L'Andreu a l'Africa

canvi de direcció

2010-02-08T10:51:00.001-08:00

el meu blog es migra a : www.berguedallibertari.org/apasdetortuga

salut!

Algunes coses que he aprés a l'Àfrica occidental i central

2010-01-08T23:33:00.000-08:00

No importa l’estona que pasis ficant la teva mosquitera, hi ha mosquits capaços de traspasar les mosquiteros mes ben posades.

Les distancies son relatives, sobretot quan demanes a algun local quan falta per arribar al destí. un kilometre en poden ser tres, cin, quinze vint o mes.

La frase “d’aquí una mica” pot representar una espera de una hora, cinc o dos dies. El temps també es relatiu.

Si has d’agafar transport local no fagis plans, no saps ni quan sortiras ni quan arribaras.

Els transports colectius surten quan estan plens, quan demanes cuantes places falten per omplir el vehicle i et diuen que dues pot ser que el teu sigui el primer bitllet que hagin vengut.

Es normal que els locals et convidin a dinar si ells ho estan fent.

No intentis ballar com ells, per molta habilitat que tinguis amb el ball África faras el ridicul espantós. Aixó si, ells et diran que ho has fet la mar de bé.

Si estas en una festa de mes de 500 persones, ets l’unic blanc i la gent va ballant per torns davant la resta veste preparant, ballaras.

Es normal que el recepcionista entri a la teva habitació de l’hotel sense trucar a la porta mentres t’estiguis dutxant per tornarte el canvi. Oblidat de la privacitat.

Si intentes estar amb tu mateix, ves un a un lloc allunyat on no hi hagi ningu, si intentes fer la cervesa en un bar pasant de la resta acabaras ballant.

En els paisos no musulmans ser blanc et converteix en un sex simbol per a moltes noies, no et confonguis, segueixes sent igual de lleig.

Si vas a un restaurant i demanes un plat elaborat el tindran llest “d’aquí una mica”

Quan demanis al recepcionista de l’hotel si tenen aigua i llum i et digui que si l’aigua pot ser un parell de galledes.

La carta del menú es enganyosa, enteret be del que menges, bushmeat pot ser des de llebre a micu o porc espí.

Quan pugis en un taxi i demamis al taxista si coneix el lloc on vols anar es normal que et digui que si i el taxista acabi perdut demanant als peatons si saben com anar a on vols anar tu.

Si a qualsevol se li cala el cotxe i necesita una empenta es normal que cridi per la finesta demanant ajuda i tots els peatons surtin a ajudarlo sense esperar res a canvi.

En un minibús de 15 places perfectament ni queben 30.

En un turismo hi queben 8 persones perfectament.

En un minibús de 15 places on n’hi viatgen 30 es normal que la dona de la darrera fila es posi a parlar a crits amb el conductor de qualsevol tema durant mitja hora.

Si demanes algo a algu es difícil que et diguin “no ho se”.

Si algu del bus s’esta pixant nomes cal que cridi i que ho fagi saber al conductor, parara sense problemes.

Un cop el bus esta ple i el conductor te tots els diners, el primer que fara es anar a ficar la benzina. (si arriba a la gasolinera)

Es normal que els conductors i viatgers es parin al mig del no res a comprar productes locals mes barats mentres la resta del bus espera. (o a saludar un amic, cosi o germa…)

Les familias son numeroses. En una mateixa taula de bar amb dos locals asentats si demanes si son familia facilment et diran que son germans, tot i que fagi tres dies que es coneixen i no tinguin cap parentiu.

Si demanes a dos germans si son del mateix pare i la mateixa mare pocs et diran que si.

Pots acabar pagant un terç del preu que t’havien dit incialment .

Rentat les mans, en un mateix dia pots haver-la de donar a desenes de persones.

Allunyat sempre dels policies i dels borratxos (sobretot si la cosa va junta)

Si busques els sevei d’un guia i li demanis si pots anar a on vulgus anar pel teu compte et dira que no perque es obligatori anar amb un local o es tracta d’un lloc super perillos.

Els guies no es busquen, et troben.

Si proposes a algu d’anar a sopar o a pendre algo pagaras tu. Si t’ho proposen pagaran ells.

La musica s’escolta a tot volum sigui en un bus, bar o al carrer.

Si sona musica la gent es posa a ballar, siguin vells o criaturas i al lloc que sigui. Com a casa nostra vamos.

Els cineforums es fan mentres encara dura la película, totes les escenas es comenten en veu alta i a viva veu.

Qualsevol persona et donara conversa si ho desitges i si no es posible que també.

La frase “tinc presa, ara no puc, perdona” no existeix.

La frase “tinc presa” tampoc.

Si saludes a una mama amb una criatura acabada de neixer i mostres interes es facil que acabis tu amb el nen en braços.

Qualsevol pot cuidar els nens de qui sigui. Si la mama no s’en pot ocupar momentaniament qui estigui al seu costat en aquell moment no posara cap impediment en cuidarlo una estona (tot i que no es coneguin de res). Aixo sigui en un bus, estació o al carrer…

Si estas viatjant en bus morinte de calor i obres la finestra es posible que te la facin tancar perque la resta de locals te fret.

Si algu necesita un cop de ma perque ha de portar paquets pesants es facil que els mateixos peatons l’ajudin sense esperar res a canvi i sense que hagi demanat l’ajuda. Si es una mama no tindra problema.

Les mames donen el pit al lloc que sigui i en el moment que sigui.

Cròniques de Guinea: el país de la Bauxita (Article publicat a "El Pèsol Negre" núm 45)

2009-12-31T11:19:00.000-08:00

Entrava a Guinea amb el regust agredolç que m’havia deixat Guinea Bissau. Guinea Bissau és un país bastant peculiar d’Àfrica occidental on havia fet molt bones coneixences i havia disfrutat de l’hospitalitat africana més sincera. Per altra banda, les seqüeles de la suposada malària encara es feien notar. Dic suposada perquè no vaig ser capaç de trobar un sol metge en tota la zona sud d’aquest minúscul país. El país estava de potes enlaire, quan vaig entrar feia poc que havien matat al president, a un tal João «Nino» Vieira. Els militars havien entrat a casa seva i se l’havien carregat com a resposta a l’atac que havia rebut el cap de l’exèrcit dies abans, el General Tagme Na Waie. Mentrestant, la població restava insensible i indiferent als fers i desfers dels seus governants. El desig majoritari palpable arreu era que es matessin tots entre ells i els deixessin en pau. Guinea Bissau és una ex-colònia portuguesa amb uns índex de pobresa molt exagerats i l’última colònia a «independitzar-se». Una de les peculiaritats del país és que és l’escala que fa la cocaïna arribada de sud-americà abans d’entrar a Europa i és pel control d’aquest mercat que es produeixen magnicidis quotidians. El serveis sanitaris no funcionaven ja que els metges portaven mesos sense cobrar els salaris i el mateix passava amb els mestres. Els únics que cobraven eren els militars i la policia. Però no és sobre Guinea Bissau de què vull parlar.

Seguint amb el fil de la història i després d’incontables hores dins d’un land rover atapeït de gent i mercaderies vaig creuar la frontera i vaig arribar a Guinea, més concretament a Conakry, la seva capital. Per sort o per desgràcia a la capital guineana hi tenia un contacte que havia trobat a la web www.couchsurfing.org que m’acolliria a casa seva. Era un pis luxós situat a la zona rica de Conakry i dins d’una urbanització emmurallada i vigilada les 24 hores. En Rob era un nord-americà que tenia una consultoria i vivia amb un altre nano blanc, també americà i que també treballava a la capital guineana. Els dos havien sigut Peace Corps. Fent un incís, el programa de Peace Corp (cossos de pau) és una maniobra dels estats units que consisteix en enviar i pagar a nord-americans joves una estada de dos any en un lloc concret dins la geografia mundial. No tenen cap programa fixat i solen ser lliures per triar el projecte que volen desenvolupar, i no n’han de passar comptes al seu govern en cap moment. Normalment es dediquen a muntar cooperatives o a la pedagogia. Més enllà del colonialisme cultural i la implantació de dinàmiques capitalistes en regions on es mouen amb altres lògiques els Peace Corps són un contacte permanent del govern estadunidenc amb els països hostes. En aquest sentit es normal que alguns d’ells acabin treballant als països on han estat durant el programa aquest cop treballant directament per multinacionals o les institucions americanes. Era el cas de l’amic del Rob (el nano que m’acollia), no m’enrecordo del seu nom però suposarem que es deia Steven. L’Steven treballava pel departament de defensa del govern dels Estats Units (es llegeix exercit dels EUA) en col•laboració directa amb l’exèrcit guineà. Les seves tasques eren de logística i coneixia a la perfecció totes les armes, tancs i maquinària de què disposava l’exèrcit de Guinea amb el qual treballava. Lògicament no em vaig sentir bé amb cap d’aquests dos personatges i vaig decidir marxar d’aquella casa.

Mentrestant la situació política de Guinea era d’allò més delicada. A finals del 2008 el president que havia governat durant dècades aquesta ex colònia francesa, Lansana Conté havia mort. Immediatament hi va haver un cop militar i el nou president va passar a ser el militar Moussa Dadis Camara. Dadis va afirmar que el seu govern era transitori i que al 2010 convocaria eleccions i que ell no es presentaria però les seves ànsies de poder el van fer canviar d’opinió en breu, cosa que incomodà a la Unió Europea pels motius que explicaré més endavant. Els seus discursos esperpèntics i autoritaris on no deixava passar l’oportunitat d’escridassar en públic als rivals, ja es coneixien com els shows d’en Dadis es barrejaven amb els videoclips que emitia la televisió guineana ballant amb ballarines i cantant que acabaria amb la corrupció. Mentrestant, França i, com vaig comprovar jo mateix, els Estats Units seguien donant suport econòmicament i logísticament el seu exèrcit, França concretament amb dos milions d’euros a l’any en matèria de col•laboració militar, a més de la venta directa d’armes. Tot i així les relacions amb França després de la independència no eren bones, Guinea fou un dels països que més enèrgicament es va apartar de la seva antiga colònia a partir de l’independència. Tot i així França no es vol quedar endarrere amb el repartiment del pastís.

Dadis Camara, antic cap d'Estat de Guinea victima ´d'un intent d'assassinat el 3 de desembre passat.

I es que a Guinea hi ha molt que repartir-se, sota el sòl d’aquest país hi ha el 40 per cent de les reserves mundials de bauxita (mineral de què se’n deriva l’alumini) i els països occidentals no es volien quedar endarrere. No es d’estranyar que les mines de bauxita del país són propietat de tres de les més grans companyies d’alumini del món, Alloca d’EUA, Alcen de Canadà y Rosal de Rússia. Els governs d’aquests respectius països no van dubtar en donar suport i finançar a través de la firma de contractes milionaris amb l’antic govern de Guinea, corrupte i dictatorial. Però és ara que Guinea passa a primer pla de l’actualitat internacional, a l’igual que Zimbabwe i altre països d’Àfrica i es considera als seu govern com de tirànic i salvatge. Però perquè ara? i perquè Guinea i no Gabon, Camerun, Níger o qualsevol altre país Africà que també esta en mans d’assassins?

El tema és que Guinea, comandada per Dadis va firmar amb Xina un contracte on el país asiàtic es compromet a invertir a Guinea 4,5 mil•liars d’euros en infraestructures i per l’extracció de bauxita, or, ferro, petroli… donant l’esquena a les empreses occidentals i als seus govern que fins a setembre de 2009 havien col•laborat estretament amb el dictador Dadis i els seu precursor.

El 28 de setembre passat i davant les declaracions de Dadis afirmant que es pensava presentar a les properes eleccions els partits de l’oposició van convocar un míting a l’estadi de Conakry. La manifestació, legalitzada pel govern es va saldar amb més de 150 morts, milers de ferits i desenes de violacions quan els soldats de Dadis van entrar salvatgement a l’estadi per avortar l’acte polític.

Immediatament em va venir al cap la imatge de l’Steven, l’americà que vaig conèixer a Conakry i que col•laborava estretament amb els botxins.

El 3 de desembre passat, m’assabento que Dadis esta hospitalitzat a Marroc després d’una tentativa d’assassinat. El responsable és Toumba Diakité, un altre militar de la junta que governava el país i que Dadis havia acusat de ser el responsable de la matança del 28 de setembre, al•legant que ell no podia controlar l’exèrcit. Amb Dadis en estat greu i amb Toumba fugit el país rau en mans ara mateix de Sékouba Konaté, el numero tres de l’anterior govern i que ja ha sigut beneït per les potències occidentals.

L’ombra de França en l’assassinat no ha tardat en aparèixer i en resposta els gendarmes que custodiaven l’ambaixada francesa a Conakry van ser ferits per dispars de bala no fa massa dies.

Les relacions dels països occidentals amb les seves antigues colònies segueixen sent relacions d’explotació. Guinea n’és un exemple però són la majoria de països africans que veuen els seus recursos espoliats per tercers països en molts casos, les antigues colònies. Si bé estan entrant nous actors dins del panorama d’espoli Africà encara és França el país amb major nombre d’empreses estrangeres al continent. Dins d’aquest marc ha entrat amb força la xina, nova colonitzadora d’Àfrica i en pugna directa amb els països occidentals pel control de les seves matèries. Per aconseguir-ne el control es dóna suport directe a dictadors (com és el cas de Gabon, Camerun o Níger) a nivell econòmic i de subministrament d’armes i s’alimenten conflictes armats (com el cas de República Democràtica del Congo). Més enllà d’assenyalar als governs africans o europeus i a les seves empreses caldria reflexionar qui són els compradors de les mercaderies espoliades. Som nosaltres els últims beneficiaris de l’explotació, ja que amb aquesta relació d’espoli ens arriben productes manufacturats que ens faràn la vida més còmoda (que no més plena). Un cooperant que treballa per una ONG al Congo es feia la pregunta si realment nosaltres podíem reclamar el dret a tenir ordinadors portàtils, mòbils i aparells d’última tecnologia. Els ordinadors portàtils porten un mineral que prové de l‘est del Congo (el Coltan) i que és el responsable de la guerra que fa anys que dura.

Podem reclamar el dret a tenir objectes sofisticats però per a nosaltres aquest dret suposa l’empobriment i l’alimentació del conflictes armats. Fent-se a nosaltres també còmplices.

