congooooooooooooooo ahhhhhhhhh!!!!

Hola a totes; altre volta per aqui. Be han pasat un munt de coses; algunes bones i d'altres totalment desastroses (he de comensa amb una entrada morbosa perque la gent es segueixi llegint el post jejeje) Estic a Congo!
Vaig sortir de Mayumba direccio a Ndindi; 5 horetes de piragua rollo cayuco que em pensava que no arribaria mai ni mai. A dormir a Ndindi i d'alla a Nzambi; el primer poble de congo. Un altre vitge infernal per una pista forestal terriblisima, atravesant la selva o el que queda de ella. El xofer anava equipat inclus amb una serra electrica per anar tallant els arbres que estaven creuats a la carretera. I tambe equipat mb ampolles de wiski i cervesa "per veure mes be la carretera" com deia ell... Estan talant gran part de la selva, com a tot arreu vamos, a mes a la frontera de congo han trobat petroli pel que ja esta l'empresa TOTAL francesa (es clar) preparant el terreny per extreure el cru. Ja per la pista forestal ens va creuar furtivament un ximpanze. Vam arribar a Nzambi i despres d'un petit interrogatori em van estampar el sellu d'entrada al pais. Vam agafar una altre barca (aqui els rius estan per tot arreu es un martiri) i vam arribar a Concuati o algo aixi, com merda es digui aquest puestu on em pasarien totes les desgracies!!! Vaig estar viatjant amb una familia gabonesa i em va anar de conya perque a concueti no hi havia restaurants ni res pel que compravem el peix fresc del riu i cuinavem entre totes. Al arribar a concueti em van informar que estava al costat d'un parque nacional i de que a pocs quilometres hi havia un campament de blanquets que venen a salvar els animales ( ja s'els podrien fotre on jo se els seus animalets). Aixi que vaig llogar una piragua i vaig decidir arribarme a la oficina del parque ERROOOOOOOOOOR. El paisatge genial manglars per arreu; nenufers i demes coses maques; les no tan maques les mosques tse tse que em van picar per tot arreu.... Ens obriem cami entre els manglars que creiexen a mileeers; al cap d'un rato el piraguero (no dire el que pensu del piraguero que em va portar!!!) em va dir que veuriem ximpanzes, jo que soc un incredul i a Africa he perdut tota mena d'esperances de veure res quan em diuen que veure algo no vaig fer cap mena de cas. Pero els "simpatics" ximpanzes van apareixer de seguida. Vam estar admirantne un rato fins que el piraguero; el liiiiisto del piraguero va decidir acostarse una miqueta mes. Aixi que el ximpanze d'un cententar de quilos va pujar sobre la nostra barqueta. CAgum el piraguero!!!!!!!!! el ximpanze despres d'ensenyarlos les dents i de que jo corres cap a l'altre punta de la piragua; asentantme casi a la falta del piragueru estupid va comensar a obrir la meva maleta que estava a l'altre punta i a menjarse els meus medicaments contra la malaria! (ojala es mori) els intents del piraguero de foragitarlo de la barca eren inutils. El tio es va posar a plorar i a cridar com un boig i vam apareixer ben aviat per tot arreu els seus colegues, desenes de ximpanzes cridant al nostre voltant. Vaig estar apunt de fotrem a l'aigua; cagum el piraguero!!!!!!!! pero la cosa no va acabar aqui. Finalment el animal simpatic va agafar la meva maleta i va fotre el camp... amb el meu ordinador i tots els meus trastos de viatge!!!!!!!!!! estava histeric. Vam arribarnos amb la piragua fins al campament dels blanquets de wwf; si no m'equivoco. Hi havia una franceseta amb una camara de varis milers de eurus tirant fotus als ximpanzes. Els vaig explicar el que havia pasat i no vam mostrar cap mena d'interes. Van dirnos que tornes cap a la tarda que intenterien recuperar la maleta. Despres de recriminarnos es clar que perque haviem entrat al parque sense permis i que per veure els ximpanzes s'havia de contractar l'excursio de varis centenars de euros a pointe noire (on soc are i capital economica del pais). Vaig esplicarli que estavem intentant arribar al seu campanment per demanar informacio quan va pasar l'incident. Vaig marxar, ben ratllat i intentant no amargarme en exces. Vaig tornar al poblat i vaig esplicar el que m'havia pasat, la gent flipava amb la historia i totom es barallava per veure la foto del lladre sobre la meva piragua remenant la meva maleta. Despres van comensar a explicar histories de lu dulents que eren els ximpanzes i que feia 6 anys havien matat un criu de 4 anys. (posteriorment la gent del poblat va cremar el campament del parc i matar gran nombre de ximpanzes). Total que en pensar encara amb el bitxo de merda sobre la meva barca em cagu a sobre!
