jueves, 18 de junio de 2009
hola a toteeeeeeeeeeeeeeeeees!!!
Hola bandarreeeees!!!
Quants dies sense dir res... es que hem estat super enfeinats donant voltes i mes voltes pels indrets mes interesants de senegal i Mali!! bueno a vere resumint una mica perque aixo descriure fa molta mandra. Despres de Kedougou sens va ocorre la brillant idea de agafar una moito i anar fins a la cascada Dindefello. Una 125 de marxes que no estava mal, conduiria la Montse es clar, perque jo no en tinc la mes punyetera idea... va ser un desastre desastros un cansament cansat i una agonia terrible!!! 3 hores danar i 3 de tornar, total uns 30 minuts de cascadeta... deunidoret, no va ser la millor eleccio sens dubte.
Despres de Dindafello ja vam decidir canviar descenari, be vam anar fins a Iwol a veure el poblet del papis, que hja havia vist pero la Montse pues no, alla vam pasari el mati observant la vida calmada del poblet. I cap a Mali sha dit, el viatget fins a Mali tambe va ser entretingut... vam anar fins a tambacunda on pensavem agafar un bus directe fins a Bamako... pues no hi havia manera; per nose quins problemes de competencies entre companyies de busos no agafen pasetgers a Tamba, els conductors pero n_agafen destranquis a segons quines parades. Com que no hi ha res clar pues resulta que no hi ha cap preu estipulat i aixo obre la porta als buscavides que tintenten estafar per un bitllet a Bamako mes no poder... ja ens estaven apunt denredar ben enredats pero un despiste del jove listillu que ens va acompanyar fins a on en teoria haviem desperar el bus van permetre unes preguntes a altres nanus que van destapar el frau. Total, atabalades i cansades vam decidir arribar a Bamako per escales, tranquilament i anar fent tu. Vam anar a la Gare routier a esperar que el septplace que ens havia de portar fins a la frontera somplis... res de res.. al cap de unes hores esperant ens van tornar els diners i cap a lhotel a dormir... era masa tard i el cotxe no shavia omplert. i si no somple, no surt. El dia seguent super dora cap a la frontera.. Vaml tenir molta sort perque alla vam coneixer a dos nanus de Amsterdam que estan viatjant amb el seu camio-autocaravana pelque seria el mon en general... es van vendre la casa i es van comprar el camion i ale.. Ens van acostar fins a Kayes, suuuper be vamos! A kayes vam dormir i cap a Bamako i apali tu. Bamako pues bastant milor que dakar, es una ciutat mes verda, amb molta basura pero tot plegat no tant rallant com dakar.Alla vam estar uns dies... Que si el museu nacioanl que si paseiades amunt i avall... i vam conexier al Brice i el Bass; un nanu senegales i un de frances amb els que ens vam fer de seguida. Vam compartir paseiades i converses durant ens dies que vam estar a Bamako. Ah si, a Bamako tambe vam tenir la brillant idea de intentar fer la Visa per entrar a camerun, al consulat frances... vam perdre tot un mati vam fer deu mil volts, papers i es papers, burocracia estupida sense sentit, tooooot; perque al final ens diguesin que no ens poden, fer la Visa; increble. Vam anar a la embaixcada espanyola; urrible; el tio de la embaixada.. un tio faxa; pero faxa faxa. En fin; que es pot esperar. I que mes a vere; a vere. de Bamako a Mopti tu, com sempre ens van enganyar en la durada del trajecte i vam estar tot el dia al bus... pero ja estavem a Mopti. Alla vam contactar amb el arthur el nostre contacte del www.couchsurfing.com i vam anara casa seu, on estem ara nanus, un nanu molt amable i agradable. A si, vam der una paseiada amb barca i deunidooooo cagate lorito. Molt maca mentres va durar.. perque vam haver de parar a mitja paseiada perque venia vent. Al fondo del cel es veia des de feia ratu com un nubol geganti duns 150 metres dalsada i arran de terra, dun color violeta molt curios i del que en vam treure unes fotos tambe curioses.. la que ens esperava!!! just aparcar la barca el nubol arriba a on erem nosaltres, era una tempesta darena.. en menys de 10 segons era totalment de nit; no es veia absolutament res, amb un vent increible que su emportava tot... tots agafats i anar tirant amb la llanterna... ens vam arresarar sota una barraca i a esperar (es el que fem mes a africa). Al fort vent i tempesta darena li va seguir una tormenta tropical que no semblava que sacabes mai... cal destacar lactitud estoica del nostra guia que no ens va abandonar en cap moment. I res cap a lotel tu, marrons de dalt abaix i amarats totalment...