Alguns enllaços:

http://www.slate.fr/story/11653/lombre-de-la-chine-sur-la-guinee

http://survie.org/francafrique/guinee-conakry/article/guinea-2006-2007-2009-siguen-las

http://forum.guineenews.org/forum_posts.asp?TID=2155

http://www.elpais.com/articulo/internacional/pais/bauxita/elpepiint/20081226elpepiint_10/Tes

http://www.lavozdegalicia.com/lugo/2008/10/10/0003_7211872.htm

http://www.alcoa.com/guinea/en/home.asp

http://www.sourcejuice.com/1272116/2009/10/20/Los-medios-comunicaci%C3%B3n-Francia-China-Guinea-firmaron-enorme-sin/es/

http://www.afrol.com/es/articulos/14671

Hora de donar les gràcies. A Berga altre volta

2009-11-29T22:40:00.000-08:00

Tornem a estar a Berga, en plena resaca del viatge. Sembla que han sigut dos dies i
han sigut 7 mesos i mig. El temps pasa volant. Abans no m'en descuidi vull donar les gràcies a bastanta gent per tot el que m´han donat.

Al cofoi per acompanyarme al comensament del viatge a Senegal. al Pablo un xaval que curra per una ONG a Dakar que em va acollir una setmana sencera a casa seva. Al Pere, amic del cofoi per posibilitarme un munt de contactes a Dakar que em serien super utils i per deixarme el seu pis. Al Aris, amic dels dos ultims, senegales que intenta tirar endavant una empresa de turisteo i que em va portar de festa a una soiré senegalesa on vaig haver de ballar davant centenars de persones. Al Papis i al seu colega que no ménrecordo com es diu, per ser un guies genials, transparents com les aigues de l'índic i uns dels senegalesos mes ben parits que vaig coneixer. Al Chuck, el nigeria que vam coneixer amb el cofoi a Cap Skirring i que destilaba honestedat i que lluitava per guanyarse la vida venent cuadres de qualitat en un pais que no era el seu. Al Jah, el guia guineà d'un parell de guiris sosos que vam coneixer amb el cofoi a saint louis i que ens vam endur de festa, guiantlo nosaltres, mentres els seus dos clients dormien a l´hotel. A la familia de senegalesos que ens van guiar fins al cami de forma totalment desinteresada quan amb el cofoi ens haviem perdut portant la moto anat a les cascades de Indefelo despres de visitar la seva humil familia en terres sahelianes en un clima totalment inospit. Als habitants de Iwolo, per la seva hospitalitat i pel menjar suculent al que ens van convidar. Al Luis i tota la seva tropa, al sud de senegal amb els que ens vam menjar centenars de delicioses ostres a casamance. Al Hola, senegales que havia viscut o sobreviscut a Barcelona venent collerets al bar opera de la rambla i que ens va guiar per la zona de casamance i convidar a veure la seva familia. Als senegalesos amb els que vam compartir litros i litros de vi de palma despres d´oferirne una mica als nostres ancestres abans de cada glop. Al senegales que vam coneixer a la zona també de casamance, extrovertit com la majoria de oest africans, jornaler, que vam coneixer en un poble molt humil i que vam tornar a trobar treballant explotat de jornaler en una plantació i amb el que també vam compartir alguns glops del vi blanc de les palmeres. Al Ferran, catala que treballava amb els ximpanzes de Kedougou i que ens va asesorar al planejar una ruta interesant per senegal.
Al Papis de guinea Bissau, xaval que es guanyava la vida comprant roba a Gambia i venentla al seu truculent pais. Que vaig coneixer al trajecte zinguinzor-Bissau i que em va acollir a "casa" seva de forma desinteresada, convidar a diferents apats i que em va pasejar per tota la ciutat a veure la seva familia. I que finalment em va obsequiar amb un amulet de protecció que per ells es extremadament valuós.
Al gerent de "l´hotel" de guinea bissau on em vaig pasar varis dies recupentantme de la "malaria" que em va tractar genial i amb el que vam tenir interesantisimes conversacions sobre el seu conflictiu pais. Al Papa, forner i granger, del poble fronterer amb Guinea (Conakri) que al quedarme tirat enmig del no res em va acollir a casa seva, preparantme el llit i acondicionantme el seu magatzem d'anacarts perque m´hi quedes a dormir. Despres, com sempre, de convidarme a coneixer la seva familia i a un suculent dinar guineà. Tot, com sempre en aquest pais, de forma totalment desinteresada. Al Holandes que vaig coneixer a Conacri, amb el que vam coincidir a casa d'un ex peace corp america, que vaig trobar al www.couchsurfing.org i amb el que ens vam fer de seguida, amant dels boscos, que ho havia deixat tot per anar a treballar en aquest pais tant complicat com a agent rural amb la tasca de fer l'inventari d'especies dels boscos tropicals secs del sud de guinea. Finalment la seva feina va ser abortada abans de començar a causa de la corrupcio endemica que pateix Guinea. Els diners pagats pel govern alemany pel projecte van desapareixer. Dadis camara, moret ja!
Al guia que vaig tenir per travesar a peu els 40 o 50 K la frontera entre guinea i senegal, des de Mali ville fins a Indefelo (on havia estat ja amb el cofoi). Un africa tipic, escanyolit, fort com un roure, capas de soportar les condicions climatiques mes adverses i lluitador que ho donava tot per tirar endavant a la seva familia en un dels paisos mes pobres. Que emigrava sovint a Senegal per treballar venent recarregues de telefon mobil i que va ser estafat i explotat pel seu propi oncle.
A la montse, es clar, per recorrers milers de kilometres per venirme a veure a Senegal i amb la que vam pasar moments inoblidables en terres bastant inospites pels guiris blancs. A la parella de holandesos que vam coneixer al a frontera de Mali, que al veurens perduts ens van portar amb el seu camio fins a Kayes, el primer poble de Mali, que s´ho havien vengut tot per comprarse un camio acondicionat i recorrers el mon.
al Brice i al Bass, per acompanyarnos part del viatge per terres de Mali, el primer frances i el segon senegales, humils i agradables i que espero tornar a veure en un futur. El bass no va dubtar en convidarnos a casa seva, tambe a veure la seva familia i al tipic plat delicios senegales, El tiub si no recordo malament.
Al guia que vam agafar a Mopti, que ens va portar en piragua pel riu niger i que ho va donar tot per protegirnos de l´harmatam, vent sahelià que pot portar a tormentes d'arena que cobreixen el cel de foscor absoluta, com va ser el nostre cas.
A L'Arhur, el frances que vam coneixer a Sevare, Mali i que ens va acollir a casa seva despres de contactar amb ell a traves del www.couchsurfing.org
Al Gibril, Burkinabe, que va ser el nostre guia durant un dia a Bobo, sud de Burkina i que ens va acabar convidant al casament de la seva germana, on vam asistir i disfrutar d'una ceremonia animista. Aixi com de litres i litres de cervesa de mill i vi de palma.
Als Zem de benin, son els conductors de taxi-motos de les ciutats de Benin, d'una eficacia brutal, honestos, millors que qualsevol guia, coneixedors de tots els carrers i formes d'arribar a qualsevol part del pais sortint de Benin, em va ser de gran ajuda, uns cracks!
Als camerunesos, senegalesos i beninesos de Cotonou amb els que feia el cafe cada dia a la parada que tenien a sota el meu hotel i amb els que pasava hores xerrant de qualsevol cosa cada dia durant la setmana que vaig haverme déstar en aquesta ciutat horrible que es cotonou esperant que els de Virgin nigeria trobesin la meva maleta.
Tambe al currela de una petita tenda de alimentacio i de tot i mes, a Kaolack, a Senegal, on pasava els matins fent temps esperant que arrives la montse, xerrant amb ell i explicantme com funcionava tot al meu voltant.
Al Guardia de l´hotel de Cotonou que em va fer un favor enorme portantme un paper a l'aeroport que m´havia descuidat de donar.
Al parell de francesos que vaig coneixer al nort de Benin, amb els que vaig viatjar, super macus pare i fill i que viatjaven per un mes o aixi per terres de les tata somba (nort de benin i togo). (uns dels pocs guiris que vaig coneixer a benin)
A la cecil, monja camerunesa que coneixia de feia anys i que tot i que no coincidim en res a nivell de creencies i de idees em va acollir i ajudar durant el parell de dies que vaig estar a Sinandé.
Al guiri alemany que veig coneixer i vam viatjar a Togo, a la festa dels Evala, al costat de Kara. La festa eren rituals d'iniciació i que representaven el pase a l'edat adulta per a molts joves, eren ceremonies on es lluitava.
De Ghana, donar les gracies, sense dubte al Papis, un nanu que vaig coneixer al sud del pais que currava netejant diposits de les gasolineres i que em va portar amb el cotxe de la feina amb els seus culegues curreles fins a Accra, a 500 km dón ens trobavem de manera desinteresada i que em va convidar a dormir i a menjar a casa dels seus pares i em va acabar donant tot de roba que encara porto.
A la mama que vaig ajudar a portar les maletes a l'arrivada a l'aeroport de cameron i que em va acompanyar fins a l´hotel, el dia seguent em va venir a buscar amb el seu tiet i vam anar junts fins la capital de cameron, on el seu marit ens va venir a buscar a l'estacio de busos i em va portar fins a on estava la meva mare.
Als meus pares, la montse, al meu germa i la seva novia, es clar, per compartir les experiencies africanes durant unes setmanes. Amb la meva mare ens ho vam pasar genial anant fins a la selva camerunesa. A les monges cameruneses que em van acollir a Yaounde.
A les mames que em van ajudar a creuar la frontera cameron-gabon, gens facil i on em vaig trobar amb mil i uns ploblemes al arribar a Gabon.
Al gabones que vaig coneixer a Bitam , al nort del pais, que parlava castella perfectament i que havia viscut durant 6 mesos a andalusia, estudiant nose que. Vam compartir algunes cerveses, que no em va deixar pagar i vam tenir divertides converses sobre el xoc cultural que li va soposar viure a europa.
Al nanu de libreville que em va treure d'un merder impresionant, minuts abans que tota la capital de gabon es veigues inmersa en el caos em va aturar un taxi, asegurar que era un taxi real i va fer que em tornesin immediatament a l´hotel. Als nanus de l´hotel amb els que vam compartir la por generalitzada per la incertesa de no saber el que estava pasant.
Ja a Mayumba, a la frontera amb congo, a la Paula al nando i al angel, espanyols que curraven en diferents coses i amb els que vam coincidir de casualitat al cul del mon. La Paula una andorrana que em va acollir a casa seva i convidar a una excusrio a veure balenes, genial! merci paula! ens veiem aviat.
A la familia Gabonesa amb la que vaig viatjar durant 3 dies, creuant la frontera gabon-congo i amb els que ho compartiem tot, els menjars, les cerveses i converses interesants.
Al chofer congoles que un cop acabat el trajecte de 8 hores amb la picap em va portar fins a la porta de l´hotel que em va buscar per mi, despres com sempre de pasar a veure tota la seva familia a Pointe noire, a Congo.
Al Cristoph es clar, que vaig treure couchsurfing i que em va acollir 5 dies a ca seu, portantme de festa cada dia i amb el que ens vam fer rapitadment, frances que currava en una empresa de electricitat a la capital de Congo, a Brazzaville.
Al Michaelvo, belga que vivia a Kinshasa, capital de l'altre congo i que em va rescatar dels serveis de immigracio que em tenien sota un interrogatori que ja durava mes de tres hores. El vaig treure de couchsurfing tambe, em va acollir a casa seva i vam sortir a fer algunes cervesetes en un ambient la mar d'amable i totalment congoles.
Al frances amb el que vaig viatjar a namibvia durant 2 setmanes, un fart de riure, amb els eu cotxe que s´havia comprat a suadfrica i que volia vendre a Nairobi (Kenia)i amb el que am viure les mil i una histories.
Al pep es clar per matarse en venir a Guinea equatorial amb l´objectiu de poder trobarnos, va ser un desastre, la burocracia guineana ens ho va impedir, pero tot es va arreglar a africa del sud, on finalment ens vam trobar, es va sortir amb la seva i vaig tornar amb ell. A la resta, a la llum, albert i armando, per venirme a veurem al cul del mon i per duisfrutar a la nostra manera del turisteo sudafrica.
A la xavala que em va acollir a Zimbawe, a casa seva, per ser amable amb mi i per convidarme a un suculent supar a la seva terrasa fet per 2 chefs de restaurants.
Als madrilenyos que vaig coneixer a sudafrica i amb els que vaig viatjar al cap de bona esperansa i amb els que vaig compartir bons moments a la locura de Cofie bay!

A tota la gent amb els que m´he enviat mails, que he anat coneixent viatjant, a tots els que heu anat seguint el blog, que heu fet comentaris o que senzillament pasaveu a treure el cap per saber on parava i que seguia viu.

Em descuido a desenes de persones, pero que hi farem tu! no puc enrecordarme de tot!

Tindre visita!

2009-11-11T01:40:00.000-08:00

eee, pues resulta que aquest 4 pesonatges em vindran a veure per un parell de setmanetes! genial vamus. Altre volta jo estic a Sudafrica, Johannesburg, la ciutat de la paranoia, aquests nanus arriben entre dema i dema pasat i la intencio es la de viatjar a leshoto, costa sudafricana, pujar a un parque molt munic amb animalons i coses i si hi ha temps relaxarnos a les platges mozambiquenyes! el plan pot canviar, sens dubte!

namibia-bostsuana-Victoria falls (Zimbawe)

2009-11-04T00:37:00.000-08:00

Us faig cinc centims de tot plegat!
Primer 4 apunts de namibia. Namibia com ha havia dit es un desert, diferents tipus de paisatges, pero tots desertics. Amb una calor increible!!!
El viatge: vam sortir de la capital i vam anar direccio a l'skeleton coast, abans vam parar a la reserva de morses a fer algunes fotillus, nomes a fer algunes fotillus perque la pudor era extremadament vomitiva! Tot seguit vam seguir cap a l'skeleton coast. Es la costa nort de Namibia, amb una historia bastant sinistra. Es basicament un desert que arriba fins el mar, pero la intensa boira que cobreix la zona costera fa que els vaixells portin 500 anys naufragant a les seves costes. Als pringats que encallaven a les costes de l'skeleton coast els esperaven 200 km de desert fins a arribar a zones mes amables. Total que tot quisqui que encallava aqui la palmava. Al llarg de la carretera encara es veuen nombrosos vaixells encallats a la platja, alguns realment moderns. Els paisatges aqui, dels millors que he vist mai, segons anavem avansant amb el cotxe el paisatge canviava cada pocs minuts.
Vam abandonar lskeleton coast, despres de fer nit en un camping abandonat i vam seguir direcci'o a outjo, d'alla cap a etosha nacional parc. Son basicament les fotos de animals. Va estar be, pero al cap dun dia de paseiar pel parque un es cansa tu! al final vam optar per anar a comprar algunes cerveces, i arribarnos fins a una basa d'aigua a esperar que els animals tinguesin sed i anesin a beure. Es molt mes facil, no cal que busquis els animals, ells ja venen a tu. Genial vamos.
Despres cap a Rundu, a un camping esplendit on vam fer dues nits, descansant i paseiant pel riu (ple de cocodrils!!) amb una barqueta que ens van deixar els nanus simpatics de l'hotel (erem els unics clients).
I cap a la frontera amb Botsuana, a un camping tambe molt simpatic, amb les tendes just a la vora del riu des don podiem veure a diari els hipopotams pasar. Vam arribarnos fins a un miniparque al costat del camping i va estar be, ple d'elefants que ens van barrar la carretera per mitja hora i micus i hipus i demes animalons!
I cap a Botsuana, vam arrivar a Maun i plivia a bots i barrals, esperavem visitar l'okavango delta que es la atraccio mes important de botsuana i el delta dintre terra mes gran del mon. Els preus eren prohibitius, vam pirar cap a Kasane. Frontera amb Zambia, Zimbawe i Namibia. Alla vam visitar el parc nacional de Chobe, total que mes animals i mes animals, amb una barqueta paseiant pel riu. Els centenars de turistes fan la paseiada amb lancha menys idilica...
Per cert que els elefants a Botsuana estan arreu, varis cops conduint per l'autopista vam haver de parar bruscament perque un o varis d'aquests mamifers estaven tranquilament paseiant per la carretera.
I d'alla cap a Zimbawe. On estem ara. Vam arribar ahir a la tarda en un hotelet molt xulu i com sempre buit totalment. Ahir era lluna plena i les catarates victoria estaven obertes, nomes aqui en tot el mon es dona el fet que es pot veure l'arc de sant marti en plena nit. La llum de lluna plena ilumina les caratares i l'arc de sant marti apareix en mig de la foscor! A mes l'espectacle de veure unes de les catarates mes impresionants del mon amb la lluna de fons no te preu (be si que te preu, 30 dolars que ens van clavar!)