vaig tornar a l'hora que m'havien dit al parc, i el teatre estava apunt de comensar. Jo formava part de la funcio sense saber-ho. Vam arribar i els nanus del parc estaven amb la seva lanxa a motor donant de menjar als seus bitxos lladres. No em van dir res; ni tan sols saludar, i em van fer seguirlos amb la meva piragua a acabar de donar de menjar als primats bandits. La funcio havia comensat. Finalment vam arribar a la oficina. On la francesa (molt maca ella... ojala se la mengi un ximpanze!)em va indicar a on havia d'anar per recuperar suposadament la meva maleta. Vaig arribar a una barraca on estaven fent pa; hi havia 3 guardies forestals i sobre la taula un munt de cables rosegats, la meva maleta i la funda del meu portatil. En van fer seure, era la horta del judici, el nus del teatrillu. Em van comensar a fotre la bronca de la ostia per haver entrat "ilegalment" al parque, estava clar el que volien. Dineeeeeeeeeers., em farien un gran favor. Per cert jo encara no sabia res del meu portatil. el favor consistia en que no dirien res a la policia de concuati a canvi es clar de que els pagues una suma de dinerons, podia triar, pasar una temporada en una meravellosa preso congolesa o pagar-los. Jo estava flipant. Seguidament van portar el meu portatil. No estava mal... li faltava la pantalla pero amb una mica d'imaginacio el podia fer servir igual! sel podrien fotre on els quepiga el portail!!!!!; els meus carregadors de ipod, camara i mobil rosegats i la meva maleta dels xinus que havia comprat a Gabon. Un desaaaaaaaaastre. Pero la funcio seguia en marxa. total despres de barallarme amb tot quisqui i sobretot totalment desinflat pel que havia pasat i per com s'havien comportat aquella colla de lladres amb la permisivitat de la seva jefa francesa vaig discutir el soborn. finalment vaig pagar; perque em deixesin en pau; perque s'acabes aquella merderada on m'havien ficat. Despres de discutir i discutir vaig acabar pagant molt pocs diners, una gran sort em van dir, perque un altre frances que havia entrat el parc havent-se perdut i clar sense permis doncs el pobre desgraciat va acabar pagant mil cops mes.... que amables! no cal dir que els diners que van rebre van anar a parar directament a la butxaca dels guardies forestals; que ningu es pensi que son pels ximpanzes!
Vaig marxar d'alla ben ensupit; pero menrecodu perfestament de la cara de la senyora francesa que dirigeix el programa.
Beeeeeee, pero ja esta! nomes afegir un apendix al consell que jo donu a la gent que viatja. Els dic que s'allunyin de la policia i dels borratxos (allunyarme tambe dels guardies forestals es el que havia d'haver fet jo, lladres!!!!) ara hi afegeixo tambe els ximpanzes!
La unica sort que vaig tenir es d'haver fet copies de seguretat de les fotos del viatge a casa la paula abans de pirar, sino em moru!!!
El dia seguent vaig marxar del poblet, vaig agafar una picap i cap a Pointe noire, a on soc ara i capital petrolera del pais. Pel viatge els nivells de pobresa que vaig veure son increibles, aixi si a cada poblet hi havia la bandera congolesa al centre. Que es vegi que esta fent la seva patria per ells.... Tot plegat va canviar de cop quan estavem arribant a pointe noire, la carretera va pasar a ser d'una pista foresta inpracticable a ser enquitreanda i al costat de la carretera estava ple de hotels i restaurants; els cotxes de luxe estaven per tot arreu. Em semblava estar a lloret de mar! Al arribar el primer que es veu son les grans plataformes petroleres al mar, estan per tot arreu!! la ciutat es super moderna i no difereix tant del que estem acostumats a veure a europa. Les desigualtat socials son insultats. En fin; a pointe noire el xofer de la picap em va acompanyar a l'hotel despres de ferme pasar a veure toooota la seva familia mentres jo m'estava morint de gana. Estic aqui a pointe noire; i suposo que m'en anire a Brazzavile (capital del pais) amb avio doncs el tren es suuuuper peligroso i tota la pesca. Aixi que agafare l'avio amb la famosa companyia Trans Air Congo i cap a Brazza... (famosa per ser una de les mes insegures del mon es clar...) A mes no he aconseguit que em fesin la visa de transit a l'embaixada angolenya!!! ahhhh!!!!
