Vaia tela !! A l’Africa hi ha koalas

Bueno nanus I nanes ja estem al que seria l’africa, sabem que heu estat mirant a diari el nostre blog a veure si s’actualitzava pero per fernos els interesants hem decidit no escriure fins avui. Estem a lu que seria Senegal, mes concretament a Saint Louis; frontera amb Mauritania. Aqui la gent es negra ; per si no ho sabieu. Bueno pues desprtes dun terrible viatge amb avio i la mare que el va parir que per poc morim. Ostia santa pero quina bogeria ; amb laviuo pensave, que no arrivariem mai i lespera a Lisboa es va convertir en un especie de periple a on ens van oferir tot tipus de drogues almenus una cincuantena de vegades diferents. Una ciutat lu que seria molt maca. Ostia quin aburriment mes aburrit tu. Aixo que arribem a Dakar a les tropocientas mil de la nit i ens pasem de llarg al tiu que ens esperava a laeroport i ale a deixarnos enredar pels negres que « treballen » a laeroport. Que si cap aqui que si cap alla, una especia de gimcama que tenia com a unica finalitat extreure el maxim de diners dels pringats blancs. Despres de batallar una estona per fi va, sortir airosos i vam trucar al colega del colega del cofoi que havia enviat a un altre colega perque ens vinguesin a buscar. I cap a Sant lous que i falta gent. Tres o cuatre oretes de cotxe i per fi vam arribar a lotel. Un hotel tant macu com car. Del qual vam escapar corrents el dia seguent. El dia seguent ens enterem que teniem habitacio reservada molt mes barata i nosaltres sense saberu. I per saint luis tot molt macu eh. La part turistica es aixo ; una part turistica, amb blancs ; preus abusius i negres una micona interesats. La part no turistica es el tipic caos i bullici africa amb mercats, colors olors i burrus i cabres ; peix ; molt peix i demes coses. Total ja us Imagineu on ens trobem mes comodes. Aqui al costat hi ha el poble de pescadors amb la platja mes paradisiaca que hem vist mai. Ja vureu la foto. Aqui el bullici es increible i el mercat del peix no deixa indiferent a ningu, tot ple de peix asecantse al sol fotent una peste urrible, aixo si val la pena veure-ho. Estem al lloc des don parteixen les pateres que surten de Senegal. ¨Per 500 eurillus tens un viatge de dues semanes de durada a les illes canaries amb patera. Lemigracio cap al nort es un recurs per tothom que su pot pagar i que saccentua cap als mesos de juliol i agost quan el peix escaseja. Ahir vam anar a una especie de parc nacional a on hi vam fer nit. Una especia dabucador on suposadament hi havia ocells i demes. La veritat que no va triunfar masa. Aqui fa calor I si esta moooolt be, no com a berga que sabem que plou jijijiji. El paisatge es semidesertic, molt desforestat, tot molt marro i terros. Suposem que dema si no anem al desert baixarem cap al Sud a on tot es mes vert. Anem quedant amb el Maho, l’amic de l’amic del manel que curra a lagencia de viatges a vere si ens pot aconseguir una excursio de guays, pero de moment no sembla que hi posi masa interes. Hem fet algun que altre amic, vam coneixer un guia guinea que acompanyava a un parell de belgues mes sosus que sosus ; semblaven de Berga. Total que els i va donar un parell de porros de mariauana i els va enviar de pet a dormir i sen van venir de festa amb nosaltres. El nanu va pillar una borraxera que va acabar trucant per telefon amb un pa de mig. Suposo que el trobarem per Dakar. Si podem penjarem algunes fotos ; sino us espereu a Dakar nanus. Escrivim malament per culpa del teclat eh. El Manel vol tant si com no veure micus, no content amb les cabres i els gossos famelics ara vol micus. Total que ara hem danar a un parc nacional que esta a laltre punta del pais per veure els micus. Es posible que ens arribem fins a guinea bisau a treure el cul ; que hi ha les millor platges daquesta part dafrica.

Tambe ens hem asseventat que el mateix dia que agafavem l’avio cap aqui ens van tapiar la casa. Suposem que gracies a algun que altre vei d’ordre i catala i bergueda de tota la vida. Ens sap greu la veritat , vam pasar molt bones estones en un espai que ja ens haviem fet nostra . Un espai guanyat als especuladors i expropiat del mercat que havia recuperat el sentit pel que havia sigut concebut. Pero el que importa dels projectes son les persones que hi ha al darrera, i les persones que hi ha darrera seguirem desobveint i alliberant espais, perque es just. Escupim a la cara als especuladors que prefereixen tenir una casa plena de merda a que hi visqui gent, que neguen lacces a l)habitatge a una majoria unicament pel seu lucre personal, unicament amb operacions especulatives a costa dels de sempre. Els mateixos lladres de sempre, els vagos de tota la vida ; els que viuen de rentes ; sense traballar i a costa de tots nosaltres. No pensem sotmetrens a la dictadura de bancs i caixes per tenir un sostre per pagar als lladres de sempre, prendrem el que es nostra.