Avui de relax, a Vicotira falls i dema anirem a veure les catarates de dia!

Fins aqui arriba el viatge amb el nanu frances, ell a partir d'aqui anira cap al nort, zambia i jo creuare zimbawe per arribar a Joburg, on pasare a recollir als 4 nanus que venen a l'africa!

La meva conta bancaria esta sota minims pero per sort un nou ingres d'un antic prestam em permetra allargar la coseta algun meset que altre mes!

Aleeeee xau xau!

El frances!

Camping souvage

Posta de sol. Botsuana

Busca el cucudrilu!
alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400167823809227202" />
Lipupotams a Chobe, Botsuana

Elefants a la carretera

Cucudrulus a Chobe nacional parc (Botsuana)

Ruta per Namibia!

2009-10-28T02:53:00.000-07:00

Estic viatjant amb el nanu frances i genial ara estem al nort de Namibia, dos dies mes i pasarem a Botsuana. Us deixo amb algunes fotos del Pais. Uns paisatges genialisims tu!
Cliqueu a les fotos i les veureu mes grans!

Namibia

2009-10-22T07:53:00.000-07:00

Epali nanus! a Namibia estem!

Despres de 20 hores ficat al bus vaig arribar a Windhoek (la capital de Namibia). El bus una meravella sensaciona! amb seients reclinables, aire acondicionat... res a veure amb Gana transports (companyia terrorifica senegalesa) on vaig pasarmi tambe mil hores per fer Bamako-Dakar...
Namibia es literalment un desiertu! algunes parts em recorden a la zona del sahel, la zona que voreja el Sahara, amb herba groga i seca i pocs arbres. Namibia te una extensio tres cops Fransa pero nomes l'habiten un milio i mig d'habitants! (Fransa en te 60) ho sigui que es un pais super poc poblat i amb ciutats molt disperses. Les carreteres son totes asfaltades i les ciutats, almenys les que he vist fins ara son modernes i occidentalitzades. A les afores, com sempre, hi han els subirbis o barris periferics on habita la majoria de poblacio...
Namibia no em deixa mases opcions, el transport public es molt limitat i no arriba fins als llocs mes interesants de veure, ho sigui que vaig haver d'agafar un tour (noooooooo!) la veritat que no m'agraden gens. La idea d'anar 3 dies tancat en un minibus, veient les mateixes cares i sense llibertat per fer i desfer no m'agrada gens. Pero es el que hi ha, i pasava de fer autoestop en un desert... aixi que vaig arribar a Windhoek i vaig enterarme dels tours, com que no en sortia cap fins al cap de tres dise vaig decidir arribarme fins a la ciutat costera de Soakmund, a uns 350 km de la capital. Una merda ciutat, es com un lloret de mar per alemanys, l'arquitectura es totalment alemanya i nomes hi ha que turistes (alemanys es clar). Com que no m'agrada aquest rotllo vaig decidir fugir de seguida. Tot i aixi, tot just sortint de la ciutat direccio ja hi ha el desert. Les dunes arriben fins ben be al costat del mar, un paisatge esplendit. Darrera les dunes pues tot de guiris fent el cabra amb els quads, snowboard a la sorra i demes tonteries que la gent paga per fer. El dia seguent agafava el transport public cap a la capital altre vegada. EL transport public segueix sortint quan tenen el vehicle ple, pero es respecta la logica de una persona un seient i els minibusos (combis) son bastant nous. Les estacions de minibusos son organtizades, hi ha pocs busos i es molt facil ensortirte's. Vaia diferencia vamos amb la altre africa de mes amunt! Sempre ademse tens la oportunitat d'agafar busos mes grans i mes confortables, pero vaig decidir agafar combis perque es mes divertit. Els nanus de Namibia tambe van bastant a la seva i hi ha molt mestisatge. La presencia de blancs, molts d'ells descendents de alemanys o africaners provenents de sudafrica es tambe nombrosa. Aqui pero no hi ha tant la paranoia de la seguretat, cosa que s'agraeix.
Vaig tornar a Windhoek i vaig pillar el tour, el tiiiiiiiiipic tour cap a Sossusvlei, 3 dies de viatge pel desiertu, una de turistes que te cagues!. I va estar sensacional que te cagues, com veureu en les fotos si aquest vespre m'animo a penjarles. El guia era un pirata de cuidadu, pero ens ho va fer molt mes be de preu que amb els altres tour operadors. En fin, que molt be. Al acabar la excursio del segon dia, a Sossusvlei, en ple desert va i sens posa a ploure tu... pa cagarse. A mi s'em va inundar la tenda, que semblava un aquariu i vaig haver de correr a demanar ajuda als nanus de recepcio. En, fin, te guasa.
I he tingut sort, (un altre cop). He conegut a l'hotel un nanu de Fransa que esta fent el viatge fins a Kenia. Te un cotxe propi, que s'ha comprar a Joburg i que pensa revendre a Nairobi. Pues resutla que estava buscant gent per compartir la betzina, ho sigui que m'he apuntat rapit! i aixi puc estarme una setmaneta mes a Namibia sense haver de fer el pamplines i haver d'agafar mes tours aburrits i cars (aixo si amb uns paisatges increibles). Aixi que dema ens anem cap al nord i despres pasarem a Botswana i despres ell continuara cap a ZAmbia i jo ceruare Zimawe per anar a troabarme amb els nanus que venen a l'africa!

I resulta que no venen 3 colegues, sino que al final venen 4!!! jasjajsjas, super bien vamos!

Ale bandarres, per aqui tot be, pasant calor pero tot a puestu!

canvi de mon, de Congo a Sudafrica

2009-10-15T11:38:00.000-07:00

Epali nanus, molt de temps sense escriure pero aixi van les coses. Aprofito que estic a Cape Town (Sudafrica) i aqui la conexio a internet es excelent. Aixi que tindreu fotos.
Tornant al relat tant i tan emocionant que ens ocupa. Vaig arribar a Brazzaville, la capital del Congo i em vaig allotjar a casa del Cristoph, un nanu de couchsurfing.org super genial. Brazza una ciutat curiosa, les referencies que tenia de la ciutat eren pracitament nules, doncs a la lonely planet de Africa que portu els autors no havien trepitjat ni tan sols el pais (es masa perillos...., bajanades!). Com deia es una ciutat extranya, entre mig de grans edificis nous encara queden vestijis de la ultima guerra civil del congo, que va acabar al 99. Edificis plens de forats de morter, mig destruits i amb mil forats de bala i d'un caire grisenc gens atractiu... Brazza no te cap mena de atractiu, tot i aixi el sistema de taxis esta ben organitzat i fins hi tot hi ha algun que altre caixer automatic. Tot i aixi jo vaig estar bastant al marge de tot. La ciutat te pocs atractius que vaig visitar de seguida. Els rapits del riu Congo i poca coseta mes. Em vaig dedicar mes al que seria la vida nocturna, i vaia tela!
Els congolesos em resulten mes dificils, la exitencia de bastants blancs al pais que venen a fer moooolts dinerons treballant per empreses extrangeres i la gran diferencia social palpable fa que els congolesos et veiguin com una font inesgotable de diners gratis. No es extrany que et parin pel carre i et demanin 100 dolars, com si fos la cosa mes normal del mon. I de fet per a ells no es extrany, tu tens diners i en la cultura d'aquest raco de mon, qui te diners esta obligat a compartir. En fin, una relacio complicada. El critoph em va portar a tots els bars i clubs d'arreu de Brazza, turisme de nit! I de dia pues donant voltes per la ciutat i intentant aconseguir vises imposibles, com la de Angola.... Me la van tornar a denegar per tercera vegada. Al cap de 6 nits a casa del Critoph al igual ja era hora de marxar, vaig comprar el bitllet cap a Johannesburg, Sudafrica que em sortiria de Kinshasa, capital de RDC (l'altre congo). Un dia abans de creuar el riu congo que separa Brazza de Kin vaig contactar amb un couchsurfero de l'altre banda del riu. M'acolliria! geniaaaaal i em resultaria de gran utilitat la veritat... En fin. Vaig abandonar Brazza i cap a Kin. Alguns tramits burocratics, cap soborn (que raro) i ja estava a la barqueta direcci'o a Kin. 15 minuts de travesia i vaig arribar a l'altre congo. Les coses per a mi no em resultarien gens facils al arribar. En primer lloc la meva cartilla de vacunacio, tot i que la vaig fer forrar a Conakry segueix estant mig esborrada i en prou feines es veu el que hi posa. Fins ara la inutilitat de la majoria de oficials que estic segur que molts d;ells ni saben llegir havia jugat a favor meu. ELs oficials de Congo ja em van posar la primera pega al veure que no es podia veure l'any de vacunacio de la febre groga. Les tres horetes seguents mes les vaig pasar tancat mentres m'interrogaven en una sala de dimensions reduides . Erem varis extrangers, un parell de nanes de Gabon i jo. Estava clar que el que buscaven els policies eren diners. Vaig respondre les preguntes com vaig poguer, mentint es clar en practicament totes. Vaig cagarla profundament quan em van demanar quants diners portava i amb por de que si deia la cuantia real aixo despertes encara mes la cobdicia dels policies: vaig dir que portava nomes 20 dolars. Gran cagada. La seguent pregunta dels policies simpatics no podia ser mes logica: "i com penses sobreviure en una ciutat on l'hotel mes barat val 100 dolars la nit amb nomes 20?" jo ja no sabia on ficarme!! el meu pasaport va desapareixer de la taula. Continuaria el teatrillu interrogant a les dues nanes gaboneses. VA estar uns 45 minutets amb elles, venien a Congo per un congres de nose quin sindicat d'africa central que agrupava varis paisos. EL sindi tambe agrupaba Angola i els policies van comensar a discutir si Angola formava part de Africa central o no, gran tema de interes! i de importancia cabdal per deixar entrar o no un extranger al seu pais... durant uns 30 minuts van estar discutint sobre aixo, mentres jo estava simplement flipant pensant en com recuperaria el meu pasaport. Estava clar que Angola no formava part de l'africa central i per tant no podien entendre com les noies portaven una carta d' invitacio per un congres Centreafrica de sindicats on tambe hi figurava un sindicat angoleny....
En fin, pero la sort em va somriure de manera sorprenent. El Michaelvo, el meu contacte de COuchsurfing va entrar per la porta! tenia ja la cuartada perfecte, no tenia diners, no podia pagarme un hotel, pero en Michaelvo em deixaria molts diners i em podria pagar l'hotel! va colar, va colar! i em van deixar marxar sense pagar res. Algo senzillament extremadament anormal segons el Michaelvo. (la setmana anterior unes altres nanes que van estar a casa seva van haver de pagar 200 dolars...)
I cap a Kin! Kin la Belle! i una merda! una ciutat gris, lletja, sense cap atractiu de cap mena, de 7 milions de habitants plena de militars i policia que t'intentn robar a cada cantonada, amb uns nivells de pobresa insultants, amb 300 mil (si tres cents mil) nens del carrer. Amb militars armats de nacions unides arreu (quin bon rollo...) i amb una fama desastrosa. Vaig anar casa seva i vam estar fent petar la xerrada durant hores. Vaig entendre molts coses de la societat congolenya, com per exemple els cercles de solidaritat femenins, que son cercles de estalvi colectiu (res a veure amb el sistema de la celula que a casa nostra ens fan pasar com a alternatiu) o la bosa negra que porten tots els congolesos anomenada "On no sais jamais" (no se sap mai) on guarden tot tipus de coses que consideren utils i que els podrien fer servei en un futur (sobretot menjar, es com un tuper vaia jejeje)
Vam sortir de festa i molt be, sentint el pols Congoleny, un ambient genial amb garitus al carrer i amb bon menjar de carrer. Sense cap problema!
El dia seguent vaig agafar l'avio i cap a KIn. Una mica mes de soborn al senyor policia de l'aeroport (que extrany) i ja estava volant cap a Joburg (quin remei, doncs no m'han deixat creuar angola...)
Joburg, Vaig arribar i tela! grans llums, panells publicitaris arreu, ciutat occidentalitzada, grans autopistes, tot organitzat de manera extrema, vaig estar uns dies flipant, intentant acostumarme a una ciutat que s'asembla mes a les de casa nostra pero a on no m'hi sento a gust. La gent va a la seva, cadascu amb la seva vida, el seu estres, la seva ansietat, el seu piset i tots amb por. Una societat ezquisofrenica obsesionada per la seguretat, el control, les camares, les reixes electrificades, les armes, els gosos, els segurates... Els rics, viuen en guetos protegits per mil sistemes de seguretat i els nivells de delinquencia son alarmants. Logicament les desigualtats socials tambe. La taxa de desocupacio es altisima i totom desconfia de tothom... No m'he sentit mai be fent el guiri al marge del que esta pasant al lloc on estic i aixo es el que m'esperaria en aquest pais. Decepcionant, un pais de museu, amb paisatges, fauna i flora simplement espectacular, pero sense cap mena de interacci'o amb la gent que hi viu... En fin. Vaig pirar escopetejat de Joburg cap a Swazilandia, 4 dies plovent, merda! vaig pirar cap a la costa on vaig pasar uns dies de relax i de festa a la platja, on vaig coneixer a molts moxilleros d'arreu. Sobretot Alemanys, Holandesos i Anglesos. Pero no m'he sentit agust i tinc ganes de marxar d'aqui. Dema piru a Namibia. En aquests dies he anat a veure els pinguinus, he visitat un parque nacional molt xulu (el cap de bona esperansa) i he conegut gent realment interesant. Pero esta tot organitzat, amb la excusa del crim tot va al marge de la majoria de poblacio, els hotels, (backpakers) son cases de luxe en zones residencials allunyades de tot en barris morts. Al carrer no es respira vida, son grisos, aburrits, els mercats africans son aqui supermercats frets. Els diners van a para a mans privades i la societat ha de asalarirse per guanyarse la vida, en una societat que ofereix feina per a molt pocs. Ja no hi ha venedors ni mercats ambulants, estan prohibits. En fin, m'en vaig cap a Namibia dema, m'esperen unes 20 horetes de Bus!
Tot i aixi he pasat molt bons ratos en aquest pais que no m'agrada, sincerament per la gent que he conegut. En realitat em queda un bon record.
El dia 12 arriba la delegacio Berguedana-manya a veurem! pels que no ho sapigueu tres colegues em venen a veure!!! i estarem uns 15 dies fent una mica de Sudaf i Mozambique (si no hi ha nous plans) i tot el que estiguin escampant porai no penso tornar amb ells!!!
En realitat el meu viatge es un projecte per ensenyar als berguedans que existeix vida fora del nostre poble! (tot i que a alguns us pugui costar creure-ho! jejeje)

Aleeee petonets a totes!

congooooooooooooooo ahhhhhhhhh!!!!

