jueves, 28 de mayo de 2009

A Senegal altre cop

bones a totes!

Ja torno a estar per Senegal, que hi farem tu. M havia quedat a guinea conakry em sembla. Be a conakry vaig estarmi un parell de dies, arreglant paperasa i demes coses aburrides i men vaig anar cap a Labe. Guinea te muntanyes i fart de patir calor i mes calor i veure pla i mes pla no vaig dubtar en anari pitant. Vaig tirar cap a Pita, ja a la zona muntanyosa. Em va portar un periodista que anava a un poble del costat a cobrir una cosa tant interesant com laniversari d un museu. Be perdiodista es un dir, algo que escrivia i parlava super be del regim. Els telediaris son propoganda pura i dura del dictador que governa el pais. Nose que camsara es diu em sembla. Va vestit de militar i porta una boina vermella i unes ulleres de sol dels anys cincuanta. Sembla una pubilla de Belzebu. Bueno total, que vaig arribar a pita i vaig anar a fer alguna escusio a les muntanyes; per fiiiiiiiiii, muntanyes. Bosc tropical bastant dens; cascadilles i uns paisatges molt xulus. Unes formacions rocoses laberintiques i bastant espectaculars. Vaig trobar un parell de francesos que venien a fer encara no se ben be que, pero curraven pel govern frances, que em van portar fins a Labe. Un poblet de me al nort. Guinea a diferencia de Bissau si que esta plena de multinacionals extrangeres; es un pais ja explorat don s extreu la Bauxita, que va directament, cap al Canada. Es clar. De Labe vaig fer fins a Mali ville, el poblet fronterer amb Senegal. Alla em vaig estar un parell de dies o tres nose. vaig fer una caminadeta per les muntanyes que per poc em moru. Mali vill esat al costat duna muntanyq que te forma de dona; li diuen la Dame du Mali i certament es perfecte, de cintura cap a munt una dona de centenars de metres d alsada com si estigues esculpida a la pedra de la muntanya. Ja penjare les fotus que ara no portu el cable tu.
El dia seguent vaig decidir creuar la frontera a peu, gran idea; si senyor. Amb l ajuda dun guia vaig decidir fer els 60 o nose cuants quilometres que uneixen mali i dindefello, si el lloc que ja vaig estar fa temps a on el cofoi per poc es mor de calor amb la moto i tota la historia. Total que surtim a les 6 del mati i la cosa pintava facil, en teoria era tot baixda i pla. El problema que a partir de les 10 del mati ja no es podia caminar ni fotre res, fotia una calor que partia les pedres i jo estava a les portes de la mort. No hi havia un sol arbre!!! Ja al cap dun ratu sense aigua, be amb laigua inbebible de lu calenta que estava, pensava que em vindria un patatus que te cagues. Pero vaig sobreviure basicament gracies als pocs habitants dels poblets que vivien en aquella terra tant inhospita que ens van habituallar daigua. Sort n hi va haver. Finalment vam arribar a les set de la tarda a dindafello i va comensar a ploure de manera torrencial, ja ho podria haver fer abans!!!! I res cap a Kedougou altre cop. Ara estic tornant a poc a poc fins a Dakar a on he d anar a buscar la senyora montserrat, si la del teatro home!. I es veu que el cara, el nanu mes estimat de Berga, senva a guinea equatorial al agost. si al final hem trobare amb tot Berga a l Africa!!

ei a la proxima entrada penjare una foto del cofoi que lheu de veure.

Va que ja he explicat mases coses per avui!

miércoles, 20 de mayo de 2009

estic viiiiiiiiiiiiiiu

bon jour!

Com anem bandarres? jo molt rebe per guinea conakry fent el turistillu! Buena vamos a ver moltes cosetes entretingudes a explicar! ara estic a lhotel mes car de conakry on vinc amb un altre nanu a gorrejar internet (que es gratis tu).

