fotus

Aqui algunes fotus, son petites tu pero es el que hi ha. El baobab mes gran del Mon. el cotxe de les llagostes. les balenes. els nanus anarquistes malgaches. la platja de Itampolo.  gGent empenyent un taxi bruse, jo viatjaba dret a darrera de tot al costat de la roda de recanvi, a fora del taxi bruse, vaig arribar marron de la pols, terrible.

ieeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

Joder vaia liu tu; fa tants dies que no escric que nose ni que esplicar. Han pasat moltes coses des de l;ultima vegada que vaig escriure. Tic super moreno per exemple!!! Be vaig arribar a Tulear, despres de veure el parc nacional de Lisalo; mol macu e; tot al seu puesto; com el gran canyon del culurado. El vaig anar a veure amb un yanqui que va resultar ser un super okupi de boston, vam estar alguns dies viatjant junts. Bon nanu tu. Despres vam coneixer a unes noies que estaven en nua especie de ONG que consisteix en pagar 3000 dolars i pots fer submarinisme i certifiques que el corall de les costes de madagascar sesta morint. Es ben be que les colonies dels rics no son les colonies de borreda. Seguint el fil de la super historia; despres de Tulear vaig agafar el taxi BRouse cap a Itampolo; sortia el dia seguent i nomes ni ha un per setmana (aixo ho vaig descobrir despres) ho sigui que el vaig agafar; com un camio; pero al darrea te seients i no carrega; la carrega esta a la vaca del camio. Havia destar 12 hores al camio; men i vaig pasar 48.... per poc moru. Es va espatllar mil vegades; increible; horribleeeeeeeeee. I totom matabalavaaaa, totom em voli estafaaar. Encara va ser pitjor quan totom anava borratxo i manaven tivant la ronyonera tot el ratu. Pero llavors unes xavalilles malgaches es van apiadar de la mea pobre anima. Em van apadrinar. Cada vegada que algu sacostava a mi o els deia algo a elles sensillament agafaben un roc enorme i amb molta punteria els i fotien al mig dels morros. Es va liar un pollo....La veritat jo em volia morir. DOs dies ficat alla dins; dues nits i a mes borraxos. nooooo.. pero vaig sobreviure com sempre. I finalment vai a rribar a Itampoloooo; Va ser genial tu; sensacionalisim. Vaig esta 3 dies alla de relaju; una plaia maca maca; la mar turquesa i la sorra blanca; com han de ser vamus. I centenars de balenes pasant a diari a pocs metres de la plaia. Aixi que vai llogar una canoa i a veureles. Bona experincia; a menus de 10 metrus uns papis i la cria. El dia seguent llegeixo a la guia que es de bojos acostarse a menys de 200 metrus duna mama i la seva cria. BIeeen. Pero tinc bones fotus. A Itampolo vaig descobrir que per sortir del poble nomes i avia un taxi brouse per semana, el mateix que mavia portat i que logicament no volia agafar mai meeees. Ho sigui que tenia un problema. Pero vaig coneixer al Stoik; un camionero hosteler que anava a EJEDA; un poble mes al sud Ditampolo, era la unica solucio. Hi anava amb camio de carrega, i es pararia a cada mercat a carregar i descarregar genero per pagar la betsina. La seva intencio no era nomes arribar a EJEDA sino baixar fins a BELUHA que esta encaar molt mes al sud, alla havia danar a buscar un equip de submarinisme per un club que volia muntar en un futur. Li vaig dir que anava amb ell. I vaia aventura... l dia seguent l Stoic em va protar a veuer tota la seva familia al seu poblat i tota la pesca. Havia comprat uns terrenys al costat del mar i vam acampar alla. Molt maca la plaia. paradisicaca i sense ningu. el dia Seguent vam marxar cap a Ejeda... Vam pararnos a 8 km dItampolo, alla hi havia el primer mercat. Em vaig quedar a dormir al camio. El mercat del dia seguent molt xulu la veritat. el vaig disfrutar. molts colors i tota la pesca. Despres del marcat haviem de marxar via EJEDA. Cosa que vam fer pero ens vam quedar a 30 KM de Ejeda perque el dia seguent hi havia un altre mercat..... A tornar a dormir al camio; aquest cop amb les cabres... Sort que ni havia poques. El dia seguent el mercat molt imprecionant. Totom anava armat fins les dents; llances, ganivets escopetes.... era com el far west. De fet tot ho semblava, les carretes de bous, els cactus, el desert... pintoresc. El tema que al poble del mercat hi ha les plantacions de maria mes importants de Madagascar i la gent va armada per si la policia entra.... aixo mu van esplicar despres... esclar. Be, al mateix dia lStoic ja em va dir que no tenien betsina per arribar a Ejeda aixi que em vaig pujar a un camio i cap a EJEDA; vaig arribar a la mateixa nit. A ta,be vaig descobrir que lestoic es guanyava la vida venent maria i pescant llangostes ilegalment; per aixo volia lequuip de submarinisme. Un pjarracu; pero em va caure molt be; es va comportar amb mi. El dia seguent mel vaig pasar veient pasar les ores; aborriiiit; esperant un camio per anar mes al sud a Ampanihi. el camio no va pasar; ja havia pasat; al mati; jo estava dormint... El dia seguent el vai pillar i vaig arribar a A,panihi on em vaig poder dutxar i vaig veure el baobab mes gran del mon. Impresionant. I el dia seguent cap a Beluha. Meeees avall. de Beluha volia anar a Lavanono; osea la plaia, i es el que vaig fer. pel cami cap a Beluha; que el vaig viatjar dret; a fora del camio; tragantme tots els fums i pols (vaig arribar marro de cap a peus) vaig coneixer unes dones que anaven a lavanono. Aniriem junts i aixi va ser em van convidar a dormir a casa seu, a la tenda i tot el rollo; i el dia seguent amb la carreta de bous cap a Lavanono. 7 hores sota el sol de Mada gascar pel mig del desert; els bous no tiben ni a la de tres. Pero vam arribar a Lavanono; on em van portar a veure la seva mare que estava molt malalta. Tota la familia venia de tot arreu a veure la seva mare, mes u menus com a ca nostra que fotem els veis en una residencia i que no molestin. A Lavanono vaig coneixer al Che, un nanu que vivia durant 3 mesos amb nua familia malgache, a la plaia. Surfeja. I ho fa de pinicula tu. Vaig pasarme nua setmana rascantme la panxa a la plaia; fotent res de res; posantme moreno i menjant peix. Pero tot acaba aborrint i vaig decidir marxar. pero pels rancis com jo, que no poden pagarse un 4 per 4, poques opcions hi ha.... La unica opcio per seguir avall era el LOBSTER TRUCK, es a dir el camio que recull llagostes al llarg de la costa. Be, es un picap. Men avien parlat molt be; doncs una MERDA!!!! e estat tota la nit rodejat de milers de llangostes que sem pujaven a sobre; tota la nit lluitant contra les llagostes. 16 hores per fer 250 km... terrible. Pero ara estic a Fort Dophin on pensu descansar moooolt, que nomes em queden 15 dies i aixo sa daprofitar tu.
Disfruteu de les fotus!!!