2009-09-21T02:39:00.000-07:00

Hola a totes; altre volta per aqui. Be han pasat un munt de coses; algunes bones i d'altres totalment desastroses (he de comensa amb una entrada morbosa perque la gent es segueixi llegint el post jejeje) Estic a Congo!
Vaig sortir de Mayumba direccio a Ndindi; 5 horetes de piragua rollo cayuco que em pensava que no arribaria mai ni mai. A dormir a Ndindi i d'alla a Nzambi; el primer poble de congo. Un altre vitge infernal per una pista forestal terriblisima, atravesant la selva o el que queda de ella. El xofer anava equipat inclus amb una serra electrica per anar tallant els arbres que estaven creuats a la carretera. I tambe equipat mb ampolles de wiski i cervesa "per veure mes be la carretera" com deia ell... Estan talant gran part de la selva, com a tot arreu vamos, a mes a la frontera de congo han trobat petroli pel que ja esta l'empresa TOTAL francesa (es clar) preparant el terreny per extreure el cru. Ja per la pista forestal ens va creuar furtivament un ximpanze. Vam arribar a Nzambi i despres d'un petit interrogatori em van estampar el sellu d'entrada al pais. Vam agafar una altre barca (aqui els rius estan per tot arreu es un martiri) i vam arribar a Concuati o algo aixi, com merda es digui aquest puestu on em pasarien totes les desgracies!!! Vaig estar viatjant amb una familia gabonesa i em va anar de conya perque a concueti no hi havia restaurants ni res pel que compravem el peix fresc del riu i cuinavem entre totes. Al arribar a concueti em van informar que estava al costat d'un parque nacional i de que a pocs quilometres hi havia un campament de blanquets que venen a salvar els animales ( ja s'els podrien fotre on jo se els seus animalets). Aixi que vaig llogar una piragua i vaig decidir arribarme a la oficina del parque ERROOOOOOOOOOR. El paisatge genial manglars per arreu; nenufers i demes coses maques; les no tan maques les mosques tse tse que em van picar per tot arreu.... Ens obriem cami entre els manglars que creiexen a mileeers; al cap d'un rato el piraguero (no dire el que pensu del piraguero que em va portar!!!) em va dir que veuriem ximpanzes, jo que soc un incredul i a Africa he perdut tota mena d'esperances de veure res quan em diuen que veure algo no vaig fer cap mena de cas. Pero els "simpatics" ximpanzes van apareixer de seguida. Vam estar admirantne un rato fins que el piraguero; el liiiiisto del piraguero va decidir acostarse una miqueta mes. Aixi que el ximpanze d'un cententar de quilos va pujar sobre la nostra barqueta. CAgum el piraguero!!!!!!!!! el ximpanze despres d'ensenyarlos les dents i de que jo corres cap a l'altre punta de la piragua; asentantme casi a la falta del piragueru estupid va comensar a obrir la meva maleta que estava a l'altre punta i a menjarse els meus medicaments contra la malaria! (ojala es mori) els intents del piraguero de foragitarlo de la barca eren inutils. El tio es va posar a plorar i a cridar com un boig i vam apareixer ben aviat per tot arreu els seus colegues, desenes de ximpanzes cridant al nostre voltant. Vaig estar apunt de fotrem a l'aigua; cagum el piraguero!!!!!!!! pero la cosa no va acabar aqui. Finalment el animal simpatic va agafar la meva maleta i va fotre el camp... amb el meu ordinador i tots els meus trastos de viatge!!!!!!!!!! estava histeric. Vam arribarnos amb la piragua fins al campament dels blanquets de wwf; si no m'equivoco. Hi havia una franceseta amb una camara de varis milers de eurus tirant fotus als ximpanzes. Els vaig explicar el que havia pasat i no vam mostrar cap mena d'interes. Van dirnos que tornes cap a la tarda que intenterien recuperar la maleta. Despres de recriminarnos es clar que perque haviem entrat al parque sense permis i que per veure els ximpanzes s'havia de contractar l'excursio de varis centenars de euros a pointe noire (on soc are i capital economica del pais). Vaig esplicarli que estavem intentant arribar al seu campanment per demanar informacio quan va pasar l'incident. Vaig marxar, ben ratllat i intentant no amargarme en exces. Vaig tornar al poblat i vaig esplicar el que m'havia pasat, la gent flipava amb la historia i totom es barallava per veure la foto del lladre sobre la meva piragua remenant la meva maleta. Despres van comensar a explicar histories de lu dulents que eren els ximpanzes i que feia 6 anys havien matat un criu de 4 anys. (posteriorment la gent del poblat va cremar el campament del parc i matar gran nombre de ximpanzes). Total que en pensar encara amb el bitxo de merda sobre la meva barca em cagu a sobre!
vaig tornar a l'hora que m'havien dit al parc, i el teatre estava apunt de comensar. Jo formava part de la funcio sense saber-ho. Vam arribar i els nanus del parc estaven amb la seva lanxa a motor donant de menjar als seus bitxos lladres. No em van dir res; ni tan sols saludar, i em van fer seguirlos amb la meva piragua a acabar de donar de menjar als primats bandits. La funcio havia comensat. Finalment vam arribar a la oficina. On la francesa (molt maca ella... ojala se la mengi un ximpanze!)em va indicar a on havia d'anar per recuperar suposadament la meva maleta. Vaig arribar a una barraca on estaven fent pa; hi havia 3 guardies forestals i sobre la taula un munt de cables rosegats, la meva maleta i la funda del meu portatil. En van fer seure, era la horta del judici, el nus del teatrillu. Em van comensar a fotre la bronca de la ostia per haver entrat "ilegalment" al parque, estava clar el que volien. Dineeeeeeeeeers., em farien un gran favor. Per cert jo encara no sabia res del meu portatil. el favor consistia en que no dirien res a la policia de concuati a canvi es clar de que els pagues una suma de dinerons, podia triar, pasar una temporada en una meravellosa preso congolesa o pagar-los. Jo estava flipant. Seguidament van portar el meu portatil. No estava mal... li faltava la pantalla pero amb una mica d'imaginacio el podia fer servir igual! sel podrien fotre on els quepiga el portail!!!!!; els meus carregadors de ipod, camara i mobil rosegats i la meva maleta dels xinus que havia comprat a Gabon. Un desaaaaaaaaastre. Pero la funcio seguia en marxa. total despres de barallarme amb tot quisqui i sobretot totalment desinflat pel que havia pasat i per com s'havien comportat aquella colla de lladres amb la permisivitat de la seva jefa francesa vaig discutir el soborn. finalment vaig pagar; perque em deixesin en pau; perque s'acabes aquella merderada on m'havien ficat. Despres de discutir i discutir vaig acabar pagant molt pocs diners, una gran sort em van dir, perque un altre frances que havia entrat el parc havent-se perdut i clar sense permis doncs el pobre desgraciat va acabar pagant mil cops mes.... que amables! no cal dir que els diners que van rebre van anar a parar directament a la butxaca dels guardies forestals; que ningu es pensi que son pels ximpanzes!
Vaig marxar d'alla ben ensupit; pero menrecodu perfestament de la cara de la senyora francesa que dirigeix el programa.
Beeeeeee, pero ja esta! nomes afegir un apendix al consell que jo donu a la gent que viatja. Els dic que s'allunyin de la policia i dels borratxos (allunyarme tambe dels guardies forestals es el que havia d'haver fet jo, lladres!!!!) ara hi afegeixo tambe els ximpanzes!
La unica sort que vaig tenir es d'haver fet copies de seguretat de les fotos del viatge a casa la paula abans de pirar, sino em moru!!!
El dia seguent vaig marxar del poblet, vaig agafar una picap i cap a Pointe noire, a on soc ara i capital petrolera del pais. Pel viatge els nivells de pobresa que vaig veure son increibles, aixi si a cada poblet hi havia la bandera congolesa al centre. Que es vegi que esta fent la seva patria per ells.... Tot plegat va canviar de cop quan estavem arribant a pointe noire, la carretera va pasar a ser d'una pista foresta inpracticable a ser enquitreanda i al costat de la carretera estava ple de hotels i restaurants; els cotxes de luxe estaven per tot arreu. Em semblava estar a lloret de mar! Al arribar el primer que es veu son les grans plataformes petroleres al mar, estan per tot arreu!! la ciutat es super moderna i no difereix tant del que estem acostumats a veure a europa. Les desigualtat socials son insultats. En fin; a pointe noire el xofer de la picap em va acompanyar a l'hotel despres de ferme pasar a veure toooota la seva familia mentres jo m'estava morint de gana. Estic aqui a pointe noire; i suposo que m'en anire a Brazzavile (capital del pais) amb avio doncs el tren es suuuuper peligroso i tota la pesca. Aixi que agafare l'avio amb la famosa companyia Trans Air Congo i cap a Brazza... (famosa per ser una de les mes insegures del mon es clar...) A mes no he aconseguit que em fesin la visa de transit a l'embaixada angolenya!!! ahhhh!!!!
La sort que a Brazza ja tinc contactat un cuxurferu que m'acollira a casa seu ueeeeeee. I m'en vaig d'aquesta ciutat de pijos i cara on no hi ha res a fer!
Pero estic be eh; ja he comprat tot el que s'em va menjar el ximpanze (menys el portatil) i el viatge continua!
Tinc mobil congoles eh! el gabones ja no em funciona!

Ale deieu que els meus posts eren aburrits? pues ja no ho son jajajajajajjaja

fotos de gabon

2009-09-15T00:50:00.000-07:00

Les dels disturbis i tota la pesca podeu trobarles pel google a internet (que se que mes d'un lector li encanten jejeje) jo no en vaig poder fer.
Aqui hi ha fotos del tren transgabones, balenes, la Lope (el poblet), uns elefants, bosc de bambu al costat de la carretera i a Mayumba nens i un pescador tallant les aletes dels taurons. Les de les balenes n'hi ha una que no es mevaaa!! es de la paula una colega andorrana que esta aqui salvant el mar i aquestes coses que fan les biologues marines! iujuuu
Ale m'en vaig cap a Congoooooo

Salut a totes i m'araden molt els cumentaris!! en frances i tot, vaia nivelazo!!

