jueves, 4 de septiembre de 2008

fotus









Aqui algunes fotus, son petites tu pero es el que hi ha. El baobab mes gran del Mon. el cotxe de les llagostes. les balenes. els nanus anarquistes malgaches. la platja de Itampolo.  gGent empenyent un taxi bruse, jo viatjaba dret a darrera de tot al costat de la roda de recanvi, a fora del taxi bruse, vaig arribar marron de la pols, terrible.

lunes, 1 de septiembre de 2008

ieeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

Joder vaia liu tu; fa tants dies que no escric que nose ni que esplicar. Han pasat moltes coses des de l;ultima vegada que vaig escriure. Tic super moreno per exemple!!! Be vaig arribar a Tulear, despres de veure el parc nacional de Lisalo; mol macu e; tot al seu puesto; com el gran canyon del culurado. El vaig anar a veure amb un yanqui que va resultar ser un super okupi de boston, vam estar alguns dies viatjant junts. Bon nanu tu. Despres vam coneixer a unes noies que estaven en nua especie de ONG que consisteix en pagar 3000 dolars i pots fer submarinisme i certifiques que el corall de les costes de madagascar sesta morint. Es ben be que les colonies dels rics no son les colonies de borreda. Seguint el fil de la super historia; despres de Tulear vaig agafar el taxi BRouse cap a Itampolo; sortia el dia seguent i nomes ni ha un per setmana (aixo ho vaig descobrir despres) ho sigui que el vaig agafar; com un camio; pero al darrea te seients i no carrega; la carrega esta a la vaca del camio. Havia destar 12 hores al camio; men i vaig pasar 48.... per poc moru. Es va espatllar mil vegades; increible; horribleeeeeeeeee. I totom matabalavaaaa, totom em voli estafaaar. Encara va ser pitjor quan totom anava borratxo i manaven tivant la ronyonera tot el ratu. Pero llavors unes xavalilles malgaches es van apiadar de la mea pobre anima. Em van apadrinar. Cada vegada que algu sacostava a mi o els deia algo a elles sensillament agafaben un roc enorme i amb molta punteria els i fotien al mig dels morros. Es va liar un pollo....La veritat jo em volia morir. DOs dies ficat alla dins; dues nits i a mes borraxos. nooooo.. pero vaig sobreviure com sempre. I finalment vai a rribar a Itampoloooo; Va ser genial tu; sensacionalisim. Vaig esta 3 dies alla de relaju; una plaia maca maca; la mar turquesa i la sorra blanca; com han de ser vamus. I centenars de balenes pasant a diari a pocs metres de la plaia. Aixi que vai llogar una canoa i a veureles. Bona experincia; a menus de 10 metrus uns papis i la cria. El dia seguent llegeixo a la guia que es de bojos acostarse a menys de 200 metrus duna mama i la seva cria. BIeeen. Pero tinc bones fotus. A Itampolo vaig descobrir que per sortir del poble nomes i avia un taxi brouse per semana, el mateix que mavia portat i que logicament no volia agafar mai meeees. Ho sigui que tenia un problema. Pero vaig coneixer al Stoik; un camionero hosteler que anava a EJEDA; un poble mes al sud Ditampolo, era la unica solucio. Hi anava amb camio de carrega, i es pararia a cada mercat a carregar i descarregar genero per pagar la betsina. La seva intencio no era nomes arribar a EJEDA sino baixar fins a BELUHA que esta encaar molt mes al sud, alla havia danar a buscar un equip de submarinisme per un club que volia muntar en un futur. Li vaig dir que anava amb ell. I vaia aventura... l dia seguent l Stoic em va protar a veuer tota la seva familia al seu poblat i tota la pesca. Havia comprat uns terrenys al costat del mar i vam acampar alla. Molt maca la plaia. paradisicaca i sense ningu. el dia Seguent vam marxar cap a Ejeda... Vam pararnos a 8 km dItampolo, alla hi havia el primer mercat. Em vaig quedar a dormir al camio. El mercat del dia seguent molt xulu la veritat. el vaig disfrutar. molts colors i tota la pesca. Despres del marcat haviem de marxar via EJEDA. Cosa que vam fer pero ens vam quedar a 30 KM de Ejeda perque el dia seguent hi havia un altre mercat..... A tornar a dormir al camio; aquest cop amb les cabres... Sort que ni havia poques. El dia seguent el mercat molt imprecionant. Totom anava armat fins les dents; llances, ganivets escopetes.... era com el far west. De fet tot ho semblava, les carretes de bous, els cactus, el desert... pintoresc. El tema que al poble del mercat hi ha les plantacions de maria mes importants de Madagascar i la gent va armada per si la policia entra.... aixo mu van esplicar despres... esclar. Be, al mateix dia lStoic ja em va dir que no tenien betsina per arribar a Ejeda aixi que em vaig pujar a un camio i cap a EJEDA; vaig arribar a la mateixa nit. A ta,be vaig descobrir que lestoic es guanyava la vida venent maria i pescant llangostes ilegalment; per aixo volia lequuip de submarinisme. Un pjarracu; pero em va caure molt be; es va comportar amb mi. El dia seguent mel vaig pasar veient pasar les ores; aborriiiit; esperant un camio per anar mes al sud a Ampanihi. el camio no va pasar; ja havia pasat; al mati; jo estava dormint... El dia seguent el vai pillar i vaig arribar a A,panihi on em vaig poder dutxar i vaig veure el baobab mes gran del mon. Impresionant. I el dia seguent cap a Beluha. Meeees avall. de Beluha volia anar a Lavanono; osea la plaia, i es el que vaig fer. pel cami cap a Beluha; que el vaig viatjar dret; a fora del camio; tragantme tots els fums i pols (vaig arribar marro de cap a peus) vaig coneixer unes dones que anaven a lavanono. Aniriem junts i aixi va ser em van convidar a dormir a casa seu, a la tenda i tot el rollo; i el dia seguent amb la carreta de bous cap a Lavanono. 7 hores sota el sol de Mada gascar pel mig del desert; els bous no tiben ni a la de tres. Pero vam arribar a Lavanono; on em van portar a veure la seva mare que estava molt malalta. Tota la familia venia de tot arreu a veure la seva mare, mes u menus com a ca nostra que fotem els veis en una residencia i que no molestin. A Lavanono vaig coneixer al Che, un nanu que vivia durant 3 mesos amb nua familia malgache, a la plaia. Surfeja. I ho fa de pinicula tu. Vaig pasarme nua setmana rascantme la panxa a la plaia; fotent res de res; posantme moreno i menjant peix. Pero tot acaba aborrint i vaig decidir marxar. pero pels rancis com jo, que no poden pagarse un 4 per 4, poques opcions hi ha.... La unica opcio per seguir avall era el LOBSTER TRUCK, es a dir el camio que recull llagostes al llarg de la costa. Be, es un picap. Men avien parlat molt be; doncs una MERDA!!!! e estat tota la nit rodejat de milers de llangostes que sem pujaven a sobre; tota la nit lluitant contra les llagostes. 16 hores per fer 250 km... terrible. Pero ara estic a Fort Dophin on pensu descansar moooolt, que nomes em queden 15 dies i aixo sa daprofitar tu.
Disfruteu de les fotus!!!

Molts petons a totes!!! Rancis foreveeeer