canvi de mon, de Congo a Sudafrica

Epali nanus, molt de temps sense escriure pero aixi van les coses. Aprofito que estic a Cape Town (Sudafrica) i aqui la conexio a internet es excelent. Aixi que tindreu fotos.
Tornant al relat tant i tan emocionant que ens ocupa. Vaig arribar a Brazzaville, la capital del Congo i em vaig allotjar a casa del Cristoph, un nanu de couchsurfing.org super genial. Brazza una ciutat curiosa, les referencies que tenia de la ciutat eren pracitament nules, doncs a la lonely planet de Africa que portu els autors no havien trepitjat ni tan sols el pais (es masa perillos...., bajanades!). Com deia es una ciutat extranya, entre mig de grans edificis nous encara queden vestijis de la ultima guerra civil del congo, que va acabar al 99. Edificis plens de forats de morter, mig destruits i amb mil forats de bala i d'un caire grisenc gens atractiu... Brazza no te cap mena de atractiu, tot i aixi el sistema de taxis esta ben organitzat i fins hi tot hi ha algun que altre caixer automatic. Tot i aixi jo vaig estar bastant al marge de tot. La ciutat te pocs atractius que vaig visitar de seguida. Els rapits del riu Congo i poca coseta mes. Em vaig dedicar mes al que seria la vida nocturna, i vaia tela!
Els congolesos em resulten mes dificils, la exitencia de bastants blancs al pais que venen a fer moooolts dinerons treballant per empreses extrangeres i la gran diferencia social palpable fa que els congolesos et veiguin com una font inesgotable de diners gratis. No es extrany que et parin pel carre i et demanin 100 dolars, com si fos la cosa mes normal del mon. I de fet per a ells no es extrany, tu tens diners i en la cultura d'aquest raco de mon, qui te diners esta obligat a compartir. En fin, una relacio complicada. El critoph em va portar a tots els bars i clubs d'arreu de Brazza, turisme de nit! I de dia pues donant voltes per la ciutat i intentant aconseguir vises imposibles, com la de Angola.... Me la van tornar a denegar per tercera vegada. Al cap de 6 nits a casa del Critoph al igual ja era hora de marxar, vaig comprar el bitllet cap a Johannesburg, Sudafrica que em sortiria de Kinshasa, capital de RDC (l'altre congo). Un dia abans de creuar el riu congo que separa Brazza de Kin vaig contactar amb un couchsurfero de l'altre banda del riu. M'acolliria! geniaaaaal i em resultaria de gran utilitat la veritat... En fin. Vaig abandonar Brazza i cap a Kin. Alguns tramits burocratics, cap soborn (que raro) i ja estava a la barqueta direcci'o a Kin. 15 minuts de travesia i vaig arribar a l'altre congo. Les coses per a mi no em resultarien gens facils al arribar. En primer lloc la meva cartilla de vacunacio, tot i que la vaig fer forrar a Conakry segueix estant mig esborrada i en prou feines es veu el que hi posa. Fins ara la inutilitat de la majoria de oficials que estic segur que molts d;ells ni saben llegir havia jugat a favor meu. ELs oficials de Congo ja em van posar la primera pega al veure que no es podia veure l'any de vacunacio de la febre groga. Les tres horetes seguents mes les vaig pasar tancat mentres m'interrogaven en una sala de dimensions reduides . Erem varis extrangers, un parell de nanes de Gabon i jo. Estava clar que el que buscaven els policies eren diners. Vaig respondre les preguntes com vaig poguer, mentint es clar en practicament totes. Vaig cagarla profundament quan em van demanar quants diners portava i amb por de que si deia la cuantia real aixo despertes encara mes la cobdicia dels policies: vaig dir que portava nomes 20 dolars. Gran cagada. La seguent pregunta dels policies simpatics no podia ser mes logica: "i com penses sobreviure en una ciutat on l'hotel mes barat val 100 dolars la nit amb nomes 20?" jo ja no sabia on ficarme!! el meu pasaport va desapareixer de la taula. Continuaria el teatrillu interrogant a les dues nanes gaboneses. VA estar uns 45 minutets amb elles, venien a Congo per un congres de nose quin sindicat d'africa central que agrupava varis paisos. EL sindi tambe agrupaba Angola i els policies van comensar a discutir si Angola formava part de Africa central o no, gran tema de interes! i de importancia cabdal per deixar entrar o no un extranger al seu pais... durant uns 30 minuts van estar discutint sobre aixo, mentres jo estava simplement flipant pensant en com recuperaria el meu pasaport. Estava clar que Angola no formava part de l'africa central i per tant no podien entendre com les noies portaven una carta d' invitacio per un congres Centreafrica de sindicats on tambe hi figurava un sindicat angoleny....