Pues a vere on ens haviem quedat.... vale si. vaig anar a ferme la visa de guinea visao, 10000 CFA i un parell de fotos del meu precios rostre i me la van donar al moment i cap alla tu! el senyor cofoi em va abandonar per tornar a terres berguedanes i jo ja vaig marxar el mateix dia cap a guinea bissau.
Guinea Bissau es un pais particular. Fa un parell de mesos es van carregar el president i dues setmanes despres com a represalia es van carregar el cap de les forces armades. Els metges i els mestres del pais estan en vaga des de fa mesos peraue fa mes de mig any que no cobren. Tot i aixi els militars i policies reben a fi de mes el seu sou sense falta. Leconomia del pais es basa en lagricultura -sobretot dels anacardos- i el nou negoci, la cocaina. Guinea Bissau es lescala que fa la cocaina abans de anar cap a europa. Els principals traficants son els militars els politics i la policia (que raru...) i es pel control del negoci de la droga que es maten un als altres. La gent del carrer, de apeu, pasa de tot plegat. La majoria de gent es riu del president mort i del cap de les foces armades. Que es matin entre ells, es el sentiment majoritari. Ningu sap que pot pasar dun dia per laltre en aquest petit pais de loest africa. A finals de mes hi ha les eleccions i ja es veura... la gent, logicament no es optimista. El que em costa entendre es com al veure la cara real de l-estat, que conserva intactes les eines represives i recaudatories i com els politics roben sense parar la gent segueix no s-autoorganitza al marge de lestat. La organitzacio al marge existeix, es la solidaritat familiar i el donar i rebre el que qasegura la subsistencia de la poblacio, pero no es va mes enlla en veure l-estat com a parasit social, aue es el que realment es. Tornant a la historieta divertida daventures i desventures vaig agafar un cotxe fins a Bissau. Al renault, nou de trinca, vaig coneixer a un nanu que veniq de gqmbia de comprar samarretesd i roba esportiva. LA comprava alla, la envia per barco i la reven a guinea bissau. Es un bon negoci. Em va oferir anar a ca seu i men i hi vaig anar. Vaig estar un parell de dies a Bissau, la capital de Guinea, una ciutat bastant devastada, encara es poden apreciar els edificis incendiats de la ultima guerra civil, forats de bala arreu... per descomptat, la ciutat no te llum ni aigua i es enorme. CAsibe no hi ha edificis de mes d-una planta, es com un poble inmens. La gent treu laigua dels pous al costat de casa. En una barraca daquesta vaig estar allotjat. Dormnt amb 4 guineans mes. Vam estar tota la tarda donant voltes per bissau venent samarretes gambianes i al vespres el vam pasar escoltant musica europea a la radio, mentres els colegues del papis no paraven de fumar grans quantitats de mariuana. El dia seguent men vaig anar a un hotelillu, bastant car per cert... em vaig anar a ferme fer la visa guineana i afer unes quantes gestiones mes. EL turisme a guinea bissau no existeix, no hi a la infrastuctura es veu i tothom em demanava a vere en quin projecte trevallava... al demanar per la sesio turistica sem posaven a riure... aixo no es senegal. El dia seguent vaig anar cap a Buba, una ciutat on pasaria la nit per anar cap a guinea conarky... quan vaig arribar estava fet caldu i amb algo de febre... vaig anar a buscar algun metge... ji ji ji... no n-hi havia cap es clar... lespecie de recepcionista del decrepit dispensari de buba em va dir que podia tenir malaria i que men anes a fer el test a nose quin altre poble, si, Quebu. A la nit em vaig pendre la dosi de malarone com si tingues malaria i a dormir.. em vaig llevar com si 35 autobusos de latsa maguesin pasat per sobre i men vaig anar a ferme la proba... Quebo estava a 20 km de distancia i vaig estar tot un mati per arribari.. primer esperar el bus, despres trobar el lloc i despres tornar.... Total que arribu a lospital nose que mendes i semblava una especie de magatzem totalment negre per dions i per fora amb 4 poster mig penjant de la pared. No hi havia cap metge es clar...el recepcionista va mirar el meu paper danalitiques (que era un paper recilat d eles ultimes