Molts petons a totes!!! Rancis foreveeeer

Morondava-Antsirabe-Ranonafana

ieeeeeeeeeeee

Ei que em vaig descuidar de donar les gracies a les okupis insurrectes del clot que em van portar fins laerupoooooooooort merciiiiiiiiiii. iujuuu.
Bueno al liu. Pues em vaig pirar de morondava ara fa uns dies direccio a Antsirabe, les terres altes, a 1400 metrus d-altitud. 15 oretes mes de taxin brus daquests. Vai coneixer a una parella de francesos i vam compartir el viatge. Al mati del dia seguent pues vam arribar a Antsirabe. Alla hi vaig estar un parell de dies. per rentar roba i tota la pesca. La veritat que m-aburria bastant la ciutat. Molt maca pero quan em vaig haver patejat els diferents mercats ja no sabia que mes fer-hi. Ho sigui que vair posar rumb al sud. Aixo es una meravella la carretera esta asfaltada tu i en 5 hores vaig recorrer 250 kilometres. Despr'es vaig enfilar cap a Ranomafana. Poblet on hi ha un dels parcs nacionals mes importants de Madagascar. I aqui estic tu, que no sabia que hi havia internet i es veu que si tu. Ahir vaig anar a visitar el parc, es una pasada. lemurs i mes lemurs. Senyora Eva i senyora Rebeca ja us he comprat el famos lemur de peluxe vale?? be no es de peluxe es cusit pero encara mes millor. Pues esu que lemurs i cameleons i de tot una mica. El bosc es trupical, no es tant impresinant com els de l-ecuador pero deunido. Molt xulu. Rebeca trobu indignant que diguis que faig mala cara a la fotu. Amb lu guapo que estic. Aqui he estat un parell de dies amb uns yankis bastant especials. Alguns d-ells han marxat. Ara comparteixo habitaci'o amb un nanu de boston que esta aqui perque va venir a fer cosetes per una ONG i li queda una setmana per marxar. Total que dema posarem rumb a Isalo, un altre parc nacional del sud. I em sembla que amb aquest ja haure complert pel que fa al tema dels parcs nacionals. Es com el gran canyon del colorado pero a la malgache. Alla tenim la intencio de fer una escursioneta de 3 dies o algu per lestil. Ja vorem. Ara pel que podeu veure estic seguint la carretera turistica, asfaltada!!, fins a Tulear (plaia) i alla tornare a pirarme de les zones turistiques per visitar la costa al meu aire.