De Mopti cap a Bangiagara, es a dir Pays Dogon, bandiagara una especia de tortura... per trobar el guia una historia que tela.. bastant desagradable, venien ganes de pasar del pais dogon i fotre el camp per potes, molta atabalamenta i res clar. Com tot lloc turistic vamos. Finalment vam pillar un guia i a paseiar durant 4 dies per dogonlandia, la veritat que es un lloc macu, amb un penyasegat de 250 km de llargada i amb uns poblets simpatics. Un paisatge superbi... pero no tot son piropos.
Diuen aue la dona aqui es molt important!! ja, es clar que ho es!!!!! la dona curra, curra, curra i,nomes curra, i quan dic les dones tambe les nenes... i l'home? l'home es resca els collons tot el dia!!!! les dones aqui a africa no fan dues feines alhora...en fan cinc o sis!!!! la tipica imatge de la dona portant al cap l'aigua (que van buscar cada mati a les 5h al pou, que no esta al costat de casa, evidentment) i la nena o el nen al darrera penjat es la viva imatge de l'explotacio AIXO NO TE RES D'ESPECIAL!!!!
A dogon vam pasar la nostra patum, i va pasar volant; sense barreja pero amb una micona de cervesa de mill, que no esta del tot malament.
Tornem a estar a Mopti a casa de larthur; el curxurferu i dema anem encara no sabem a on, pot ser a Djene amb una barqueta i despres cap a Senegal o pot ser Burkina Faso, qui sap! Tot esta obert, al fi i a cap estem de vacances.
Estem be de salut, de moment landre no ha pasat cap mes enfermetat (tot i que va estar a punt de morir uns dies enrera per unes decimes de febre) i la Montse no esta embarasada tot i que a vegades te una panxa que ho sembla. Perque l_enganyen!!!! li dieun que el menjar no porta carn, pero els osos que va trobant quan su menja no son pas de seitan. Es dificil ser vegetariana a lafrica.
Bueno macus la mar de be i la mar de agust.
A disfrutar de les fotus!!!
Ens han pasar mil coses mes pero... Aqui a fora hi ha moltes coses interesant a fer i veure i ja prou d_internet per avui!
Salut!
Quants dies sense dir res... es que hem estat super enfeinats donant voltes i mes voltes pels indrets mes interesants de senegal i Mali!! bueno a vere resumint una mica perque aixo descriure fa molta mandra. Despres de Kedougou sens va ocorre la brillant idea de agafar una moito i anar fins a la cascada Dindefello. Una 125 de marxes que no estava mal, conduiria la Montse es clar, perque jo no en tinc la mes punyetera idea... va ser un desastre desastros un cansament cansat i una agonia terrible!!! 3 hores danar i 3 de tornar, total uns 30 minuts de cascadeta... deunidoret, no va ser la millor eleccio sens dubte.
