Au revoire Cameroon!

Salut a totes! Ja us adverteixo que us espera un rollo bastant important.
Be después d’un mes al Cameroon es hora de dir fins a la proxima. Durant aquest mes he carregat les piles comodament i he visitat juntament amb la meva familia alguns llocs interesants que encara no conexia. He vist com m’han canviat Yaounde de cap a peus i com els cameruneses segueixen igual de plastes amb el pesat de l’etó. Després de visitar la selva del cameron amb la meva mare van arribar el meu germa i la seva novia. Vam fer una incursio breu a Kribi, a la platja Camerunesa. Un dels unics llocs de Cameron que podem considerar de turistics (tot i que mai ni he trobat mes d’una vintena). Alla vaig tornar a fer la excursio de les cascades de Lobe i vaig tornar a caure a l’error de visitar els pigmeus de Kribi, seguien com sempre en estat d’embriagadesa total a l’espera dels CFA’s dels turistes. Per sort o per desgracia no em vaig trobar cap dels “amics” que havia fet fa tres anys quan vam visitar el lloc amb el Pep. Kribi, la belle kribi, el temps encara es va comportar, ens va ploure poc… Kribi tambe ha canviat una mica. Els Japonesos han acabat la llotja del peix i ara els restaurants de peix fresc ja no estan en un descampat fets amb materials de l’entorn. M’agradava mes l’ambient d’abans. Tot i aixi encara es veuen des de la platja les plataformas petroliferes nort americanes resultat de l’oleoducte que creua tot cameroon fins al Chad i que va representar la destrucció de milers d’hectaries de boscos i la destrucció de l’habitat de la gent que hi vivia. Después van arribar mon pare i una amiga de la meva mare. Ens em vem anar fins a Limbe, Buea, Bandjoun i demes. Una excursioneta de 5 dies per el sud oest de cameron. L’avantatge que vam agafar un viatje organitzat i no vaig haver de fer mes de guia als meus pares!, almenys durant 5 dies. Ens va caure la del segle tots els dies plovent a bots i barrals. Pero l’excursio va estar molt be. Vam atravesar les plantacions de te, bananes, pinyes, café, cauxú, papaies i demes. Les plantancions seguint les directrius del Banc Mundial (que extrany) i sota l’extorsió de la deuta externa van ser privatitzades l’any 2006 i ara son d’una empresa francesa. Aixi tenim cameron ple de plantacions de productes que els locals no poden comprar (com el café, el te o el cauxú) perque son massa cars i que ademes no son comestibles, tot plegat en mans de empreses extrangeres. Compren barat, pagant salaris de miseria i ens ho venen als europeus a preus de mercat europeu. Negoci rodó, pels propietaris es clar. Vam visitar un centre de recuperacio de primats, els rius de lava de la ultima erupcio del mon cameron (que vaig pujar ja fa 3 anys, superant al Manel, com sempre) i vaig apreciar des de la platja volcanica del litoral la illa de Malabo. On estava el senyor Pep en aquells moments i que em va ser imposible visitar (em van denegar el visat d’entrada tot i tenir els paperots que em demanaven), un desastre desastros vamos. Si algu us ha de planejar un viatge que no sigui el Pep! Jejejeje amb carinyo eh Pep!.
I vam tornar a Yaounde, on he pasat bastants dies des de fa un mes. El meu germa i la seva novia ja van marxar cap a casona la setmana pasada.
A Limbe vaig trobarme un couchsurferu molt simpatic i ademes de casualitat, em va coneixer ell a l’hotel on ens vam allotjar, casualitat maxima. Dies enrera li havia escrit un mail demanantli info per anar fins a Malabo amb barco. Pero ja esta. Sorpresa que al arribar a l’hotel on ens allotjavem a Limbe ell n’era el recepcionista!
Be, com vaig comentar en un dels ultims post tinc un bitllet d’avió mirat. Pero com ja us deveu imaginar (els que em coneixeu) no es cap Europa. Es de Libreville-Johannesburg (Africa del sut) pero he decidit que res, que soc mes xulu que un ochu i res d’avion, que vaig per terra fins a on pugui, aixo sí, cap avaaaaall. Ja tinc la visa de Gabon i la de Congo (Brazzaville) i a partir d’aquí ja vorem cap a on segueixo, s’intentara aconseguir el visat de Angola pero no tinc mases esperances de que m’el facin (demanen carta de invitacio i no hi conec ningu, que raru). Pero no em rendeixo. A Libreville (capital de Gabon) si no hi ha mases problemes visitare la embaixada angolenya. Dic si no hi ha mases problemes perque ara son eleccions a Gabon, i ha gobernat Bongo durant 40 anys amb ma de ferro i robant tot el que podia (que raru) i després de que la palmes fa un parell de mesos ara es presenta el seu fill. Veurem que pasa a Gabon tu! I ho veurem in situ jejejjeje

Us deixo amb algunes fotos d’aquests dies!

Les plataformas petroliferes de Limbe, Kribi, cascades de Lobe, treient el nostre minibús d’un fangal, port de ideanau (frontera amb nigeria), Yaounde, una familia que curra a les plantacions de oli de palma…