Temps de revoltes a Gabon

2009-09-10T09:12:00.000-07:00

Bones a totes!Ja estic a Gabon, des de fa un parell de setmanes ven bé. I tela marinera tot plegat. Sincerament no esta sent un pais massa facil per la situació extaordinadira que esta atravessant
Però anem per parts. Des del principi.
Vaig surtir de Yaounde direcció a Kaye Ossi (frontera amb Gabon), el bus però va tardar molt en surtir i anavem tard. Vaig coneixer a una mama gabonesa que tambe creuaria la frontera amb mi. Vam estar junts tot el viatge. Sabia de la importancia de creuar immediatament el dia 28 o 29 perque el dia 30 eren les eleccions i tancaven les fronteras. Així que cap alla. Vam ser els ultims de pasar el post fronterer de sortida de Camerún. Ja en terra de ningu vam arribar a la frontera amb Gabon, de nit i sense iluminacio hi havia un policia dintre una cabana de fusta amb un unic fluoerescent. Estava supant i els mosquits li creaven una especie d’aureola que no el deixaven menjar de gust. Amb to arrogant em va dir que la frontera estava tancada i que tornes dema… Despres de discutir amb l’altre noia gabonesa em van deixar pasar. Pero hauria de quedarme a Bitam (el primer poble en cantó gabones) i els dia següent al mati fer els tràmits d’entrada al país. Pel camí de Yaounde a Bitam en un parell de ocasions els policies que paraven continuament el nostre bus em van demanar diners per poder passar (corrupció). Després de discutir mes o meny, posame mes borde o mes simpatic em van deixar pasar sense haver de pagar res.
A Bitam també em van demanar 15 eurus pel sellu d’entrada al país, cosa que em vaig negar en rodó a pagar, alegant que tenia tots els papers en regla i que no pensava pagar ni un duru mes. Vaig exigir parlar amb el jefe de immigració que finalment em va estampar el sellu d’entrada al pais amb molt mal humor però sense haver de ficarme la ma a la cartera.
A Bitam es respirava un ambient tens, la ciutat estava presa per l’exercit i hi havia molt moviment amunt i avall. Era el dia anterior a les eleccions i es notava. La gent estava molt dividida entre els diferents candidats. Les discusions estaven a tot arreu i a crits.
Vaig coneixer a un Gabones que em va convidar a unes cerveses despres de descubrir que venia de Barcelona. Ell havia tingut la oportunitat d’estudir a Salamanca durant 6 mesos i parlava el castella perfectament. Els gabonesos son molt macos, van bastant a la seva i pases bastant desaparcebut, la inexistencia de turisme fa que no t’atabalin ni et demanin continuament diners ni t’intentin estafar en tot el que compres o fas. Res a veure amb Mali o Senegal. Pero ara mateix estaven per d’altres coses. Han sigue les eleccions, despres de 42 anys al poder de Omar Bongo i amb la mort d’aquest per molts havia de ser un moment d’esperances pel canvi (com si la democràcia dones marge).
Vaig pirar de Bitam el dia seguet direcció al sut a Njole, al cap de nose cuantes hores i de pillar l’unic bus que sortia en tot el dia (era el dia de les eleccions) vaig arribar a njole, per constatar que el poble estava a 30 km del trencant (que ja haviem deixat enrera) que jo havia d’agafar per anar a la Lope, al lloc on volia anar. Njole es un poble de merda, tot estava tancat (eleccions) sense cap mena d’encant especial. Vaig estar esperarme un parell d’hores amb un altre nanu que vaig coneixer a vere si pasava algun cotxe en direcció a on volia anar jo. Finalment ens va parar un cotxe i em va acostar fins a on volia anar (unes 5 horetes mes…) vaig arribar destrosat a la Lope. Un poble encantador amb un parc nacional al costat que no esta malament del tot. El poble super tranquil, semblava tret d’una película de l’oeste. A diferencia del paisatge que havia pogut apreciar des de l’entrada de Gabon el bosc tropical super dens i impenetrable amb arbres inmensos i grans extensions de Bambú aquí el paisatge pasava a ser de sabana. Totes les cases estaven fetes de taulons de fusta. Vaig anar a veure els elefants del parc, no va estar malament. Al cap de tres dies vaig pirar, la meva intenció era arribarme fins a la capital (Libreville) a intentar tramitar la visa per Angola (visa molt difícil d’aconseguir). Va ser un error monumental. Des de la Lope arribava el tren fins a Libreville, el transgabones que creua tot gabon est a oest, sobre la linea de l’equador. Va ser un calvari terrible… Vaig anar a l’estacio i em van dir que el tren sortiria a la 1 de la nit. Vaig fer temps per la Lope corrent amunt i avall esperant la hora de pirar. Vaig arribar a les 10 d ela nit per comprar els bitllets i el tio de la estcio em va dir que el tren portava 3 hores de retard. Vaig anar a sobar a l’hotel, havent de fer els 3 km en plena nit i sense llum altre cop fins a l’hotel. Amb el perill de ser embestit per un bufal…. N’esta ple!! Vaig tornar a les 4… el tren va arribar a cuarts de nou del mati…. El tren no estava malament tu. Bastant rapit i confortable. Cap al migdia ja estava a la caotica i desesperant Libreville.
Vaig arribar i cap l’hotel. Les eleccions havien pasat i ja feia un parell de dies que la gent esperava el resultat (una mica sospitos no?) el dia seguent surto al carrer tot content i m’arribo a l’embaixada angolenya, que estava tancada!!! (no obririen fins anova ordre, havien de pasar les eleccions) ja pel carrer em vaig adonar que algo estava pasant o estava a punt de pasar en aquest raco de mon. La ciutat esta presa per l’exercit. Els antodustubris amb grans camions es pasejaven amunt i avall. Els militars amb les seves metrallets costiduaven cada cantonada del centre de la ciutat i totes les zones estrategiques de la ciutat, com ara les gasolineres. Els carrers estaven deserts i no circulaven casi vehicles, nomes tancs de l’exercit i vehicles militars. La totalitat de les botigues estaven tancades i es respirava un ambient enrarit. Vaig esperar mitja hora per trobar un vehicle per tornar a l’hotel. Parlant amb la poca gent que vaig trobar pel carrer em vaig donar compte de la gravetat de la situació. Vaig tornar pitat cap a l’hotel. Vaig tornar a l’hotel i justament estaven donant els resultats de les eleccions. Al cap de 3 dies. Despres de 42 anys 800 mil (dels 3 millons de persones que hi ha a Gabon) electors estaven cridats a les urnes. Nomes van votarne un 41 per cent. Havia guanat el candidat de França, be el que França apoiaba. Ali Bongo, el fill de l’antic president. Amb 140 mil vots seguit per dos canidadats mes amb 80 mil vots cadascu. Cal dir que els altres candidats havien sigut antics ministres de Bongo. Al acabar de dir els resultats tota la ciutat esta veure inmersa en el caos. La gent va surtir en masa al carrer a celebrar la victoria de d’Ali o a protestar. Les nombroses columnas de fum es veia des de molts punt de la ciutat. Pels carrers es van alçar barricadas i les clases mes marginalitzades van aprofitar per saquejar centenars de comerços i cremar vehicles i establiments. Van ser tres dies de tensió i d’un ambient de por generalitzat. La gent no savia que pasaria. A Port gentil la revolta va ser molt intensa. Casi la totalitat de la ciutat va ser arrasada pels manifestants que van buidar totes les botigues i cremar gran part de la ciutat. El consulat de frança va ser totalment destruit (no es perdona el seu suport a tants anys de dictadura de Bongo i ara al seu fill). Casi la totalitat de francesos de Gabon, incluits els consellers politics de Omar Bongo i del seu fill, van ser repatriats de manera urgent. El sentiment de molts gabonesos es de impotencia i injusticia, viuen en un pais extremadament ric, amb reserves de minerals i petroli i a ells s’els nega a diari la part del pastel. Sense esperances, sense feina havent de soportar la opulencia d’uns pocs es normal que la cosa expotés. Van decidir que era el dia i van surtir a pendre una part del que s’els nega a diari. La ira de molts manifestants no distingia petits comerços de peatons pobres, tot era saquejat.
La meva condició de blanc i europeu em situava immediatament al bandol contrari dels manifestant, per tant, em vaig quedar a l’hotel viivint la tensió i la por generalitzada. Ningú parlava amb ningú i encara ara no es sap cap a on anira el país.
A port Gentil (capital petrolifera del país) tres persones ja han sigut assassinades per les bales de la policia i de l’exercit. L’exercit frances, amb un destacament permament de mes de 1000 soldats a Gabon, sembla que es el responsable d’una d’aquestes morts.
Mica a mica la calma va tornant al país, pero el que es sospitós es el silenci de la oposició, que unicament va surtir a intentar calmar als manifestants de Port Gentil. Veurem que pasa en les seguents setmanaes. Mentrestant l’exercit segueix desplegat arreu del pais, ara amb menys contingent militar i els comerços van reobrint poc a poc. Jo vaig pirar per potes de Libreville i sense el visat de Angola…(¡!!). Direcció a l’extrem sud, al feudo de l’oposició. Vaig arribar sense problemes pero havent d’esquivar les barricadas en flames que havien tallat la carretera poques hores abans. Els controls militars estaven al llarg de la carretera de 700 km que uneix Libreville amb Tchibanga, on vaig arribar.
El dia seguent cap a Mayumba, a l’extrem sud del pais, frontera amb Congo.
En un poble al costat del mar, super encantador, amb platges desertes i kilometriques i amb centenars de balenes pasant a diari a pocs centenars de metres de la platja. Per fi una mica de relax…
Nose quin futur li espera a Gabon, pero les coses no pinten bé. Els governs europeus no dubten en finançar i donar suport a dictadors locals. A persones que exploten als seus pobles i permeten l’expoli de les multinacionals europees, americanes i austalianes. El cas de Gabon n’es un exemple però Africa n’esta ple de casos similiar. Espanya dona suport al dictador de guinea ecuatorial, a frança tampoc li sembla importar que el cap d’estat de guinea Conakry hagi arribat al poder mitjançant un cop d’estat ni que el cap d’estat de Níger hagi disolt el parlament, la constitució i hagi anunciat que te la voluntad de gobernar indefinidament el pais. Es mira cap a una altre banda si els goberns dels paisos africans no posen cap impediment a les empreses europees per seguir expolian el pais..No importa que en aquests paisos es practiqui la tortura de manera sistematica i els drets de l’home i les llibertats democratiques que tant diuen defensar els nostres politics no s’apliquen en absolut. El que es interesant es veure la verdadera cara de les democracias occidentals, que no dubten en finançar cops d’estar o a dictadors lliberticides sempre i cuant les multinacionals puguin seguir fent negoci. Una vegada mes es veu com les democracias occidentals i les multinacionals caminen de bracet. I com son les segones les que condicionen les primeres.
Ahir vaig anar a veure les bálenes. Aixo sempre es un espectacle increible. Desenes de balenes porai, vaig tenir la sort de veuren alguns saltar. Ja us penjare les fotos basicament perque tingueu enveja !
Be, alguns dies mes aqui i cap a Congo en piragua !

Au revoire Cameroon!

2009-08-25T10:34:00.000-07:00

Salut a totes! Ja us adverteixo que us espera un rollo bastant important.
Be después d’un mes al Cameroon es hora de dir fins a la proxima. Durant aquest mes he carregat les piles comodament i he visitat juntament amb la meva familia alguns llocs interesants que encara no conexia. He vist com m’han canviat Yaounde de cap a peus i com els cameruneses segueixen igual de plastes amb el pesat de l’etó. Després de visitar la selva del cameron amb la meva mare van arribar el meu germa i la seva novia. Vam fer una incursio breu a Kribi, a la platja Camerunesa. Un dels unics llocs de Cameron que podem considerar de turistics (tot i que mai ni he trobat mes d’una vintena). Alla vaig tornar a fer la excursio de les cascades de Lobe i vaig tornar a caure a l’error de visitar els pigmeus de Kribi, seguien com sempre en estat d’embriagadesa total a l’espera dels CFA’s dels turistes. Per sort o per desgracia no em vaig trobar cap dels “amics” que havia fet fa tres anys quan vam visitar el lloc amb el Pep. Kribi, la belle kribi, el temps encara es va comportar, ens va ploure poc… Kribi tambe ha canviat una mica. Els Japonesos han acabat la llotja del peix i ara els restaurants de peix fresc ja no estan en un descampat fets amb materials de l’entorn. M’agradava mes l’ambient d’abans. Tot i aixi encara es veuen des de la platja les plataformas petroliferes nort americanes resultat de l’oleoducte que creua tot cameroon fins al Chad i que va representar la destrucció de milers d’hectaries de boscos i la destrucció de l’habitat de la gent que hi vivia. Después van arribar mon pare i una amiga de la meva mare. Ens em vem anar fins a Limbe, Buea, Bandjoun i demes. Una excursioneta de 5 dies per el sud oest de cameron. L’avantatge que vam agafar un viatje organitzat i no vaig haver de fer mes de guia als meus pares!, almenys durant 5 dies. Ens va caure la del segle tots els dies plovent a bots i barrals. Pero l’excursio va estar molt be. Vam atravesar les plantacions de te, bananes, pinyes, café, cauxú, papaies i demes. Les plantancions seguint les directrius del Banc Mundial (que extrany) i sota l’extorsió de la deuta externa van ser privatitzades l’any 2006 i ara son d’una empresa francesa. Aixi tenim cameron ple de plantacions de productes que els locals no poden comprar (com el café, el te o el cauxú) perque son massa cars i que ademes no son comestibles, tot plegat en mans de empreses extrangeres. Compren barat, pagant salaris de miseria i ens ho venen als europeus a preus de mercat europeu. Negoci rodó, pels propietaris es clar. Vam visitar un centre de recuperacio de primats, els rius de lava de la ultima erupcio del mon cameron (que vaig pujar ja fa 3 anys, superant al Manel, com sempre) i vaig apreciar des de la platja volcanica del litoral la illa de Malabo. On estava el senyor Pep en aquells moments i que em va ser imposible visitar (em van denegar el visat d’entrada tot i tenir els paperots que em demanaven), un desastre desastros vamos. Si algu us ha de planejar un viatge que no sigui el Pep! Jejejeje amb carinyo eh Pep!.
I vam tornar a Yaounde, on he pasat bastants dies des de fa un mes. El meu germa i la seva novia ja van marxar cap a casona la setmana pasada.
A Limbe vaig trobarme un couchsurferu molt simpatic i ademes de casualitat, em va coneixer ell a l’hotel on ens vam allotjar, casualitat maxima. Dies enrera li havia escrit un mail demanantli info per anar fins a Malabo amb barco. Pero ja esta. Sorpresa que al arribar a l’hotel on ens allotjavem a Limbe ell n’era el recepcionista!
Be, com vaig comentar en un dels ultims post tinc un bitllet d’avió mirat. Pero com ja us deveu imaginar (els que em coneixeu) no es cap Europa. Es de Libreville-Johannesburg (Africa del sut) pero he decidit que res, que soc mes xulu que un ochu i res d’avion, que vaig per terra fins a on pugui, aixo sí, cap avaaaaall. Ja tinc la visa de Gabon i la de Congo (Brazzaville) i a partir d’aquí ja vorem cap a on segueixo, s’intentara aconseguir el visat de Angola pero no tinc mases esperances de que m’el facin (demanen carta de invitacio i no hi conec ningu, que raru). Pero no em rendeixo. A Libreville (capital de Gabon) si no hi ha mases problemes visitare la embaixada angolenya. Dic si no hi ha mases problemes perque ara son eleccions a Gabon, i ha gobernat Bongo durant 40 anys amb ma de ferro i robant tot el que podia (que raru) i després de que la palmes fa un parell de mesos ara es presenta el seu fill. Veurem que pasa a Gabon tu! I ho veurem in situ jejejjeje

Us deixo amb algunes fotos d’aquests dies!