Despres de Dindafello ja vam decidir canviar descenari, be vam anar fins a Iwol a veure el poblet del papis, que hja havia vist pero la Montse pues no, alla vam pasari el mati observant la vida calmada del poblet. I cap a Mali sha dit, el viatget fins a Mali tambe va ser entretingut... vam anar fins a tambacunda on pensavem agafar un bus directe fins a Bamako... pues no hi havia manera; per nose quins problemes de competencies entre companyies de busos no agafen pasetgers a Tamba, els conductors pero n_agafen destranquis a segons quines parades. Com que no hi ha res clar pues resulta que no hi ha cap preu estipulat i aixo obre la porta als buscavides que tintenten estafar per un bitllet a Bamako mes no poder... ja ens estaven apunt denredar ben enredats pero un despiste del jove listillu que ens va acompanyar fins a on en teoria haviem desperar el bus van permetre unes preguntes a altres nanus que van destapar el frau. Total, atabalades i cansades vam decidir arribar a Bamako per escales, tranquilament i anar fent tu. Vam anar a la Gare routier a esperar que el septplace que ens havia de portar fins a la frontera somplis... res de res.. al cap de unes hores esperant ens van tornar els diners i cap a lhotel a dormir... era masa tard i el cotxe no shavia omplert. i si no somple, no surt. El dia seguent super dora cap a la frontera.. Vaml tenir molta sort perque alla vam coneixer a dos nanus de Amsterdam que estan viatjant amb el seu camio-autocaravana pelque seria el mon en general... es van vendre la casa i es van comprar el camion i ale.. Ens van acostar fins a Kayes, suuuper be vamos! A kayes vam dormir i cap a Bamako i apali tu. Bamako pues bastant milor que dakar, es una ciutat mes verda, amb molta basura pero tot plegat no tant rallant com dakar.Alla vam estar uns dies... Que si el museu nacioanl que si paseiades amunt i avall... i vam conexier al Brice i el Bass; un nanu senegales i un de frances amb els que ens vam fer de seguida. Vam compartir paseiades i converses durant ens dies que vam estar a Bamako. Ah si, a Bamako tambe vam tenir la brillant idea de intentar fer la Visa per entrar a camerun, al consulat frances... vam perdre tot un mati vam fer deu mil volts, papers i es papers, burocracia estupida sense sentit, tooooot; perque al final ens diguesin que no ens poden, fer la Visa; increble. Vam anar a la embaixcada espanyola; urrible; el tio de la embaixada.. un tio faxa; pero faxa faxa. En fin; que es pot esperar. I que mes a vere; a vere. de Bamako a Mopti tu, com sempre ens van enganyar en la durada del trajecte i vam estar tot el dia al bus... pero ja estavem a Mopti. Alla vam contactar amb el arthur el nostre contacte del www.couchsurfing.com i vam anara casa seu, on estem ara nanus, un nanu molt amable i agradable. A si, vam der una paseiada amb barca i deunidooooo cagate lorito. Molt maca mentres va durar.. perque vam haver de parar a mitja paseiada perque venia vent. Al fondo del cel es veia des de feia ratu com un nubol geganti duns 150 metres dalsada i arran de terra, dun color violeta molt curios i del que en vam treure unes fotos tambe curioses.. la que ens esperava!!! just aparcar la barca el nubol arriba a on erem nosaltres, era una tempesta darena.. en menys de 10 segons era totalment de nit; no es veia absolutament res, amb un vent increible que su emportava tot... tots agafats i anar tirant amb la llanterna... ens vam arresarar sota una barraca i a esperar (es el que fem mes a africa). Al fort vent i tempesta darena li va seguir una tormenta tropical que no semblava que sacabes mai... cal destacar lactitud estoica del nostra guia que no ens va abandonar en cap moment. I res cap a lotel tu, marrons de dalt abaix i amarats totalment...
De Mopti cap a Bangiagara, es a dir Pays Dogon, bandiagara una especia de tortura... per trobar el guia una historia que tela.. bastant desagradable, venien ganes de pasar del pais dogon i fotre el camp per potes, molta atabalamenta i res clar. Com tot lloc turistic vamos. Finalment vam pillar un guia i a paseiar durant 4 dies per dogonlandia, la veritat que es un lloc macu, amb un penyasegat de 250 km de llargada i amb uns poblets simpatics. Un paisatge superbi... pero no tot son piropos.
Diuen aue la dona aqui es molt important!! ja, es clar que ho es!!!!! la dona curra, curra, curra i,nomes curra, i quan dic les dones tambe les nenes... i l'home? l'home es resca els collons tot el dia!!!! les dones aqui a africa no fan dues feines alhora...en fan cinc o sis!!!! la tipica imatge de la dona portant al cap l'aigua (que van buscar cada mati a les 5h al pou, que no esta al costat de casa, evidentment) i la nena o el nen al darrera penjat es la viva imatge de l'explotacio AIXO NO TE RES D'ESPECIAL!!!!
A dogon vam pasar la nostra patum, i va pasar volant; sense barreja pero amb una micona de cervesa de mill, que no esta del tot malament.
Tornem a estar a Mopti a casa de larthur; el curxurferu i dema anem encara no sabem a on, pot ser a Djene amb una barqueta i despres cap a Senegal o pot ser Burkina Faso, qui sap! Tot esta obert, al fi i a cap estem de vacances.
