakas. Per a la caça i la collita, utilitzen superfícies de bosc ben més extenses i variables en el temps.
La feina directe generat per les empreses forestals està molt limitat per als Bakas. Els Pigmeus són sovint llogats per a alguns dies per les empreses com a prospectors per indicar les essències d'arbres interessants sobre el |plànol comercial en la concessió. D'aquesta manera, participen sovint inconscientment en la destrucció del seu propi |entorn.
La destrucció del bosc, la caça furtiva augmentada i l'afluència dels nous colonitzadors de les ciutats pertorben les relacions entre els Bakas i els bantus. Els productes forestals que els Pigmeus cullen i que intercanvien amb els bantus per a dels aliments es fan més rars a causa de l'explotació.
Qui no diu paraula consent ?
Els Pigmeus Bakas no són ben organitzats i estan doncs mal col•locats per negociar. Els Bakas expressen el seu descontentament sobretot pel seu silenci o la seva absència. Les autoritats i la indústria prenen sovint aquesta actitud com a excusa per a explicar per què els Bakas mai no són implicats en les preses de decisió

Desaparició de les millors essències
Com per als bantus, l'explotació de certes essències forestals, que tenen una gran significació espiritual i qui són molt freqüentment utilitzada per la població, és un greu problema per als Bakas.
Utilitzen grans arbres al bosc com a punts de referència per a l'orientació durant les seves expedicions de caça.
La desaparició d'aquests gegants del bosc pertorba altament l’|entorn dels Bakas. Aquests produeixen oli de alimentari a partir dels pinyols de les fruites del maobi. Els Bakas intercanvien aquest oli per altres productes alimentaris amb els bantus. Sobre una desena d'anys, el moabi genera ingressos importants per la producció d'oli
Com els bantus, els Bakas utilitzen l'escorça com a remei tradicional. Aquest arbre té també per a la població un poder màgic ja que una vegada l'escorça de moabi transformada en pols|, aquesta els permet de «fer-se invisible quan es rendeixen a la caça » [Picaplets dels Boscos|Fustes, p.44]. Per tal de limitar-se els conflictes amb els Pigmées, caldria prohibir almenys la tall del moabi al Camerun.
El bubinga és un segon exemple d'arbre fort respectat pels Bakas. El diuen el rei del bosc i li atribueixen dels poders màgics. Els productes d'aquest arbre són utilitzats pels Pigmeus per a la seva medicina tradicional. Però l'arbre és sobretot conegut per als nombrosos nius d'abelles que protegeix i que produeixen grans quantitats de mel per als Bakas. La collita de la mel és molt significativa per als Bakas. Ensenyen als seus nens a passejar-se silenciosament al bosc per escoltar el brunziment de les abelles i localitzar així els nius. Per a de nombrós
Bakas que viu de manera tradicional, el soroll enorme generat per l'explotació del bosc és una greu font de problemes.
Els conflictes entre la indústria de la fusta i els Bakas són molt difícils de resumir en termes purament econòmics i tècniques . Per als Bakas, el bosc equatorial constitueix el seu hàbitat i la seva font alimentària, però la base de la seva cultura és igualment amenaçada. Per al Baka, el bubinga és un rei del bosc que ha de ser tractat amb respecte.

Aquest text ha estat traduit cutresalsixerament del frances amb un corrector automatic.

No estic d’acord en algunes opinions del text pero situa una micaa nivell general.

El principals importadors de fusta del Cameroon son Italia i l’Estat Espanyol.