Les plataformas petroliferes de Limbe, Kribi, cascades de Lobe, treient el nostre minibús d’un fangal, port de ideanau (frontera amb nigeria), Yaounde, una familia que curra a les plantacions de oli de palma…

PYGMEES : IMPOTENTS DE CARA LA INDÚSTRIA DE LA FUSTA

2009-08-10T14:08:00.000-07:00

Els Pigmeus són les principals víctimes de l'explotació forestal al Camerun ja que no poden viure més que en una bosc intacte. Segons les estimacions, aproximadament 3.400 Pigmeus Bakas viuen en el sud-oest i 40.000 Pigmeus Bakas als boscos equatorials del sud i del sud-est del Camerun [Séverin Cécile Abega, pàg. 26]. A la regió de Yokadouma/Mouloundou, els Bakas són més nombrósos que els bantus. Com els seus drets territorials no són
reconeguts per les autoritats, no es poden defensar contra l'expansió actual de la demolició a l'est del Camerun.
Els Bakas practiquen la caça i la collita i viuen un estil de vida seminòmada en vastes parts de bosc equatorial. Els Bakas tenen un molt gran coneixement dels productes forestals. Han provat que podien viure en el bosc sense destruir-lo.
Els Bakas intercanvien des de fa nombrosos segles dels béns i dels serveis amb els bantus. Però el seu estil de vida tradicional canvia ràpidament des d'alguns decennis. Molt Bakas han abandonat la seva vida nòmada i es estan instalats al costat de les carreteres d'explotació de la fusta. La criminalitat, l'alcoholisme i la prostitució es desenvolupen ràpidament a els Bakas. Molts d'ells treballen ara com a grangers en condicions deplorables al servei dels
Bantus. Pigmeus Bakas cada vegada més nombrosos participen igualment en la caça furtiva comercial. Reben freqüentment de les armes de les empreses forestals per tal de caçar per al seu compte simis i cèrvids.
Els drets dels Bakas són igualment totalment negats en la nova legislació forestal. La llei els atorga bé alguns drets d'ús en regions forestals degradades, però no en les reserves i els boscos d'explotació. La legislació en matèria de silvicultura comunitària no porta res tampoc als Bakas Nguiffo, 1999: la silvicultura comunitari no és autoritzada als "boscos permanents". I tanmateix, són precisament aquests boscos que revesteixen la major importància per als Bakas. La silvicultura comunitària no es pot practicar al sud-est del Camerun
que al llarg de les carreteres ("l'àmbit|domini no permanent"), el que obliga els Bakas a col•laborar amb els bantus. L'escala dels operacions de silvicultura comunitària autoritzades (màxim 5000 ha) és massa reduïda per als Bakas. Per a la caça i la collita, utilitzen superfícies de bosc ben més extenses i variables en el temps.
La feina directe generat per les empreses forestals està molt limitat per als Bakas. Els Pigmeus són sovint llogats per a alguns dies per les empreses com a prospectors per indicar les essències d'arbres interessants sobre el |plànol comercial en la concessió. D'aquesta manera, participen sovint inconscientment en la destrucció del seu propi |entorn.
La destrucció del bosc, la caça furtiva augmentada i l'afluència dels nous colonitzadors de les ciutats pertorben les relacions entre els Bakas i els bantus. Els productes forestals que els Pigmeus cullen i que intercanvien amb els bantus per a dels aliments es fan més rars a causa de l'explotació.
Qui no diu paraula consent ?
Els Pigmeus Bakas no són ben organitzats i estan doncs mal col•locats per negociar. Els Bakas expressen el seu descontentament sobretot pel seu silenci o la seva absència. Les autoritats i la indústria prenen sovint aquesta actitud com a excusa per a explicar per què els Bakas mai no són implicats en les preses de decisió

Desaparició de les millors essències
Com per als bantus, l'explotació de certes essències forestals, que tenen una gran significació espiritual i qui són molt freqüentment utilitzada per la població, és un greu problema per als Bakas.
Utilitzen grans arbres al bosc com a punts de referència per a l'orientació durant les seves expedicions de caça.
La desaparició d'aquests gegants del bosc pertorba altament l’|entorn dels Bakas. Aquests produeixen oli de alimentari a partir dels pinyols de les fruites del maobi. Els Bakas intercanvien aquest oli per altres productes alimentaris amb els bantus. Sobre una desena d'anys, el moabi genera ingressos importants per la producció d'oli
Com els bantus, els Bakas utilitzen l'escorça com a remei tradicional. Aquest arbre té també per a la població un poder màgic ja que una vegada l'escorça de moabi transformada en pols|, aquesta els permet de «fer-se invisible quan es rendeixen a la caça » [Picaplets dels Boscos|Fustes, p.44]. Per tal de limitar-se els conflictes amb els Pigmées, caldria prohibir almenys la tall del moabi al Camerun.
El bubinga és un segon exemple d'arbre fort respectat pels Bakas. El diuen el rei del bosc i li atribueixen dels poders màgics. Els productes d'aquest arbre són utilitzats pels Pigmeus per a la seva medicina tradicional. Però l'arbre és sobretot conegut per als nombrosos nius d'abelles que protegeix i que produeixen grans quantitats de mel per als Bakas. La collita de la mel és molt significativa per als Bakas. Ensenyen als seus nens a passejar-se silenciosament al bosc per escoltar el brunziment de les abelles i localitzar així els nius. Per a de nombrós
Bakas que viu de manera tradicional, el soroll enorme generat per l'explotació del bosc és una greu font de problemes.
Els conflictes entre la indústria de la fusta i els Bakas són molt difícils de resumir en termes purament econòmics i tècniques . Per als Bakas, el bosc equatorial constitueix el seu hàbitat i la seva font alimentària, però la base de la seva cultura és igualment amenaçada. Per al Baka, el bubinga és un rei del bosc que ha de ser tractat amb respecte.

Aquest text ha estat traduit cutresalsixerament del frances amb un corrector automatic.

No estic d’acord en algunes opinions del text pero situa una micaa nivell general.

El principals importadors de fusta del Cameroon son Italia i l’Estat Espanyol.

Fotos de Cameroon

2009-08-10T11:21:00.000-07:00

Aqui algunes fotos d'aquest dies al Cameroon. La majoria son de la regio de Lomie on vam estar algunes dies ma mare i jo. Vam fer Lomie, koungoulou i algun altre poble de per alla. Es la regio de l'est de cameron, a cent i pocs kilometres de republica centroafricana i menys del congo. La foto de les catarates es del costat de Yaounde; a 30 km de Obala. Resulta que sense saber-ho vam tornar a anar a les catarates que on ja haviem estat fa tres anys....
Algunes fotos de la realitat de la selva camerunesa i una altres de la seva gent, obligada a desplasar-se per la tala indiscriminada dels boscos.

Epali

2009-08-08T10:56:00.000-07:00

A vere, sent rapids perque fa molts dies que no dic res i claru esta que han pasat un munt de coses.
Vaig coincidir a Ghana, a cape cost, amb la Panafest, una festa bienal que es fa per recordar la trata d'esclaus i en que afroamericans venen a retrobarse amb els seus origens. concertillus i tal, va estar animada la cosa. Alla em vaig fer amb un nanu, un venedor, a dintre el recinte de la festa. Vam estar tota la tarda fins ben entrada la nit xerrant, un molt bon nanu. La veritat que em va agradar perque vaig coneixer totes les intringulis dels venedors; histories i historietes; preus reals africans; maneres de vendre i marges de beneficis. Cosa que costa molt de coneixer pels nanus que venim a l'Africa. Genial vamos. De fet em sembla que aixo es el que m'agrada mes de viatjar; indagar, tafaneiar i coneixer com la gent viu; sobreviu i s'espavila. El dia Seguent men anava fins aAccra perque el meu avio sortia de Cotonou en dos dies. Vaig sortir de l'hotel i vaig coneixer a un altre nanu que com sempre al pasar em van convidar a afegirme a menjar amb ells. Tot ficant la grapa a la olla comunitaria del menjar em van esplicar que treballaven netejant sisternes de betzina i que despres de dues setmanes pel nort de Ghana s'en tornaven cap a Accra! Genial, em portarien gratis! Vaig estalviarme un cansat viatge amb bus; pero aixo no es tot! un dels nanus em va convidar a anar a casa seva a dormir, cosa que vaig acceptar de inmediat! Havent menjat el xaval va obrir el seu abundant armari de roba i em va comensar a regalar tot de peces de roba! jo no sabia on ficarme doncs la situacio em feia sentir super malament... La sortida de Ghana no podia ser millor i el record que m'en queda de la seva gent tampoc. Vaig arribar a Lome, vaig anar a veure el mercat dels fetichers, i el dia seguent cap a Cotonou. El mercat dels fetixers de Lome (Togo) esta en la foto de mes avall. Despres de barallarme amb mig Lome per trobar un bus que sortis cap a Cotonou (em sortia el vol!!!) vaig trobarlo. Una companyia nigeriana. Alla vaig coneixer a una mama de benin amb la que vam fer bones migues. I de Cotonou cap a Douala!!! El vol es va retrassar i l'avio deuria ser de 1735 mes o menus. Pero vaig arribar sa i estalvi al caotic aeroport camerunes de Duala. Als pasadisos de l'aeroport vaig coneixer a una altre mama que em va demanar que l'(ajudes amb les seves maletes i que tambe anava fins a Yaounde. Li vaig fer el favor entre tants vividors de l'aeroport que es fan la mar de insoportables. El seu germa la va venir a buscar a l'aeroport i ens va carregar al taxi als dos. Em van portar a la porta d el'hotel i fins hio tot van regatejarme el preu per mi! La mar de macus. Per si fos poc el dia seguent em van venir a buscar a l'hotel i em van acompanyar a la estacio d'autobusos on la mama i jo vam empendre el viatge de 4 hores cap a Yaounde. I aqui estic despres de una setmaneta amb ma mare! El meu germa i sa novia arriben el dia 10 i el meu pare i una colega de la mare el 14. total que fins el dia 28 estare ben acompanyat!
Yaounde esta canviada. Han escombrat la probresa a l'estil barceloni i no es veuen tantes paradetes pel carrer, molta gent ha hagut de tornar als villages, al nort. Aixo si; es una ciutat mes bonica des del punt de vista occidental... Preferia la d'abans. Fa una setmana que mestic tornant boig per aconseguir la visa cap a Guinea equatorial on hi ha el Pep. Despres de dies de intentar-ho amb ma mare vam decidir anar cap a la selva. Vaia periple. Per poc ens foten una pallisa monumental per fer una foto que no hauria d'haver fet... total per una merda de foto. Aixo a la regio selvatica, on habiten els pigmeus; ara ja mes sedentaritzats. Segueixen vivint com sempre, son casadors recolectors i casen i recullen de la selva. Be de la selva que queda es clar. Els plats que podiem degustar a lestacio de busos de Mbong Mang ilustren el menu diari de molts habitants d'aquesta zona: pollastre, peix, porc espi, llebra de bosc o mono. Per la carretera podies comprar l'especia protegida per degustar que desitgesis. Pangolin, monos de tot tipus, llebres...
No son pocs els furtius europeus que venen a aquesta zona a casar elefants o altres especies en teoria protegides.
Vam fer una caminada esgotedora per la selva fins arribar a poblats pigmeus perduts porai. Realment interesant. Totalment autogestionaris claru!
Pel que fa a la selva l'estan talant a marxes forsades, carregantse l'habitat dels pigmeus que els espera un futur incert. Les fustes exotiques d'arbres centenaris acabaran convertides amb els nostres parquets o mobles. L'estat espanyol es el principal importador de fustes cameruneses.
En fin. El Pep es veu que esta a Guinea pero jo no tinc la visa per entrar, ho sigui que no estic segur que ens poguem veure. A vere...
Pel que fa a el que fare quan marxi la meva familia, dir que ja tinc mirat un bitllet d'avio. El que us deixare amb l'incognita si es de tornada cap a Barcelona o no.

Per aqui tot sensacional!

La mama que vaig ajudar amb les maletes ma trucat que ens convida a dinar a ca seva a ma mare i a mi!

salut!

+ fotos

2009-07-31T12:39:00.000-07:00

Ghana-togo-benin-cameroon

2009-07-31T10:58:00.000-07:00

Salut gent!!

Ja torno a estar a Cameroon. Sembla que aquest pais em cridi, doncs ja es la tercera vegada que hi vinc. De fet es un pais especial, amb una varietat etnica i paisatgistica increible, de fet ja diuen que es com l Africa en miniatura. Be pero ja en parlarem mes endavant. Vaig fugir de Mole nacional parc, a Ghana per anar cap a tamale una altre volta. D'alla vaig enfilar cap al sud, Kumasi, on vaig fer una parada d'una nit. Vaig anar a visitar un museu que va ser un toston i descansar una mica. Ghana esta bastant occidentalitzada, el caos Africa tant caracteristic queda mes difuminat. De Kumasi mes cap al sud, cap a cape cost. Un antic enclau on es comerciava amb esclaus des de 1500 fins a mitjans del segle XIX. El mes caracteristic de cape cost es el castell, contruit durant la epoca colonial pel comers d'esclaus; com ja he dit. Es un edifici inmens, amb les seves masmorres on tenien els esclaus; celes de castic, edifici dels comerciants; esglesia i demes bestieses. La visita a un lloc aixi remou les entranyes. Tota la costa del golf de guinea esta plagada de forts dels antics colonitzadors.

Ara no tinc temps de seguir explicant; dema continuu, us deixo amb algunes fotos de benin, togo i ghana!!

Ghana

2009-07-22T08:23:00.000-07:00

Salut a totes!

Ja corru per Ghana. La meva visita a Togo va ser doncs extremadament breu. Em vaig quedar un dia mes a Kara a la festa dels Ewala. Son festes d'iniciacio. Els nanus que fan els 18 pues corren dansant i cantant per tota la ciutat. Per demostrar que han deixat de ser crius han de lluitar. En realitat la lluita es una especie de Judo togoles, en aue guanya el que fq cqure l'adversari. Be pues de Kara m'en vaig anar cap a la frontera de Ghana, no va ser gens facil, el transport al nort del pais es molt limitat i vaig haver d'agafar moltes formes de trasport en pocs quilometres. Em van deixar al post fronterer on em vaig haver d'esperar una bona estona que pases algun vehicle. Estava petat de gent logicament, pero la meva insistencia va fer que em sortis amb la meva. Em van colocar a la baca del minibus. Per mi perfecte doncs veia el paisatge i ademes no estava apretujat! I ja estava a Ghana. D'alla un altre bus cap a Yendi i cap a Tamale. Vaig arribar negre nit. Per acabar-ho d'adobar tots els hotels estaven complets pel que vaig haver de donar millons de voltes per la ciutat. Finalment vaig acabar en un hoteluxu de mala mort. I el dia seguent cap a Mole!!! Mole es un parc nacional situat no massa lluny de la frontera de Costa d'Ibori. Arribar alla tambe em va costar bastant pero be el lloc mereixia qualsevol calvari. Em vaig instalar als dormitoris de l'hotel del parc nacional, genial!! el paisatge es super verd, el restaurant esta en una zona elevada des d'on veus passar els elefants per la sabana. Ademes hi ha piscina... Despres de 3 mesos viatjant de la manera mes inconfortable posible els meus vicis burgesos van aflorar.... Val la pena per aixo la veritat, hi ha elefants per tot arreu, antilops, monos de tots tamanys.... molt rebe la veritat. Ademes jo no consumia absolutament res a l'hotel, a darrera del restaurant oficial hi havia un cobert on degustava a diari el menjar Ghanes per cuatre durus (ghana es suuuper baratu)Tambe es el lloc on he vist mes blancs en poc espai. No he trobat pero cap motxilleru. Tothom treballa per alguna ONG, majoritariament americanes. Cal dir que Ghana es un pais anglofob. Hi ha molta presencia de ONG i empreses extrangeres. De fet despres de que Ghana abraces les politiques neoliberals del FMI el capitalisme s'hi va introduint de manera progresiva. Es doncs un pais extremadament desigual. Les ciutats son molt mes ordenades i occidentalitzades, cosa que contrasta enormement amb el camp, on la pobresa exrtrema impera. De moment tinc poca informacio del que esta passant per aqui, pero en pocs dies ja us explicare el que.
Al cap d'un dia ja estava fart de la prepotencia de tants americans concentrats en poc espai, aixi que vaig pirar del parc nacional. I men he anat cap a Tamale un altre cop. Per cert si faig faltes us foteu, a cada pais em canvien el teclat, un cop em vaig haver acostumat al teclat frances, ara, aqui usen el teclat angles (el de casa nostra)
Dema m'en vaig cap a Kumasi, mes al sud. Des d'on m'arribare a la costa i des d'on tornare cap a Benin per agafar l'avio cap a Douala. El dia 29 vamos.