Estem be de salut, de moment landre no ha pasat cap mes enfermetat (tot i que va estar a punt de morir uns dies enrera per unes decimes de febre) i la Montse no esta embarasada tot i que a vegades te una panxa que ho sembla. Perque l_enganyen!!!! li dieun que el menjar no porta carn, pero els osos que va trobant quan su menja no son pas de seitan. Es dificil ser vegetariana a lafrica.
Bueno macus la mar de be i la mar de agust.
A disfrutar de les fotus!!!
Ens han pasar mil coses mes pero... Aqui a fora hi ha moltes coses interesant a fer i veure i ja prou d_internet per avui!
Salut!
martes, 2 de junio de 2009
amb companyia un altre cop!!!
epali!!!
Ja tornema estarperaqui i ja no estic sol! el dia 30 va arribarla Montse a Dakar. Vaig anara buscarla a laeruport i ale a donar volts pel pais!! iujuuuuu. Vam pasar un parell de dies per dakar i la illa de gore. Vam estar de sort i a Gore hi havia muntat un festival a on exposaven nose cuants artistes a linterior de les cases de la gent. Va anar de meravelloa per poder xafardeiar les cases de totom. Unes casetes colonials, de fet destil mediterrani super xules. Gore es lailla que hi ha davant de Dakar eh! ja ho vaig dir en un altre post pero per si qlgu no la llegit.Pues eso don embarcaven els esclaus segrestats dafrica endins i posteriorment portaven cap a America. Moooolt xulu totplegat. Pero com que dakar es un agobio vam decidir marxar direccio a Mali. Valm fer un esgotador viatge amb septplace fins a Tambacounda, 8 horetes sota la calor sofocant senegalesa, deunidoret, a on vam fer nit i capa Kedougou, que amb dos cops no nhi havia prou!! I aqui estem lamardebe i tranquilsamb una calor terriblisima preparats per visitar i revisitar el pâis Basari!! La montse esvacompra abans de venir una meravellosa crema daloe vera que li ha sucarrimat la cara aquest mati. Ha sigut molt macu de veure. La Montse a part destar axixarrada per la calor, com jo vamos, emsembla que encara no sacaba de creure que esta a lafrica. Una mica traumada perque li diuen blanca tot i creures ja ben morena. Estem super agust la veritat i molt rebe a kedougou, aqiu ens quedarem uns dies i despres ens nanirem cap a Mali, via tambacunda altre vegada.
petoneeeets a totes
Ja tornema estarperaqui i ja no estic sol! el dia 30 va arribarla Montse a Dakar. Vaig anara buscarla a laeruport i ale a donar volts pel pais!! iujuuuuu. Vam pasar un parell de dies per dakar i la illa de gore. Vam estar de sort i a Gore hi havia muntat un festival a on exposaven nose cuants artistes a linterior de les cases de la gent. Va anar de meravelloa per poder xafardeiar les cases de totom. Unes casetes colonials, de fet destil mediterrani super xules. Gore es lailla que hi ha davant de Dakar eh! ja ho vaig dir en un altre post pero per si qlgu no la llegit.Pues eso don embarcaven els esclaus segrestats dafrica endins i posteriorment portaven cap a America. Moooolt xulu totplegat. Pero com que dakar es un agobio vam decidir marxar direccio a Mali. Valm fer un esgotador viatge amb septplace fins a Tambacounda, 8 horetes sota la calor sofocant senegalesa, deunidoret, a on vam fer nit i capa Kedougou, que amb dos cops no nhi havia prou!! I aqui estem lamardebe i tranquilsamb una calor terriblisima preparats per visitar i revisitar el pâis Basari!! La montse esvacompra abans de venir una meravellosa crema daloe vera que li ha sucarrimat la cara aquest mati. Ha sigut molt macu de veure. La Montse a part destar axixarrada per la calor, com jo vamos, emsembla que encara no sacaba de creure que esta a lafrica. Una mica traumada perque li diuen blanca tot i creures ja ben morena. Estem super agust la veritat i molt rebe a kedougou, aqiu ens quedarem uns dies i despres ens nanirem cap a Mali, via tambacunda altre vegada.
petoneeeets a totes
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