Aleeee a cascar-la

Us deixo amb unes fotos molt xules.

Un lemur, un minicamaleo, Antsirabe els pousse pousse (els homes-taxi, aixo es una influencia astiatica, vaig veure el mateix a calcuta abans que els prohibisin) i finalment un pont de ferro destrosat per una riada durant la sesio de ciclons, com que cada any la sessio de ciclons acaba amb moltisims ponts els malgaches han decidit ferlos de fusta i resignarse a reconstruir-los anualment.

soc viuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Pues eso, que soc viu e!! iuju iuju. Pues per aqui tot en ordre, tot molt be eee. E que trobar un lloc amb internet fora de les grans ciutats es simplement imposible, no hi ha internet enlloc!! Ho sigui que per compensaru fare una entrada mooolt llarga. Be pue eso vai decidir de pirarme de la capital Antananarivo; Tana pels amics i vai dirigirme tot cofoi a la estacio de busos o el que sigui, a la capital els busos tenen oraris; genial, perque jo vai arribar a les 9 del mati i no sortia fins les 2 del migdia, vai anar a paseiar. A les 4 surtim direccio a Miandrivazo i el conductor em fa seure al seu costat per escoltar millor aixi la musica malgache que posaria a tota ostia {ni els taps de les urelles em salvaven daquest infern] i per poder congelarme mes a gust doncs aniria les 11 ores de viatge amb la finestra oberta per la zona mes freda de Madagascar. Ademes em clavaba un ferru a lesquena genial. En un moment donat pasem un altre taxi brouse; que son minibusos; que estava parat per una averia i jo pensu; sort que no a sigut el nostre el que sa espatllat; pues aixo es igual perque el nostre conductor es pararia en solidaritat a esperar laltre taxibruse. total 2 ores al mig de la carretea; i un treballant i 5 conductors de taxis brus mirant. doncs es van arribar a parar 5 taxis vruse en total a xafardeiar laveria de laltre. Erem unes 60 persones les aue estavem esperant que arreglesin el taxi! Finalment surtim i al cap dun ratu es el meu veicle el que punxa... per suicidarse. A les 3 del mati arribu a Miandrivazo.