La sort que a Brazza ja tinc contactat un cuxurferu que m'acollira a casa seu ueeeeeee. I m'en vaig d'aquesta ciutat de pijos i cara on no hi ha res a fer!
Pero estic be eh; ja he comprat tot el que s'em va menjar el ximpanze (menys el portatil) i el viatge continua!
Tinc mobil congoles eh! el gabones ja no em funciona!

Ale deieu que els meus posts eren aburrits? pues ja no ho son jajajajajajjaja

fotos de gabon

Les dels disturbis i tota la pesca podeu trobarles pel google a internet (que se que mes d'un lector li encanten jejeje) jo no en vaig poder fer.
Aqui hi ha fotos del tren transgabones, balenes, la Lope (el poblet), uns elefants, bosc de bambu al costat de la carretera i a Mayumba nens i un pescador tallant les aletes dels taurons. Les de les balenes n'hi ha una que no es mevaaa!! es de la paula una colega andorrana que esta aqui salvant el mar i aquestes coses que fan les biologues marines! iujuuu
Ale m'en vaig cap a Congoooooo

Salut a totes i m'araden molt els cumentaris!! en frances i tot, vaia nivelazo!!

Temps de revoltes a Gabon

Bones a totes!Ja estic a Gabon, des de fa un parell de setmanes ven bé. I tela marinera tot plegat. Sincerament no esta sent un pais massa facil per la situació extaordinadira que esta atravessant
Però anem per parts. Des del principi.
Vaig surtir de Yaounde direcció a Kaye Ossi (frontera amb Gabon), el bus però va tardar molt en surtir i anavem tard. Vaig coneixer a una mama gabonesa que tambe creuaria la frontera amb mi. Vam estar junts tot el viatge. Sabia de la importancia de creuar immediatament el dia 28 o 29 perque el dia 30 eren les eleccions i tancaven les fronteras. Així que cap alla. Vam ser els ultims de pasar el post fronterer de sortida de Camerún. Ja en terra de ningu vam arribar a la frontera amb Gabon, de nit i sense iluminacio hi havia un policia dintre una cabana de fusta amb un unic fluoerescent. Estava supant i els mosquits li creaven una especie d’aureola que no el deixaven menjar de gust. Amb to arrogant em va dir que la frontera estava tancada i que tornes dema… Despres de discutir amb l’altre noia gabonesa em van deixar pasar. Pero hauria de quedarme a Bitam (el primer poble en cantó gabones) i els dia següent al mati fer els tràmits d’entrada al país. Pel camí de Yaounde a Bitam en un parell de ocasions els policies que paraven continuament el nostre bus em van demanar diners per poder passar (corrupció). Després de discutir mes o meny, posame mes borde o mes simpatic em van deixar pasar sense haver de pagar res.
A Bitam també em van demanar 15 eurus pel sellu d’entrada al país, cosa que em vaig negar en rodó a pagar, alegant que tenia tots els papers en regla i que no pensava pagar ni un duru mes. Vaig exigir parlar amb el jefe de immigració que finalment em va estampar el sellu d’entrada al pais amb molt mal humor però sense haver de ficarme la ma a la cartera.
A Bitam es respirava un ambient tens, la ciutat estava presa per l’exercit i hi havia molt moviment amunt i avall. Era el dia anterior a les eleccions i es notava. La gent estava molt dividida entre els diferents candidats. Les discusions estaven a tot arreu i a crits.
Vaig coneixer a un Gabones que em va convidar a unes cerveses despres de descubrir que venia de Barcelona. Ell havia tingut la oportunitat d’estudir a Salamanca durant 6 mesos i parlava el castella perfectament. Els gabonesos son molt macos, van bastant a la seva i pases bastant desaparcebut, la inexistencia de turisme fa que no t’atabalin ni et demanin continuament diners ni t’intentin estafar en tot el que compres o fas. Res a veure amb Mali o Senegal. Pero ara mateix estaven per d’altres coses. Han sigue les eleccions, despres de 42 anys al poder de Omar Bongo i amb la mort d’aquest per molts havia de ser un moment d’esperances pel canvi (com si la democràcia dones marge).