eleccions amb unes inscripcions dalgu com si no sapigues escriure) i em va fer esperar. Lhostpital ple de nius de formigues no minspirava masa confiansa. el nanu de les analitiques estava porai, qui sap a on... finalment vq tornqr i em vq fer entar al pitjor laboratori danalisis clinics que he vist en ma vida... era com un garatge de camions, sense camions i en miniatura, el terra ple de oli tot negre... i els instrument per alla sobre tots bruts i tot ple de merda per arreu. Jo vaig seguir el nanu i vaig observar tot el que feia... no em deixaria punxart el dit amb qualsevol merda de per alla. Va treure una proveta... hi va ficar aigua, per intentar netejar la sang que encara quedava al fondo, una placa de petri i dos trastos mes. Finalment i una mica enfadat pel meu seguiment exaustu dels seus moviments em va ensenyar lagulla precintada amb la que em punxaria. 30 minuts despera i vuala els resultats. Gota espesa, es a dir malaria... ja m-ho suposava, cap a lotel i a fer el dropo, la veritat que estava fet caldo, pero com que soc un tio super fort allo era una petita adversitat casi a no tenir en compte. Vaig estar un parell mes de dies a Buba, encara fet una merda i prenen grans quantitats de malarone... finalment vaig decidir marxar. Men aniria a guinea conakry, tenia el visat i les ganes de canviar de puesto. Guinea Bisau per aixo es genial, sobretot per la gent, la gent es super hospitalaria, a canvi de res. vaia canvi amb senegal! El papis la veritat que su va currar un munt amb mi. Be el dia seguent vaig arribarme a la gare routier a buscar un cotxe fins a Boke, ja a guinea conakry. Vaig arribar tard, el cotxe havia marxat... aixi que vqig haver desperarme un dia i una nit a que sortis el seguent... ttela.. sort aue vaig coneixer a un nanu que tenia camprs de anarcados que em deixaria dormir al seu magatzem (danarcardos, es clar). Em va tractar super be. Abans de quedarme a dormir em va fer anar a veure el jefe del poblat... costums africanes. El dia seguent el del land robver que mavia de portar fins a Boke em va venir a despertar. El cotxe estava ple, ens n-anavem! ja era hora... Jo encara fet caldu per la malaria pero amb hganes de mourem una mica. Al cap dunes quantes hores arribem a Boke, el paisatge es espectacular... es selva tropical i val molt la pena. La carretera una merda vamos. Una pista forestal... 6 hores per fer 110 km... De Boke cap a conakry... 6 hores mes.. una tortura, el mes pesat els controls policialsde al carretera . Aqui no hi ha turistes tampoc i blanc que veuen blanc que han de atracar. LA cosa mes u menus anava aixi:
El policia pinxe veu un blanc, em demana el pasaport i avisa el superior.
El superior li ordena que surti del cotxe i que vagi a parlar amb ell.
*-bon jour
-bon jour
-El pasaport?
Sel mira i sel remira buscant alguna escusa per demanarme diners, pero tot es correcte.
-Okei, la cartilla de vacunacio
LA meva cartilla esta feta caldu...
Se la mira i remira buscant algun motiu per multarme...
-LA vacuna de la febre groga es de fa 7 anys!!!!
-si ja ho se es que dura deu anys...
-No diguis mentides, aixo esta caducat!
-nonono, aqui diu en espanyol que dura deu anys, miri miri... (li senyalu a latzxar un munt de lletres del meu carnet de vacunacio)
-jop no entenc el espanyol, estan mentint, aixo esta caducat, hauras de pagar molt!
de cop trobu que esta escrit en frances en lletra petita i li ensenyo:
-miri aqui diu en frances que dura deu anys! (ja una mica mosca)
-la lletra es masa petita, no puc llegirla, ho sentu
Apareix un altre militar amb les seves armes i les seves medalles, com el que tinc a davant.
-Si jefe, aqui diu que dura deu anys....
-Vale, doncs paguem 5000 Francs si vols continuar!
tot mosca obru la cartera i li donc el mig euru que ma demanat...
El tio veu que tinc mes diners dintre la cartera....
-Tornem a ensenyar la carta de vacunacio!!!!
-Ja li he ensenyat i esta tot correcte... (ja emprenyat). Aqui la te, i li comensu a recitar totes les malalties de les que estic vacunat, com si estigues parlant amb un nen de parvuls que no enten res de res...
Finalment em deixa marxar....

