Algunes coses que he aprés a l'Àfrica occidental i central

No importa l’estona que pasis ficant la teva mosquitera, hi ha mosquits capaços de traspasar les mosquiteros mes ben posades.

Les distancies son relatives, sobretot quan demanes a algun local quan falta per arribar al destí. un kilometre en poden ser tres, cin, quinze vint o mes.

La frase “d’aquí una mica” pot representar una espera de una hora, cinc o dos dies. El temps també es relatiu.

Si has d’agafar transport local no fagis plans, no saps ni quan sortiras ni quan arribaras.

Els transports colectius surten quan estan plens, quan demanes cuantes places falten per omplir el vehicle i et diuen que dues pot ser que el teu sigui el primer bitllet que hagin vengut.

Es normal que els locals et convidin a dinar si ells ho estan fent.

No intentis ballar com ells, per molta habilitat que tinguis amb el ball África faras el ridicul espantós. Aixó si, ells et diran que ho has fet la mar de bé.

Si estas en una festa de mes de 500 persones, ets l’unic blanc i la gent va ballant per torns davant la resta veste preparant, ballaras.

Es normal que el recepcionista entri a la teva habitació de l’hotel sense trucar a la porta mentres t’estiguis dutxant per tornarte el canvi. Oblidat de la privacitat.

Si intentes estar amb tu mateix, ves un a un lloc allunyat on no hi hagi ningu, si intentes fer la cervesa en un bar pasant de la resta acabaras ballant.

En els paisos no musulmans ser blanc et converteix en un sex simbol per a moltes noies, no et confonguis, segueixes sent igual de lleig.

Si vas a un restaurant i demanes un plat elaborat el tindran llest “d’aquí una mica”

Quan demanis al recepcionista de l’hotel si tenen aigua i llum i et digui que si l’aigua pot ser un parell de galledes.

La carta del menú es enganyosa, enteret be del que menges, bushmeat pot ser des de llebre a micu o porc espí.

Quan pugis en un taxi i demamis al taxista si coneix el lloc on vols anar es normal que et digui que si i el taxista acabi perdut demanant als peatons si saben com anar a on vols anar tu.

Si a qualsevol se li cala el cotxe i necesita una empenta es normal que cridi per la finesta demanant ajuda i tots els peatons surtin a ajudarlo sense esperar res a canvi.

En un minibús de 15 places perfectament ni queben 30.

En un turismo hi queben 8 persones perfectament.

En un minibús de 15 places on n’hi viatgen 30 es normal que la dona de la darrera fila es posi a parlar a crits amb el conductor de qualsevol tema durant mitja hora.

Si demanes algo a algu es difícil que et diguin “no ho se”.

Si algu del bus s’esta pixant nomes cal que cridi i que ho fagi saber al conductor, parara sense problemes.

Un cop el bus esta ple i el conductor te tots els diners, el primer que fara es anar a ficar la benzina. (si arriba a la gasolinera)

Es normal que els conductors i viatgers es parin al mig del no res a comprar productes locals mes barats mentres la resta del bus espera. (o a saludar un amic, cosi o germa…)

Les familias son numeroses. En una mateixa taula de bar amb dos locals asentats si demanes si son familia facilment et diran que son germans, tot i que fagi tres dies que es coneixen i no tinguin cap parentiu.

Si demanes a dos germans si son del mateix pare i la mateixa mare pocs et diran que si.

Pots acabar pagant un terç del preu que t’havien dit incialment .

Rentat les mans, en un mateix dia pots haver-la de donar a desenes de persones.

Allunyat sempre dels policies i dels borratxos (sobretot si la cosa va junta)

Si busques els sevei d’un guia i li demanis si pots anar a on vulgus anar pel teu compte et dira que no perque es obligatori anar amb un local o es tracta d’un lloc super perillos.

Els guies no es busquen, et troben.

Si proposes a algu d’anar a sopar o a pendre algo pagaras tu. Si t’ho proposen pagaran ells.

La musica s’escolta a tot volum sigui en un bus, bar o al carrer.

Si sona musica la gent es posa a ballar, siguin vells o criaturas i al lloc que sigui. Com a casa nostra vamos.

Els cineforums es fan mentres encara dura la película, totes les escenas es comenten en veu alta i a viva veu.

Qualsevol persona et donara conversa si ho desitges i si no es posible que també.

La frase “tinc presa, ara no puc, perdona” no existeix.

La frase “tinc presa” tampoc.

Si saludes a una mama amb una criatura acabada de neixer i mostres interes es facil que acabis tu amb el nen en braços.

Qualsevol pot cuidar els nens de qui sigui. Si la mama no s’en pot ocupar momentaniament qui estigui al seu costat en aquell moment no posara cap impediment en cuidarlo una estona (tot i que no es coneguin de res). Aixo sigui en un bus, estació o al carrer…

Si estas viatjant en bus morinte de calor i obres la finestra es posible que te la facin tancar perque la resta de locals te fret.

Si algu necesita un cop de ma perque ha de portar paquets pesants es facil que els mateixos peatons l’ajudin sense esperar res a canvi i sense que hagi demanat l’ajuda. Si es una mama no tindra problema.

Les mames donen el pit al lloc que sigui i en el moment que sigui.