En fin, pero la sort em va somriure de manera sorprenent. El Michaelvo, el meu contacte de COuchsurfing va entrar per la porta! tenia ja la cuartada perfecte, no tenia diners, no podia pagarme un hotel, pero en Michaelvo em deixaria molts diners i em podria pagar l'hotel! va colar, va colar! i em van deixar marxar sense pagar res. Algo senzillament extremadament anormal segons el Michaelvo. (la setmana anterior unes altres nanes que van estar a casa seva van haver de pagar 200 dolars...)
I cap a Kin! Kin la Belle! i una merda! una ciutat gris, lletja, sense cap atractiu de cap mena, de 7 milions de habitants plena de militars i policia que t'intentn robar a cada cantonada, amb uns nivells de pobresa insultants, amb 300 mil (si tres cents mil) nens del carrer. Amb militars armats de nacions unides arreu (quin bon rollo...) i amb una fama desastrosa. Vaig anar casa seva i vam estar fent petar la xerrada durant hores. Vaig entendre molts coses de la societat congolenya, com per exemple els cercles de solidaritat femenins, que son cercles de estalvi colectiu (res a veure amb el sistema de la celula que a casa nostra ens fan pasar com a alternatiu) o la bosa negra que porten tots els congolesos anomenada "On no sais jamais" (no se sap mai) on guarden tot tipus de coses que consideren utils i que els podrien fer servei en un futur (sobretot menjar, es com un tuper vaia jejeje)
Vam sortir de festa i molt be, sentint el pols Congoleny, un ambient genial amb garitus al carrer i amb bon menjar de carrer. Sense cap problema!
El dia seguent vaig agafar l'avio i cap a KIn. Una mica mes de soborn al senyor policia de l'aeroport (que extrany) i ja estava volant cap a Joburg (quin remei, doncs no m'han deixat creuar angola...)
Joburg, Vaig arribar i tela! grans llums, panells publicitaris arreu, ciutat occidentalitzada, grans autopistes, tot organitzat de manera extrema, vaig estar uns dies flipant, intentant acostumarme a una ciutat que s'asembla mes a les de casa nostra pero a on no m'hi sento a gust. La gent va a la seva, cadascu amb la seva vida, el seu estres, la seva ansietat, el seu piset i tots amb por. Una societat ezquisofrenica obsesionada per la seguretat, el control, les camares, les reixes electrificades, les armes, els gosos, els segurates... Els rics, viuen en guetos protegits per mil sistemes de seguretat i els nivells de delinquencia son alarmants. Logicament les desigualtats socials tambe. La taxa de desocupacio es altisima i totom desconfia de tothom... No m'he sentit mai be fent el guiri al marge del que esta pasant al lloc on estic i aixo es el que m'esperaria en aquest pais. Decepcionant, un pais de museu, amb paisatges, fauna i flora simplement espectacular, pero sense cap mena de interacci'o amb la gent que hi viu... En fin. Vaig pirar escopetejat de Joburg cap a Swazilandia, 4 dies plovent, merda! vaig pirar cap a la costa on vaig pasar uns dies de relax i de festa a la platja, on vaig coneixer a molts moxilleros d'arreu. Sobretot Alemanys, Holandesos i Anglesos. Pero no m'he sentit agust i tinc ganes de marxar d'aqui. Dema piru a Namibia. En aquests dies he anat a veure els pinguinus, he visitat un parque nacional molt xulu (el cap de bona esperansa) i he conegut gent realment interesant. Pero esta tot organitzat, amb la excusa del crim tot va al marge de la majoria de poblacio, els hotels, (backpakers) son cases de luxe en zones residencials allunyades de tot en barris morts. Al carrer no es respira vida, son grisos, aburrits, els mercats africans son aqui supermercats frets. Els diners van a para a mans privades i la societat ha de asalarirse per guanyarse la vida, en una societat que ofereix feina per a molt pocs. Ja no hi ha venedors ni mercats ambulants, estan prohibits. En fin, m'en vaig cap a Namibia dema, m'esperen unes 20 horetes de Bus!
Tot i aixi he pasat molt bons ratos en aquest pais que no m'agrada, sincerament per la gent que he conegut. En realitat em queda un bon record.
El dia 12 arriba la delegacio Berguedana-manya a veurem! pels que no ho sapigueu tres colegues em venen a veure!!! i estarem uns 15 dies fent una mica de Sudaf i Mozambique (si no hi ha nous plans) i tot el que estiguin escampant porai no penso tornar amb ells!!!
En realitat el meu viatge es un projecte per ensenyar als berguedans que existeix vida fora del nostre poble! (tot i que a alguns us pugui costar creure-ho! jejeje)

Aleeee petonets a totes!