Encara pasaria un parell decontrols policials mes... em costaria 5000 francs mes la broma... policies... militars.... el pitjoret de cada casa.

Arribu a conakry i trucu al Rob es en nanu de la web de consurfing que mesta acullint, un nanu de puta mare i que ma obet les portes de sa casa. I aqui estic a casa seu, que dema men vaig cap a les muntanyes! a vere que tal. Ja estic totalment recuperat de la meva malaltia tu! i res podia esplicar moltisimes altres coses pero es que ja ni ha prou per avui...

Guinea conarky es un altre pais daquests particulars.... ja esplicare mes endavant de que va el tema.

Petons a totes!!!!\

E que ja tinc 26 anys e!!!!

miércoles, 13 de mayo de 2009

ousui-mlomp-elinkine-ehij-cachuane-djembereng-boiui-bucote-cap skirring-zinguizor

ale, mireyu quin titol mes llarg que tenim! es perque hem fet un muint de cosetes home! per aqui tot sensacional! hem estat tots aquestes dies explorant la regio de casamance, molt mes verda i bastant xula. de usui vam fer una excusioneta amb bici per aqui i per alla a veure els petits poblets del costat, amb els ses baobabgs i grans formatgers. aixo ja ho he explicat em sembla. Total que ens en vam anar cap elinkine i dalla vam pendre nua piragua cap a Ehij, una illa amb 4 cases i poc mes, molt maca per aixo, vam estar amb la gent bebent vi de palma i menjant grans quantitats dostres de totes maneres. son buniiisimes, total que despres dexplorar el bosc tropical de la illa vam decidir arribarnos fins a cachuan, el luis ens va portar. un nanu bastant especial per diru dalguna manera. el vam ajudar a carregar la canoa fins als topes de llenya i cap alla. finalment vam arribar a cachuian el paisatge es tot verd, ple docells i flamencus i manglars i mes manglars per tot arreu. a cachuane pues mes tranquilitat, vam fer niti vam sortir via djembereng, a peu a sota el sol i a les portes de la mort. pero vam arribar sense cap problema a djembereng; alla al campament Asseb de conya, vam estar un parell de dies disfrutant de la plaiuqui i de la vida de poble. Al cap dun parell de dies cap a cap skirring, es la zona mes turistica de senegal; es com un lloret senegales. vam estari alguns dies; vam fer alguna excursioneta fins a bucot; un poble molt xulu, sobretot pel guia; que es deia Hola i parlava espanyol sensacionalment be. Aqui ens van esplicar tot el rollo anmista i totes les seves curiuositats curioses. i cap a cap skirringh tu; on van asistir a la festa daniversari d ela mort de bob marley, aqui esta tot ple de rastes daquests de super bon rollo que te cagues. personages vamos. i cap a zinganxor que al manel se li acaben les vacances tu. que ves per on i ja ha pasat un mes; aixo pasa volant!!!!
I jo cap a Guinea bissau; dema anire a ferme la visa i cap alla a vere que mexpliquen. Parlen portugues i crioll o sigui que a vere com em faig entendre, he pensat que potser marribo fins a guina konakri que esta al costat i es el pais mes baratu de la zona i amb muntanyes!!! ja vorem!! vacancetes.

sábado, 2 de mayo de 2009

kedougou-tamba-kolda-zinguizor-ousuye

ieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

Bueno ja podeu estar contents, ja teniu les fotos que volieu!! Pues eso i rapidament, estem a Ousuye, el que seria la Casamance. Aqui es pot estar al carrer a qualsevol hora del dia sense morir sucarrimat per la calor. Es sensacional, la zona es super tranquila i la gent sembla inclus bastant timida. Tornant al viatge des de Kedougopu pues un altre calvari... de kedugu a tamba be, vam anar amb un 4 per 4 ue sen anava fins a Dakar i ens va portar un tros, del tamba a kolda terrible.... esperar i espeatrar i despres mil hores dins el septplace amb la calor, a kolda vam parar que landreu, es a dir jo, estava a 38 i algo de febre i hi vam fer nit. Un milio dampolles daigua; un paracetamol; unes dutxes i a dormir. El dia seguent capa a zinguixor alla ja vam comprar el bitllet de barco de tornada del cofoi i a fer 4 gestions mes i cap a Aqui, on sesta genial. El paisatge es verd; la vegetacio es molt mes abundant i pases bastant mes desaparcebut. Ahir vam anar a veure un sensaiconal partit de Hanbol africa dallo mes entretingut i avui hem anat a fer bicis, que hem fet 25 kilometres cagate lorito. Per variar la bici del cofoi sa espatllat ( comenso a pensar que tot es cosa seva ) i total que ens hem estat un arell dores esperant a que el nen que ha desaparegut amb la nostra roda i la bici de landreu tornes de no se sap encara on. Total que ha arreglat la roda que estava punxada i a tornar cap a Usui o co es digui. I avui hi ha ball destudiants a nose quina discoteca, potser anema treure el cap i a ensenyar a ballar a aquesta colla dafreicans que no tenen ritme ni tenen res... amb lo marxosa que es la nostra sardana quedaran totalment en ridicul.

Els que em demaneu litinerari pues dir que el 15 de agost he destar al camerun; pero nose encara com mo fare, perque haure danar a tota ostia!!! Ja vorem. Per altra banda nose si coneixeu a la noia aquella que fa teiatru; la montse! pues resulta que embe a veure en un mes i ens estarem tot el mes de juny porai; iujuuuuuuuuuuuuuuuu. Farem Guinea Bissau que es veu que acaben de pelar el president i suposo que casamance pero ja vorem!!!

Vinga bandarres salut!

mes fotos








fotuuus