A Miandrivazo pues bien tu vai trucar per telefenu a casa per avisar que estaria uns dies a fora i ja em volia estafar el del telefon, mitja ora a crists disctuint. al final men vai surtir. pero a les zones turistiques si veuen un Vazaha (blanc) veuen eurus!! Total que el dia seguent vai comensar un tour de 3 dies de descens amb piragua pel riu Thisibini o com sa digui. Bastant cansat pero mol xulu; la fotu del camaleo es del riu. el guia per poc es mata per agafarlo. A la baixada del riu vai coneixer a un parell de franxutes; tots els guiris son franxutes; i res vam compartir la baixada del riu. Molt macus; una metgesa i un profe de mates. Al riu pues algun cucudrulu; turtuges; lemurs i ocells i poc mes. VAm arribar a Belur sur thiribina o com sa digui i aqui em vaig despedir del pirugueru i ale a buscar manera darribar a Bekopaka. doncs anava a Tsingy, un parc nacional. Aqui tots els viatges estan empaquetats. Guiris franxutes i jubilats pastosos pasen tot el dia a,b 4 x 4 amunt i avall. I es masa car per mi. total que vaig buscar algun metode alternatiu de transport. Sortia un camio pero al cap de dos dies.... em vaig esperar i vaig coneixer a un Ex-ionqui sudafrica que ara es dedica a elevqr torres per la telefonia mobil. Tot un personatge. vaig estar un parell de dies amb ell. fins que va sortir el Camion. Despres desperar 7 ores a que s,omplis vam sortir. 11 ores mes; per fer 100 KM... no esta maL.... anavem mes de 50 persones a dins el camion... increible. Tots atatxonats com porcs. Pero vaig arribar de nit pero sans i estalvis. logicament, tots els otels estaven tancats doncs els guiris arriven de dia i de nit no arriba la gent que va als otels. total que vaig acabar dormint dins un poblat de cases de palla a dins la meva tenda. Em vaig convertir en latraccio de grans i petits; doncs flipaven que un blanc sigues tan rastreru. jijijij Pues res em vaig llevar i cap a la oficina del parc nacional. Vaig anar a veure el petit parc i molt wapo, mireu les fotus. i em quedava el gran que esta a 17 km del poblat. Pues em vaig llevar a les 4 del mati i a pota... amb el guia a tota ostia. Va estar be perque va, veure els petits lemurs de nit. Son ben rarus. Vam arribar a les 8 del mati i vam fer el gran park. Una zona increible pel barranquisme. Va valdre la pena. Formacions calcaries erosionades per la pluja de mes de 20 metres dalt, algo molt curios. Per tornar vaig regatejar un 4x4 que e, va sortir be de preu. i despres cap a Bekopaka. A esperar que sortir un veicle cap a Belo sur thiribina, ja desesperat despres de sentir diferentes informacions vai plantar la tenda a la platgeta del riu. I a la llunyania vai veure un camio que vai parar i anava a on anava jo; genial; era un camio de porcs. El conductor va flipar quan li vai dir aue volia anar am ell tan si com no... li vaig pagar una petita suma de diners i ale 8 ores a sobre un altillu sobre desenes de porcs... es el camio de la foto. el que travesa el riu amb la plataforma. Vaig aribar destrosat, peraue claru les carreteres son pistes totalment plenes de forats i destrosadisimes. Pep, rollo Mundemba a Korup peraue ten facis una idea. Vai arribar a Belo i a esperar com sempre. el dia seguent vai anar a lestacio i vai trobar un taxi brus aue anava a Morondava, on soc ara. un Picap adaptat per poderi atatxonar el maxim de persones posibles. Jo anava de fet, fora del picap. a DArrera de tot, dret; agafat a la vaca... com sempre el cotxe no anava be i avia danar parant cada pocs quilometres a ficar aigua al motor. Cosa que manava de conya per poder fer fotus dels Baobabs, vam ^pasar per lavinguda dels baobabs i vai poder tirarne moltes, ademes ala posta del sol. Genial. I finalment aqui estic a Morondava. Esquivant un militar que mesta perseguint, aixi que avui mateix posu rumb al sud. Belo sur mer. un poblet de pescadors la mar de bonic. O aixo diuen.

Ale per avui ja ni a prou.

ja soc a madagascaaaaaaaaaar

eeeee!

ja soc aqui!!! iuju iujuuuu
Pues esu despres de 11 ores ficat en un avio vaig arribar air al mati sa i estalvi a Antananarivo la capital de Madagascar. I res tu que si ara treute de sobre els milions de tios que tatabalen a laeroport i cap a lotel. La ciutat es una mica bastant caotica; tipica ciutat africana, gent gent i mes gen per tot arreu; pero encara pases bastant desapercebut. vaig arribar fet una merda i totom em volia estafaaaar total que despres de fer fora del meu otel un pesat que em volia vendre caniques dientme que eren pedres precioses vaig trucar a un pavu que parla espanyol que vai treure de la web de couchsurfing.com i em va dir que a la nit i avia planejada una festa sensacional amb un grup de penya darreu del mon que estan a madagascar. Total que va estar be la festa, vaig acabar a unes hores intempestuoses amb una colla de gent bastant especial. Avui sen anaven a fer una ruta pel sud de madagascar per 15 dies; em van convidar a anar, avien llogat un minibus i la ruta estava be pero el seu presupost es masa alt per mi!!! total que els e deixat marxar i ja mu fare jo pel meu compte.
Ja me patejat la ciutat de canto a canto i la veritat que ja nose que mes feri aqui, ho sigui que dema marxoooooooooooo a un poble inpronunciable. A mes aqui fot una rasca del mil; estem a 1400 metres i jo vui caloooooooooooooo, ho sigui que menvai...

Apa xauuuuuuuuuuuuuuu

Ei! que jo marxo tu!

Pues eso pels que no ho sabieu m'envaig a Madagascaaaaaaaaaaar! ale pues eso! Marxo el diumenge dia 20 juliol i tornu el 19 de setembre. Total un parell de mesos, enveja no?. I res ara estic fent la maleta i tota la pesca i repesca tu! que es un liu que si ara compra imperdibles, que si taps a les urelles que si nose que...
No tinc cap mena de plan, men vaig jo, la meva guia i el meu francés de primer curs (sera macu de veure) i a veure fins a on arribo. Espero que em fiqueu moooolts comentaris super divertits. Jo prometo no aburrir-vos amb les meves histories (inventades o reals) que esplicare de magadacar i sobre tot el que em pasi en aquest pais mig africà mig asiàtic.

Aleeeeeee!