Epali

A vere, sent rapids perque fa molts dies que no dic res i claru esta que han pasat un munt de coses.
Vaig coincidir a Ghana, a cape cost, amb la Panafest, una festa bienal que es fa per recordar la trata d'esclaus i en que afroamericans venen a retrobarse amb els seus origens. concertillus i tal, va estar animada la cosa. Alla em vaig fer amb un nanu, un venedor, a dintre el recinte de la festa. Vam estar tota la tarda fins ben entrada la nit xerrant, un molt bon nanu. La veritat que em va agradar perque vaig coneixer totes les intringulis dels venedors; histories i historietes; preus reals africans; maneres de vendre i marges de beneficis. Cosa que costa molt de coneixer pels nanus que venim a l'Africa. Genial vamos. De fet em sembla que aixo es el que m'agrada mes de viatjar; indagar, tafaneiar i coneixer com la gent viu; sobreviu i s'espavila. El dia Seguent men anava fins aAccra perque el meu avio sortia de Cotonou en dos dies. Vaig sortir de l'hotel i vaig coneixer a un altre nanu que com sempre al pasar em van convidar a afegirme a menjar amb ells. Tot ficant la grapa a la olla comunitaria del menjar em van esplicar que treballaven netejant sisternes de betzina i que despres de dues setmanes pel nort de Ghana s'en tornaven cap a Accra! Genial, em portarien gratis! Vaig estalviarme un cansat viatge amb bus; pero aixo no es tot! un dels nanus em va convidar a anar a casa seva a dormir, cosa que vaig acceptar de inmediat! Havent menjat el xaval va obrir el seu abundant armari de roba i em va comensar a regalar tot de peces de roba! jo no sabia on ficarme doncs la situacio em feia sentir super malament... La sortida de Ghana no podia ser millor i el record que m'en queda de la seva gent tampoc. Vaig arribar a Lome, vaig anar a veure el mercat dels fetichers, i el dia seguent cap a Cotonou. El mercat dels fetixers de Lome (Togo) esta en la foto de mes avall. Despres de barallarme amb mig Lome per trobar un bus que sortis cap a Cotonou (em sortia el vol!!!) vaig trobarlo. Una companyia nigeriana. Alla vaig coneixer a una mama de benin amb la que vam fer bones migues. I de Cotonou cap a Douala!!! El vol es va retrassar i l'avio deuria ser de 1735 mes o menus. Pero vaig arribar sa i estalvi al caotic aeroport camerunes de Duala. Als pasadisos de l'aeroport vaig coneixer a una altre mama que em va demanar que l'(ajudes amb les seves maletes i que tambe anava fins a Yaounde. Li vaig fer el favor entre tants vividors de l'aeroport que es fan la mar de insoportables. El seu germa la va venir a buscar a l'aeroport i ens va carregar al taxi als dos. Em van portar a la porta d el'hotel i fins hio tot van regatejarme el preu per mi! La mar de macus. Per si fos poc el dia seguent em van venir a buscar a l'hotel i em van acompanyar a la estacio d'autobusos on la mama i jo vam empendre el viatge de 4 hores cap a Yaounde. I aqui estic despres de una setmaneta amb ma mare! El meu germa i sa novia arriben el dia 10 i el meu pare i una colega de la mare el 14. total que fins el dia 28 estare ben acompanyat!
Yaounde esta canviada. Han escombrat la probresa a l'estil barceloni i no es veuen tantes paradetes pel carrer, molta gent ha hagut de tornar als villages, al nort. Aixo si; es una ciutat mes bonica des del punt de vista occidental... Preferia la d'abans. Fa una setmana que mestic tornant boig per aconseguir la visa cap a Guinea equatorial on hi ha el Pep. Despres de dies de intentar-ho amb ma mare vam decidir anar cap a la selva. Vaia periple. Per poc ens foten una pallisa monumental per fer una foto que no hauria d'haver fet... total per una merda de foto. Aixo a la regio selvatica, on habiten els pigmeus; ara ja mes sedentaritzats. Segueixen vivint com sempre, son casadors recolectors i casen i recullen de la selva. Be de la selva que queda es clar. Els plats que podiem degustar a lestacio de busos de Mbong Mang ilustren el menu diari de molts habitants d'aquesta zona: pollastre, peix, porc espi, llebra de bosc o mono. Per la carretera podies comprar l'especia protegida per degustar que desitgesis. Pangolin, monos de tot tipus, llebres...
No son pocs els furtius europeus que venen a aquesta zona a casar elefants o altres especies en teoria protegides.
Vam fer una caminada esgotedora per la selva fins arribar a poblats pigmeus perduts porai. Realment interesant. Totalment autogestionaris claru!
Pel que fa a la selva l'estan talant a marxes forsades, carregantse l'habitat dels pigmeus que els espera un futur incert. Les fustes exotiques d'arbres centenaris acabaran convertides amb els nostres parquets o mobles. L'estat espanyol es el principal importador de fustes cameruneses.
En fin. El Pep es veu que esta a Guinea pero jo no tinc la visa per entrar, ho sigui que no estic segur que ens poguem veure. A vere...
Pel que fa a el que fare quan marxi la meva familia, dir que ja tinc mirat un bitllet d'avio. El que us deixare amb l'incognita si es de tornada cap a Barcelona o no.

Per aqui tot sensacional!

La mama que vaig ajudar amb les maletes ma trucat que ens convida a dinar a ca seva a ma mare i a mi!

salut!