Vaig pirar de Bitam el dia seguet direcció al sut a Njole, al cap de nose cuantes hores i de pillar l’unic bus que sortia en tot el dia (era el dia de les eleccions) vaig arribar a njole, per constatar que el poble estava a 30 km del trencant (que ja haviem deixat enrera) que jo havia d’agafar per anar a la Lope, al lloc on volia anar. Njole es un poble de merda, tot estava tancat (eleccions) sense cap mena d’encant especial. Vaig estar esperarme un parell d’hores amb un altre nanu que vaig coneixer a vere si pasava algun cotxe en direcció a on volia anar jo. Finalment ens va parar un cotxe i em va acostar fins a on volia anar (unes 5 horetes mes…) vaig arribar destrosat a la Lope. Un poble encantador amb un parc nacional al costat que no esta malament del tot. El poble super tranquil, semblava tret d’una película de l’oeste. A diferencia del paisatge que havia pogut apreciar des de l’entrada de Gabon el bosc tropical super dens i impenetrable amb arbres inmensos i grans extensions de Bambú aquí el paisatge pasava a ser de sabana. Totes les cases estaven fetes de taulons de fusta. Vaig anar a veure els elefants del parc, no va estar malament. Al cap de tres dies vaig pirar, la meva intenció era arribarme fins a la capital (Libreville) a intentar tramitar la visa per Angola (visa molt difícil d’aconseguir). Va ser un error monumental. Des de la Lope arribava el tren fins a Libreville, el transgabones que creua tot gabon est a oest, sobre la linea de l’equador. Va ser un calvari terrible… Vaig anar a l’estacio i em van dir que el tren sortiria a la 1 de la nit. Vaig fer temps per la Lope corrent amunt i avall esperant la hora de pirar. Vaig arribar a les 10 d ela nit per comprar els bitllets i el tio de la estcio em va dir que el tren portava 3 hores de retard. Vaig anar a sobar a l’hotel, havent de fer els 3 km en plena nit i sense llum altre cop fins a l’hotel. Amb el perill de ser embestit per un bufal…. N’esta ple!! Vaig tornar a les 4… el tren va arribar a cuarts de nou del mati…. El tren no estava malament tu. Bastant rapit i confortable. Cap al migdia ja estava a la caotica i desesperant Libreville.
Vaig arribar i cap l’hotel. Les eleccions havien pasat i ja feia un parell de dies que la gent esperava el resultat (una mica sospitos no?) el dia seguent surto al carrer tot content i m’arribo a l’embaixada angolenya, que estava tancada!!! (no obririen fins anova ordre, havien de pasar les eleccions) ja pel carrer em vaig adonar que algo estava pasant o estava a punt de pasar en aquest raco de mon. La ciutat esta presa per l’exercit. Els antodustubris amb grans camions es pasejaven amunt i avall. Els militars amb les seves metrallets costiduaven cada cantonada del centre de la ciutat i totes les zones estrategiques de la ciutat, com ara les gasolineres. Els carrers estaven deserts i no circulaven casi vehicles, nomes tancs de l’exercit i vehicles militars. La totalitat de les botigues estaven tancades i es respirava un ambient enrarit. Vaig esperar mitja hora per trobar un vehicle per tornar a l’hotel. Parlant amb la poca gent que vaig trobar pel carrer em vaig donar compte de la gravetat de la situació. Vaig tornar pitat cap a l’hotel. Vaig tornar a l’hotel i justament estaven donant els resultats de les eleccions. Al cap de 3 dies. Despres de 42 anys 800 mil (dels 3 millons de persones que hi ha a Gabon) electors estaven cridats a les urnes. Nomes van votarne un 41 per cent. Havia guanat el candidat de França, be el que França apoiaba. Ali Bongo, el fill de l’antic president. Amb 140 mil vots seguit per dos canidadats mes amb 80 mil vots cadascu. Cal dir que els altres candidats havien sigut antics ministres de Bongo. Al acabar de dir els resultats tota la ciutat esta veure inmersa en el caos. La gent va surtir en masa al carrer a celebrar la victoria de d’Ali o a protestar. Les nombroses columnas de fum es veia des de molts punt de la ciutat. Pels carrers es van alçar barricadas i les clases mes marginalitzades van aprofitar per saquejar centenars de comerços i cremar vehicles i establiments. Van ser tres dies de tensió i d’un ambient de por generalitzat. La gent no savia que pasaria. A Port gentil la revolta va ser molt intensa. Casi la totalitat de la ciutat va ser arrasada pels manifestants que van buidar totes les botigues i cremar gran part de la ciutat. El consulat de frança va ser totalment destruit (no es perdona el seu suport a tants anys de dictadura de Bongo i ara al seu fill). Casi la totalitat de francesos de Gabon, incluits els consellers politics de Omar Bongo i del seu fill, van ser repatriats de manera urgent. El sentiment de molts gabonesos es de impotencia i injusticia, viuen en un pais extremadament ric, amb reserves de minerals i petroli i a ells s’els nega a diari la part del pastel. Sense esperances, sense feina havent de soportar la opulencia d’uns pocs es normal que la cosa expotés. Van decidir que era el dia i van surtir a pendre una part del que s’els nega a diari. La ira de molts manifestants no distingia petits comerços de peatons pobres, tot era saquejat.
