A Senegal altre cop

bones a totes!

Ja torno a estar per Senegal, que hi farem tu. M havia quedat a guinea conakry em sembla. Be a conakry vaig estarmi un parell de dies, arreglant paperasa i demes coses aburrides i men vaig anar cap a Labe. Guinea te muntanyes i fart de patir calor i mes calor i veure pla i mes pla no vaig dubtar en anari pitant. Vaig tirar cap a Pita, ja a la zona muntanyosa. Em va portar un periodista que anava a un poble del costat a cobrir una cosa tant interesant com laniversari d un museu. Be perdiodista es un dir, algo que escrivia i parlava super be del regim. Els telediaris son propoganda pura i dura del dictador que governa el pais. Nose que camsara es diu em sembla. Va vestit de militar i porta una boina vermella i unes ulleres de sol dels anys cincuanta. Sembla una pubilla de Belzebu. Bueno total, que vaig arribar a pita i vaig anar a fer alguna escusio a les muntanyes; per fiiiiiiiiii, muntanyes. Bosc tropical bastant dens; cascadilles i uns paisatges molt xulus. Unes formacions rocoses laberintiques i bastant espectaculars. Vaig trobar un parell de francesos que venien a fer encara no se ben be que, pero curraven pel govern frances, que em van portar fins a Labe. Un poblet de me al nort. Guinea a diferencia de Bissau si que esta plena de multinacionals extrangeres; es un pais ja explorat don s extreu la Bauxita, que va directament, cap al Canada. Es clar. De Labe vaig fer fins a Mali ville, el poblet fronterer amb Senegal. Alla em vaig estar un parell de dies o tres nose. vaig fer una caminadeta per les muntanyes que per poc em moru. Mali vill esat al costat duna muntanyq que te forma de dona; li diuen la Dame du Mali i certament es perfecte, de cintura cap a munt una dona de centenars de metres d alsada com si estigues esculpida a la pedra de la muntanya. Ja penjare les fotus que ara no portu el cable tu.
El dia seguent vaig decidir creuar la frontera a peu, gran idea; si senyor. Amb l ajuda dun guia vaig decidir fer els 60 o nose cuants quilometres que uneixen mali i dindefello, si el lloc que ja vaig estar fa temps a on el cofoi per poc es mor de calor amb la moto i tota la historia. Total que surtim a les 6 del mati i la cosa pintava facil, en teoria era tot baixda i pla. El problema que a partir de les 10 del mati ja no es podia caminar ni fotre res, fotia una calor que partia les pedres i jo estava a les portes de la mort. No hi havia un sol arbre!!! Ja al cap dun ratu sense aigua, be amb laigua inbebible de lu calenta que estava, pensava que em vindria un patatus que te cagues. Pero vaig sobreviure basicament gracies als pocs habitants dels poblets que vivien en aquella terra tant inhospita que ens van habituallar daigua. Sort n hi va haver. Finalment vam arribar a les set de la tarda a dindafello i va comensar a ploure de manera torrencial, ja ho podria haver fer abans!!!! I res cap a Kedougou altre cop. Ara estic tornant a poc a poc fins a Dakar a on he d anar a buscar la senyora montserrat, si la del teatro home!. I es veu que el cara, el nanu mes estimat de Berga, senva a guinea equatorial al agost. si al final hem trobare amb tot Berga a l Africa!!

ei a la proxima entrada penjare una foto del cofoi que lheu de veure.

Va que ja he explicat mases coses per avui!