I res nanus, vagi bene per berga cityyyyyysss!!!

Intentare penjar fotus pero la conexio es horrible! sino us espereu a Cameron, que alla tindre temps! sino tambe li podeu demanar les fotos al Pep, que te totes les meves fotos de senegal-mali-burkina!!! De fet estic tirant poquisimes fotus (m'en arrepentire)

Benin-Togo

2009-07-16T09:37:00.000-07:00

Bones a totes!

Despres d'una setmana els nanus de Virgin Nigeria em van trobar la maleta... Pel que em vaig haver d'estar bastants dies a Cotonou, es a dir Benin. Benin es un pais interesant, els dies a Cotonou els vaig aprofitar per visitar els pobles al voltant. Ganvie es un poble situat al mig d'un llac, a on les cases son construides sobre pilons de fusta., La principal activitat economica es logicament la pesca. Els habitants de Ganvie es van instalar aqui cap al segle XVIII, quan l'imperi d'Abomey i l'impero frances colaboraben estretament en la trata negrera. Per motius religiosos els soldats de l'imperi d'Abomey, situat el centre de Benin, no es podien aventurar sobre l'aigua, es per aixo que els habitants de Ganvie es van instalar sobre el llac, fugint d'ambdos imperis. Si es calcula que entra 10 i 20 millons d'esclaus van ser capturats i portats a America des de Africa, de Odhia, en sortien 10000 cada any durant els mes de 200 anys que va durar el comers d'esclaus. Odhia esta situada al sud oest de Benin, es una ciutat tranquila on es pot visitar la porta de no retorn, un monument aixecat en record dels exclaus segrestats i deportats a america. Tambe hi ha varis museus bastants interesants. Un es un port portugues restaurat de l'epoca colonial. El port consta de 4 parts, entrant al pati a la dreta hi ha la casa dels comerciants, a l'esquerra a on dormien els soldats, al centre una esglesia i darrera el cuartel de soldats; a un altre pati hi tenien els esclaus amontegats. Estreta colaboracio entre el poder economic, religios i militar.
Pels que es pensin que l'esclavitut es cosa del passat, al nort de Benin; no es raru que els pares venguin els crius a empresaris Nigerians que els exploraran de per vida a les plantacions.
Be, de Odhia men vaig anar cap al nort, a on em vaig trobar amb la cecil, una amiga que vaig coneixer al cameron i que m'he alegrat molt de retrobar a Benin. Ella marxava de vacances el dia seguent, aixi que vam coincidir poc temps. De Parakou m'en vaig anar cap a mes amunt a Natitingou; on vaig coneixer un parell de francesos la mar de simpatics i amb els que vam anar a fer una excursio pel voltant. Per les Tata somba, que son les cases on viuen els nanus que habiten al pais somba. Tenen la peculiaritat que son com petits castells construits amb argila. Van ser creats pels mateixos motius pels que els ancestres de l'antiga Ganvie es van instalar sobre les aigues d'un llac, per protegirse dels francesos i dels nanus de l'imperi de Abomey.
una altre peculiaritat es el Vodoou; es la religio nacional i es practica arreu. De fet Benin es el bresol d'aquesta religio, que s'acabara escampant per les ameriques arran de la deportacio de millons de persones a aquest continent. De fet a Benin es poden indentificar moltes coses de la vida diaria presents avui en dia a Brasil o America llatina.
A Benin la gent es tranquila, la veritat que es troba a faltar l'efusivitat amb la que et saluden als paisos benin, acompanyant sempre el bon jour, amb el sa va?. Tot i aixi els nanus d'aqui son simpatics i amables... es nota la diferencia la veritat venint d'altres paisos mes turistics a on molta gent que et parla nomes li intereses pel que puguis tenir a les butxaques, aqui es moltisim mes agredable. A cotonou em va ploure tots els dies; es sessio de pluges i es nota, per l'aiguat que cau i pels millons de musquits. Pero el paisatge es verd i el sut es bosc tropical, molt bonic la veritat. Les palmeres i els boscos de bambu estan arreu de la costa i es respira un aire fresc, excepte a la contaminada cotonou.
Pero be, Ahir mateix vaig passar a Togo. Que pel que estic veient no es massa diferent de Benin. Ja vorem. La meva intencio es passar a Ghana; dema si puc, potser. Avui era la festa dels ewala, una festa que es fa cada any durant una setmana i on es reuneixen milers de persones vingudes arreu del pais. Es tracta de combats de lluita tradicional Togolesa. Es tot un event. Centeneras de policies i militars protegeixen el president i tota la patuleia que l'acompanya (militars americans inclosos). Hem estat una estoneta veient l'ambient i hem marxat. Dic estem perque he conegut un nanu de alemania que tambe corre per aqui. Ah per cert, estic a un poble que es diu Kara, nose si tindra res a veure amb algu que conec.
Ja us fare cinc centims de Ghana quan hi vagi.

Salut a totes!!

Juer i a vere si fiqueu algun comentari que es aixo es super tristuuuu!!!

burkina faso-senegal-benin

2009-07-07T09:25:00.000-07:00

Hola a totes!!

Doncs ha pasat temps desde l'ultima entrada pero es que no sabeu la mandra que fa escriure. Tampoc es facil trobar un lloc amb conexio que no sigui extremadament lenta. Amb la montserrat desprês de Pais Dogon vam decidir canviar d'escenari. I vam fer molt be la veritat, vam decidir arribar-nos fins a Burkina faso. EL viatge no va ser gen facil; estavem a Sevare, al costat de Mopti i la intencio era arribar fins a Bobo-diolasso el mateix dia. Ni de broma. Ens van enganyar com a xinus i ens vam esperar tot el mati a una estacio horrible, la de sevare. Al final i no sense discusions i mal rollos vam engegar el tio que ens va enganyar i vendre els bitllets a la merda, vam recuperar els nostres calerons i vam anar a la companyia de davant a coprar els bitllets. El bus sortia a les 15h i punto. A aquella hora va arribar la tartrana que ens havia de portar fins a mig cami de Burkina. Era un bus urba italia de segona ma esclar. Alla ens van ficar amb tropocientes mil persones mes, va ser nu viatge molt dur. sobretot per la calor. Feia un sol de justicia que escalfava la tartrana italiana i la convertia en un forn. Deuriem estar a mes de 50 graus de ben segur. PEr fervos una idea engegant el termometre digital (que en teora es corporal)marcava la xifra maxima que podia marcar, 42 graus... La tortura va durar ja no menrecordu cuantes hores, em sembla que 6. Tan la Montse com en a mi sen's va acabar la paciencia de seguida. Pero vam arribar, a koulibani, on vam dormir. El dia seguent cap a Bobo sense problemes. Bobo una altre historia, la calor era totalment soportable i el paisatge era d'un verd intens a raô de les plujes que ja havien comensat i dels arrosals. Alla vam coneixer el Gibril que ens va fer de guia una dia. Vam anar a una cascada espectacular, a unes formacins rocoses rollo montserrat pero en petit, bastant curios i a veure els lipopotams!!! A burkina pero el que es nota de seguida es la amabilitat de la gent, que dista bastant del que ens hem trobat nosaltres a Mali i sobretot al pais Dogon.... Pero es el de sempre a on hi ha turisme hi ha buscavides. Per fi sembla que la Montse va fer les paus amb l'Africa. Alla vam pasar un parell de dies, a l'ultim dia es casava la germana del Gibril i ens van convidar al casament. GEnial, la pega que nomes podriem estar-hi de dia perque ens sortia el bus a la tarda. Va estar be, vam beure cervesa de mill; vi de palma i vam gaudir de l'inici de la festa. El casament era animista, sense papers pel mig, de fet no calen. Era en un indret molt bonic; un poblet de pocs habitants molt africa. casetes petites i rodones amb sostre de palla El que era curios era la metodologia del casament. Hi havia dos festes, la festa del marit i la festa de la novia, en cada festa hi havia un grup de musica en viu i menjar i beure per tothom. La gent podia anar canviant d'ambients i no seria fins a la 1h de la nit que la novia coberta amb un vel blanc aniria fins a casa del marit i les dues festes s'unirien. Aqui les casetes de fanc tenien una ralla horitzontal blanca a mitja altura. Ens van esplicar que la rao de la ratlla era per evitar una catastrofe. Una burra havia parit un nado, aquest nen corria per la zona i si entrava a la casa d'algu en aquella familia hi hauria 7 morts. La solucio perque no entres era la ratlla blanca...
Pero de costum alguna cosa sem va posar malament i vaig tenir una lica de gastrointeritits; pero el dia seguent ja estava recuperat per tornar fins a Bamako i el dia seguent fins a Dakar (30 hores de bus). A Dakar, vam quedar amb el bass i el brice un senegales i nu frances que haviem conegut a mali i vam anar a casa del bass, queens va presentar la familia i ens va convidar a dinar, tambe vam anar a la playa!!!
I res la Montserrat sen va tornar cap al que seria capolat i jo em quedu aqui seguint amb el blog i amb la cerca del rovello. M'he quedat a casa del Pablo; maquinant com sortir de senegal, mirant bitllets i visas. Un calvari. Pero be, finalment vaig ferme la visa de Benin i vaig comprar els bitllets.
Una curiositat: la gent que ha estat a senegal sabra que pel carrer els nens i els joves criden als blancs amb el nom de "tubab". Doncs be, tubab es una paraula que ve del frances antic Tuban que significa metge. Logicament es una herencia de la colonitzacio.
A senegal vaig estar una setmaneta, genial a ca el pablo, un nanu de Cadiz que trebala per una ong espanyola. Em va ajudar per entendre algunes coses del pais. PEr exemple i no ho he explicat. Quan van arribar a Kedougou la primera vegada una cosa que ens va cridar l'atencio al cofoi i a mi es que la majoria d'edificis del govern i la policia han sigut cremants. Aixo va ser arran d'una revolta que va tenir lloc a finals de l'any pasat on centenars d'estudiants van sortir al carrer a protestar per la falta de feina, per les condicions de vida i per la presencia de les mines d'or (Explotades per una companyia Canadenca, es clar) al costat de Kedougou que no oferien llocs de treball a la gent del poble. En resultat va ser centenars de detencions i 2 estudiants assassinats pels trets de la policia.
En el sistema senegales encara tenen molt de pes el que serien els MArabuts. Els marabuts son liders religiosos musulmans amb un poder i influencia molt forts. I son les fotos que porten al pit molts senegalesos. Durant la epoca de colonitzacio aquests personatges van colaborar estretament amb el govern frances per sotmetre el pais. No nomes tenen poder religios, capasos de mobilitzar el 70 per cent de la poblacio senegalesa, sino que tenen el monopoli de grans sectors de l'economia senegalesa. A la vegada que incontables titols de propietat. Per exemple la ciutat de Touba, al nort-est de Dakar, on resideix un dels Marabus mes important de senegal i on hi viuen 529176 persones representa un sol titol de propietat, propietat es clar del Marabu de Touba. Politics i capitals extrangers han de tenir en compte per forsa els Marabus d'arreu per fer de les seves. I es per aixo que a les mines d'or de Kedougou nomês hi treballen gent fidel al Marabu de torn que esta be amb els canadencs i politics locals, als locals, animistes en la seva majoria no els volen. un altre tema es el de les empreses extrangeres presents a Senegal. A Dakar hi resideixen mes de 35000 francesos i l'exercit frances present a Senegal; sobrepasa en excreix l"exercit senegales, amb bases importants arreu del territori. Algu s'extranya de perque Senegal es un pais estable? els unics capasos de protagonitzar un cop d'estat son els francesos. Els negocis extrangers a senegal tambe son importants, de fet son els que exploten les primeres materies del pais. Tambe imporatnt es el tema de la cooperacio espanyola al senegal. El govern espanyol inverteix moltisims diners en cooperacio amb el Senegal, a canvi el govern senegales permet que patrulleres de la guardia civil circulin amb llibertat per les costes senegaleses a la captura de l'immigrant. I que logicament empreses espanyoles puguin fer els seus negocis en aquest pais.
Bueno total vaia rotllo, es podria explicar encar moltes mes coses pero no cal.
Vaig anar a una festa senegalesa amb centenars de persones, era la tipica soire; com en diuen alla, un grup de percusio i una zona de ball rodejada per centenars de cadires de plastic... com ja m'esperava, el fet de ser l-unic blanc de la festa va fer que em fesin ballar.... vaig poguer presumir de les meves habilitats de dansa davant centenars de persones! van quedar impresionats.
Ara estic a Benin i Virgin nigeria la companyia amb la que he volat m'ha perdut les maletes, un desastre. Estic a Cotonou esperant a vere que i tinc pensat fer Togo i Ghana abans de volar cap a Douala (cameron ) a finals de mes!

saut a totes

2009-06-18T11:08:00.000-07:00

hola a toteeeeeeeeeeeeeeeeees!!!

2009-06-18T10:10:00.000-07:00

Hola bandarreeeees!!!

