Benin-Togo

Bones a totes!

Despres d'una setmana els nanus de Virgin Nigeria em van trobar la maleta... Pel que em vaig haver d'estar bastants dies a Cotonou, es a dir Benin. Benin es un pais interesant, els dies a Cotonou els vaig aprofitar per visitar els pobles al voltant. Ganvie es un poble situat al mig d'un llac, a on les cases son construides sobre pilons de fusta., La principal activitat economica es logicament la pesca. Els habitants de Ganvie es van instalar aqui cap al segle XVIII, quan l'imperi d'Abomey i l'impero frances colaboraben estretament en la trata negrera. Per motius religiosos els soldats de l'imperi d'Abomey, situat el centre de Benin, no es podien aventurar sobre l'aigua, es per aixo que els habitants de Ganvie es van instalar sobre el llac, fugint d'ambdos imperis. Si es calcula que entra 10 i 20 millons d'esclaus van ser capturats i portats a America des de Africa, de Odhia, en sortien 10000 cada any durant els mes de 200 anys que va durar el comers d'esclaus. Odhia esta situada al sud oest de Benin, es una ciutat tranquila on es pot visitar la porta de no retorn, un monument aixecat en record dels exclaus segrestats i deportats a america. Tambe hi ha varis museus bastants interesants. Un es un port portugues restaurat de l'epoca colonial. El port consta de 4 parts, entrant al pati a la dreta hi ha la casa dels comerciants, a l'esquerra a on dormien els soldats, al centre una esglesia i darrera el cuartel de soldats; a un altre pati hi tenien els esclaus amontegats. Estreta colaboracio entre el poder economic, religios i militar.
Pels que es pensin que l'esclavitut es cosa del passat, al nort de Benin; no es raru que els pares venguin els crius a empresaris Nigerians que els exploraran de per vida a les plantacions.
Be, de Odhia men vaig anar cap al nort, a on em vaig trobar amb la cecil, una amiga que vaig coneixer al cameron i que m'he alegrat molt de retrobar a Benin. Ella marxava de vacances el dia seguent, aixi que vam coincidir poc temps. De Parakou m'en vaig anar cap a mes amunt a Natitingou; on vaig coneixer un parell de francesos la mar de simpatics i amb els que vam anar a fer una excursio pel voltant. Per les Tata somba, que son les cases on viuen els nanus que habiten al pais somba. Tenen la peculiaritat que son com petits castells construits amb argila. Van ser creats pels mateixos motius pels que els ancestres de l'antiga Ganvie es van instalar sobre les aigues d'un llac, per protegirse dels francesos i dels nanus de l'imperi de Abomey.
una altre peculiaritat es el Vodoou; es la religio nacional i es practica arreu. De fet Benin es el bresol d'aquesta religio, que s'acabara escampant per les ameriques arran de la deportacio de millons de persones a aquest continent. De fet a Benin es poden indentificar moltes coses de la vida diaria presents avui en dia a Brasil o America llatina.
A Benin la gent es tranquila, la veritat que es troba a faltar l'efusivitat amb la que et saluden als paisos benin, acompanyant sempre el bon jour, amb el sa va?. Tot i aixi els nanus d'aqui son simpatics i amables... es nota la diferencia la veritat venint d'altres paisos mes turistics a on molta gent que et parla nomes li intereses pel que puguis tenir a les butxaques, aqui es moltisim mes agredable. A cotonou em va ploure tots els dies; es sessio de pluges i es nota, per l'aiguat que cau i pels millons de musquits. Pero el paisatge es verd i el sut es bosc tropical, molt bonic la veritat. Les palmeres i els boscos de bambu estan arreu de la costa i es respira un aire fresc, excepte a la contaminada cotonou.
Pero be, Ahir mateix vaig passar a Togo. Que pel que estic veient no es massa diferent de Benin. Ja vorem. La meva intencio es passar a Ghana; dema si puc, potser. Avui era la festa dels ewala, una festa que es fa cada any durant una setmana i on es reuneixen milers de persones vingudes arreu del pais. Es tracta de combats de lluita tradicional Togolesa. Es tot un event. Centeneras de policies i militars protegeixen el president i tota la patuleia que l'acompanya (militars americans inclosos). Hem estat una estoneta veient l'ambient i hem marxat. Dic estem perque he conegut un nanu de alemania que tambe corre per aqui. Ah per cert, estic a un poble que es diu Kara, nose si tindra res a veure amb algu que conec.
Ja us fare cinc centims de Ghana quan hi vagi.

Salut a totes!!

Juer i a vere si fiqueu algun comentari que es aixo es super tristuuuu!!!