La meva condició de blanc i europeu em situava immediatament al bandol contrari dels manifestant, per tant, em vaig quedar a l’hotel viivint la tensió i la por generalitzada. Ningú parlava amb ningú i encara ara no es sap cap a on anira el país.
A port Gentil (capital petrolifera del país) tres persones ja han sigut assassinades per les bales de la policia i de l’exercit. L’exercit frances, amb un destacament permament de mes de 1000 soldats a Gabon, sembla que es el responsable d’una d’aquestes morts.
Mica a mica la calma va tornant al país, pero el que es sospitós es el silenci de la oposició, que unicament va surtir a intentar calmar als manifestants de Port Gentil. Veurem que pasa en les seguents setmanaes. Mentrestant l’exercit segueix desplegat arreu del pais, ara amb menys contingent militar i els comerços van reobrint poc a poc. Jo vaig pirar per potes de Libreville i sense el visat de Angola…(¡!!). Direcció a l’extrem sud, al feudo de l’oposició. Vaig arribar sense problemes pero havent d’esquivar les barricadas en flames que havien tallat la carretera poques hores abans. Els controls militars estaven al llarg de la carretera de 700 km que uneix Libreville amb Tchibanga, on vaig arribar.
El dia seguent cap a Mayumba, a l’extrem sud del pais, frontera amb Congo.
En un poble al costat del mar, super encantador, amb platges desertes i kilometriques i amb centenars de balenes pasant a diari a pocs centenars de metres de la platja. Per fi una mica de relax…
Nose quin futur li espera a Gabon, pero les coses no pinten bé. Els governs europeus no dubten en finançar i donar suport a dictadors locals. A persones que exploten als seus pobles i permeten l’expoli de les multinacionals europees, americanes i austalianes. El cas de Gabon n’es un exemple però Africa n’esta ple de casos similiar. Espanya dona suport al dictador de guinea ecuatorial, a frança tampoc li sembla importar que el cap d’estat de guinea Conakry hagi arribat al poder mitjançant un cop d’estat ni que el cap d’estat de Níger hagi disolt el parlament, la constitució i hagi anunciat que te la voluntad de gobernar indefinidament el pais. Es mira cap a una altre banda si els goberns dels paisos africans no posen cap impediment a les empreses europees per seguir expolian el pais..No importa que en aquests paisos es practiqui la tortura de manera sistematica i els drets de l’home i les llibertats democratiques que tant diuen defensar els nostres politics no s’apliquen en absolut. El que es interesant es veure la verdadera cara de les democracias occidentals, que no dubten en finançar cops d’estar o a dictadors lliberticides sempre i cuant les multinacionals puguin seguir fent negoci. Una vegada mes es veu com les democracias occidentals i les multinacionals caminen de bracet. I com son les segones les que condicionen les primeres.
Ahir vaig anar a veure les bálenes. Aixo sempre es un espectacle increible. Desenes de balenes porai, vaig tenir la sort de veuren alguns saltar. Ja us penjare les fotos basicament perque tingueu enveja !
Be, alguns dies mes aqui i cap a Congo en piragua !