Quants dies sense dir res... es que hem estat super enfeinats donant voltes i mes voltes pels indrets mes interesants de senegal i Mali!! bueno a vere resumint una mica perque aixo descriure fa molta mandra. Despres de Kedougou sens va ocorre la brillant idea de agafar una moito i anar fins a la cascada Dindefello. Una 125 de marxes que no estava mal, conduiria la Montse es clar, perque jo no en tinc la mes punyetera idea... va ser un desastre desastros un cansament cansat i una agonia terrible!!! 3 hores danar i 3 de tornar, total uns 30 minuts de cascadeta... deunidoret, no va ser la millor eleccio sens dubte.
Despres de Dindafello ja vam decidir canviar descenari, be vam anar fins a Iwol a veure el poblet del papis, que hja havia vist pero la Montse pues no, alla vam pasari el mati observant la vida calmada del poblet. I cap a Mali sha dit, el viatget fins a Mali tambe va ser entretingut... vam anar fins a tambacunda on pensavem agafar un bus directe fins a Bamako... pues no hi havia manera; per nose quins problemes de competencies entre companyies de busos no agafen pasetgers a Tamba, els conductors pero n_agafen destranquis a segons quines parades. Com que no hi ha res clar pues resulta que no hi ha cap preu estipulat i aixo obre la porta als buscavides que tintenten estafar per un bitllet a Bamako mes no poder... ja ens estaven apunt denredar ben enredats pero un despiste del jove listillu que ens va acompanyar fins a on en teoria haviem desperar el bus van permetre unes preguntes a altres nanus que van destapar el frau. Total, atabalades i cansades vam decidir arribar a Bamako per escales, tranquilament i anar fent tu. Vam anar a la Gare routier a esperar que el septplace que ens havia de portar fins a la frontera somplis... res de res.. al cap de unes hores esperant ens van tornar els diners i cap a lhotel a dormir... era masa tard i el cotxe no shavia omplert. i si no somple, no surt. El dia seguent super dora cap a la frontera.. Vaml tenir molta sort perque alla vam coneixer a dos nanus de Amsterdam que estan viatjant amb el seu camio-autocaravana pelque seria el mon en general... es van vendre la casa i es van comprar el camion i ale.. Ens van acostar fins a Kayes, suuuper be vamos! A kayes vam dormir i cap a Bamako i apali tu. Bamako pues bastant milor que dakar, es una ciutat mes verda, amb molta basura pero tot plegat no tant rallant com dakar.Alla vam estar uns dies... Que si el museu nacioanl que si paseiades amunt i avall... i vam conexier al Brice i el Bass; un nanu senegales i un de frances amb els que ens vam fer de seguida. Vam compartir paseiades i converses durant ens dies que vam estar a Bamako. Ah si, a Bamako tambe vam tenir la brillant idea de intentar fer la Visa per entrar a camerun, al consulat frances... vam perdre tot un mati vam fer deu mil volts, papers i es papers, burocracia estupida sense sentit, tooooot; perque al final ens diguesin que no ens poden, fer la Visa; increble. Vam anar a la embaixcada espanyola; urrible; el tio de la embaixada.. un tio faxa; pero faxa faxa. En fin; que es pot esperar. I que mes a vere; a vere. de Bamako a Mopti tu, com sempre ens van enganyar en la durada del trajecte i vam estar tot el dia al bus... pero ja estavem a Mopti. Alla vam contactar amb el arthur el nostre contacte del www.couchsurfing.com i vam anara casa seu, on estem ara nanus, un nanu molt amable i agradable. A si, vam der una paseiada amb barca i deunidooooo cagate lorito. Molt maca mentres va durar.. perque vam haver de parar a mitja paseiada perque venia vent. Al fondo del cel es veia des de feia ratu com un nubol geganti duns 150 metres dalsada i arran de terra, dun color violeta molt curios i del que en vam treure unes fotos tambe curioses.. la que ens esperava!!! just aparcar la barca el nubol arriba a on erem nosaltres, era una tempesta darena.. en menys de 10 segons era totalment de nit; no es veia absolutament res, amb un vent increible que su emportava tot... tots agafats i anar tirant amb la llanterna... ens vam arresarar sota una barraca i a esperar (es el que fem mes a africa). Al fort vent i tempesta darena li va seguir una tormenta tropical que no semblava que sacabes mai... cal destacar lactitud estoica del nostra guia que no ens va abandonar en cap moment. I res cap a lotel tu, marrons de dalt abaix i amarats totalment...

De Mopti cap a Bangiagara, es a dir Pays Dogon, bandiagara una especia de tortura... per trobar el guia una historia que tela.. bastant desagradable, venien ganes de pasar del pais dogon i fotre el camp per potes, molta atabalamenta i res clar. Com tot lloc turistic vamos. Finalment vam pillar un guia i a paseiar durant 4 dies per dogonlandia, la veritat que es un lloc macu, amb un penyasegat de 250 km de llargada i amb uns poblets simpatics. Un paisatge superbi... pero no tot son piropos.
Diuen aue la dona aqui es molt important!! ja, es clar que ho es!!!!! la dona curra, curra, curra i,nomes curra, i quan dic les dones tambe les nenes... i l'home? l'home es resca els collons tot el dia!!!! les dones aqui a africa no fan dues feines alhora...en fan cinc o sis!!!! la tipica imatge de la dona portant al cap l'aigua (que van buscar cada mati a les 5h al pou, que no esta al costat de casa, evidentment) i la nena o el nen al darrera penjat es la viva imatge de l'explotacio AIXO NO TE RES D'ESPECIAL!!!!
A dogon vam pasar la nostra patum, i va pasar volant; sense barreja pero amb una micona de cervesa de mill, que no esta del tot malament.
Tornem a estar a Mopti a casa de larthur; el curxurferu i dema anem encara no sabem a on, pot ser a Djene amb una barqueta i despres cap a Senegal o pot ser Burkina Faso, qui sap! Tot esta obert, al fi i a cap estem de vacances.
Estem be de salut, de moment landre no ha pasat cap mes enfermetat (tot i que va estar a punt de morir uns dies enrera per unes decimes de febre) i la Montse no esta embarasada tot i que a vegades te una panxa que ho sembla. Perque l_enganyen!!!! li dieun que el menjar no porta carn, pero els osos que va trobant quan su menja no son pas de seitan. Es dificil ser vegetariana a lafrica.

Bueno macus la mar de be i la mar de agust.

A disfrutar de les fotus!!!

Ens han pasar mil coses mes pero... Aqui a fora hi ha moltes coses interesant a fer i veure i ja prou d_internet per avui!

Salut!

amb companyia un altre cop!!!

2009-06-02T11:16:00.001-07:00

epali!!!

Ja tornema estarperaqui i ja no estic sol! el dia 30 va arribarla Montse a Dakar. Vaig anara buscarla a laeruport i ale a donar volts pel pais!! iujuuuuu. Vam pasar un parell de dies per dakar i la illa de gore. Vam estar de sort i a Gore hi havia muntat un festival a on exposaven nose cuants artistes a linterior de les cases de la gent. Va anar de meravelloa per poder xafardeiar les cases de totom. Unes casetes colonials, de fet destil mediterrani super xules. Gore es lailla que hi ha davant de Dakar eh! ja ho vaig dir en un altre post pero per si qlgu no la llegit.Pues eso don embarcaven els esclaus segrestats dafrica endins i posteriorment portaven cap a America. Moooolt xulu totplegat. Pero com que dakar es un agobio vam decidir marxar direccio a Mali. Valm fer un esgotador viatge amb septplace fins a Tambacounda, 8 horetes sota la calor sofocant senegalesa, deunidoret, a on vam fer nit i capa Kedougou, que amb dos cops no nhi havia prou!! I aqui estem lamardebe i tranquilsamb una calor terriblisima preparats per visitar i revisitar el pâis Basari!! La montse esvacompra abans de venir una meravellosa crema daloe vera que li ha sucarrimat la cara aquest mati. Ha sigut molt macu de veure. La Montse a part destar axixarrada per la calor, com jo vamos, emsembla que encara no sacaba de creure que esta a lafrica. Una mica traumada perque li diuen blanca tot i creures ja ben morena. Estem super agust la veritat i molt rebe a kedougou, aqiu ens quedarem uns dies i despres ens nanirem cap a Mali, via tambacunda altre vegada.

petoneeeets a totes

A Senegal altre cop

2009-05-28T10:44:00.000-07:00

bones a totes!

Ja torno a estar per Senegal, que hi farem tu. M havia quedat a guinea conakry em sembla. Be a conakry vaig estarmi un parell de dies, arreglant paperasa i demes coses aburrides i men vaig anar cap a Labe. Guinea te muntanyes i fart de patir calor i mes calor i veure pla i mes pla no vaig dubtar en anari pitant. Vaig tirar cap a Pita, ja a la zona muntanyosa. Em va portar un periodista que anava a un poble del costat a cobrir una cosa tant interesant com laniversari d un museu. Be perdiodista es un dir, algo que escrivia i parlava super be del regim. Els telediaris son propoganda pura i dura del dictador que governa el pais. Nose que camsara es diu em sembla. Va vestit de militar i porta una boina vermella i unes ulleres de sol dels anys cincuanta. Sembla una pubilla de Belzebu. Bueno total, que vaig arribar a pita i vaig anar a fer alguna escusio a les muntanyes; per fiiiiiiiiii, muntanyes. Bosc tropical bastant dens; cascadilles i uns paisatges molt xulus. Unes formacions rocoses laberintiques i bastant espectaculars. Vaig trobar un parell de francesos que venien a fer encara no se ben be que, pero curraven pel govern frances, que em van portar fins a Labe. Un poblet de me al nort. Guinea a diferencia de Bissau si que esta plena de multinacionals extrangeres; es un pais ja explorat don s extreu la Bauxita, que va directament, cap al Canada. Es clar. De Labe vaig fer fins a Mali ville, el poblet fronterer amb Senegal. Alla em vaig estar un parell de dies o tres nose. vaig fer una caminadeta per les muntanyes que per poc em moru. Mali vill esat al costat duna muntanyq que te forma de dona; li diuen la Dame du Mali i certament es perfecte, de cintura cap a munt una dona de centenars de metres d alsada com si estigues esculpida a la pedra de la muntanya. Ja penjare les fotus que ara no portu el cable tu.
El dia seguent vaig decidir creuar la frontera a peu, gran idea; si senyor. Amb l ajuda dun guia vaig decidir fer els 60 o nose cuants quilometres que uneixen mali i dindefello, si el lloc que ja vaig estar fa temps a on el cofoi per poc es mor de calor amb la moto i tota la historia. Total que surtim a les 6 del mati i la cosa pintava facil, en teoria era tot baixda i pla. El problema que a partir de les 10 del mati ja no es podia caminar ni fotre res, fotia una calor que partia les pedres i jo estava a les portes de la mort. No hi havia un sol arbre!!! Ja al cap dun ratu sense aigua, be amb laigua inbebible de lu calenta que estava, pensava que em vindria un patatus que te cagues. Pero vaig sobreviure basicament gracies als pocs habitants dels poblets que vivien en aquella terra tant inhospita que ens van habituallar daigua. Sort n hi va haver. Finalment vam arribar a les set de la tarda a dindafello i va comensar a ploure de manera torrencial, ja ho podria haver fer abans!!!! I res cap a Kedougou altre cop. Ara estic tornant a poc a poc fins a Dakar a on he d anar a buscar la senyora montserrat, si la del teatro home!. I es veu que el cara, el nanu mes estimat de Berga, senva a guinea equatorial al agost. si al final hem trobare amb tot Berga a l Africa!!

ei a la proxima entrada penjare una foto del cofoi que lheu de veure.

Va que ja he explicat mases coses per avui!

estic viiiiiiiiiiiiiiu

2009-05-20T08:05:00.000-07:00

bon jour!

Com anem bandarres? jo molt rebe per guinea conakry fent el turistillu! Buena vamos a ver moltes cosetes entretingudes a explicar! ara estic a lhotel mes car de conakry on vinc amb un altre nanu a gorrejar internet (que es gratis tu).

Pues a vere on ens haviem quedat.... vale si. vaig anar a ferme la visa de guinea visao, 10000 CFA i un parell de fotos del meu precios rostre i me la van donar al moment i cap alla tu! el senyor cofoi em va abandonar per tornar a terres berguedanes i jo ja vaig marxar el mateix dia cap a guinea bissau.
Guinea Bissau es un pais particular. Fa un parell de mesos es van carregar el president i dues setmanes despres com a represalia es van carregar el cap de les forces armades. Els metges i els mestres del pais estan en vaga des de fa mesos peraue fa mes de mig any que no cobren. Tot i aixi els militars i policies reben a fi de mes el seu sou sense falta. Leconomia del pais es basa en lagricultura -sobretot dels anacardos- i el nou negoci, la cocaina. Guinea Bissau es lescala que fa la cocaina abans de anar cap a europa. Els principals traficants son els militars els politics i la policia (que raru...) i es pel control del negoci de la droga que es maten un als altres. La gent del carrer, de apeu, pasa de tot plegat. La majoria de gent es riu del president mort i del cap de les foces armades. Que es matin entre ells, es el sentiment majoritari. Ningu sap que pot pasar dun dia per laltre en aquest petit pais de loest africa. A finals de mes hi ha les eleccions i ja es veura... la gent, logicament no es optimista. El que em costa entendre es com al veure la cara real de l-estat, que conserva intactes les eines represives i recaudatories i com els politics roben sense parar la gent segueix no s-autoorganitza al marge de lestat. La organitzacio al marge existeix, es la solidaritat familiar i el donar i rebre el que qasegura la subsistencia de la poblacio, pero no es va mes enlla en veure l-estat com a parasit social, aue es el que realment es. Tornant a la historieta divertida daventures i desventures vaig agafar un cotxe fins a Bissau. Al renault, nou de trinca, vaig coneixer a un nanu que veniq de gqmbia de comprar samarretesd i roba esportiva. LA comprava alla, la envia per barco i la reven a guinea bissau. Es un bon negoci. Em va oferir anar a ca seu i men i hi vaig anar. Vaig estar un parell de dies a Bissau, la capital de Guinea, una ciutat bastant devastada, encara es poden apreciar els edificis incendiats de la ultima guerra civil, forats de bala arreu... per descomptat, la ciutat no te llum ni aigua i es enorme. CAsibe no hi ha edificis de mes d-una planta, es com un poble inmens. La gent treu laigua dels pous al costat de casa. En una barraca daquesta vaig estar allotjat. Dormnt amb 4 guineans mes. Vam estar tota la tarda donant voltes per bissau venent samarretes gambianes i al vespres el vam pasar escoltant musica europea a la radio, mentres els colegues del papis no paraven de fumar grans quantitats de mariuana. El dia seguent men vaig anar a un hotelillu, bastant car per cert... em vaig anar a ferme fer la visa guineana i afer unes quantes gestiones mes. EL turisme a guinea bissau no existeix, no hi a la infrastuctura es veu i tothom em demanava a vere en quin projecte trevallava... al demanar per la sesio turistica sem posaven a riure... aixo no es senegal. El dia seguent vaig anar cap a Buba, una ciutat on pasaria la nit per anar cap a guinea conarky... quan vaig arribar estava fet caldu i amb algo de febre... vaig anar a buscar algun metge... ji ji ji... no n-hi havia cap es clar... lespecie de recepcionista del decrepit dispensari de buba em va dir que podia tenir malaria i que men anes a fer el test a nose quin altre poble, si, Quebu. A la nit em vaig pendre la dosi de malarone com si tingues malaria i a dormir.. em vaig llevar com si 35 autobusos de latsa maguesin pasat per sobre i men vaig anar a ferme la proba... Quebo estava a 20 km de distancia i vaig estar tot un mati per arribari.. primer esperar el bus, despres trobar el lloc i despres tornar.... Total que arribu a lospital nose que mendes i semblava una especie de magatzem totalment negre per dions i per fora amb 4 poster mig penjant de la pared. No hi havia cap metge es clar...el recepcionista va mirar el meu paper danalitiques (que era un paper recilat d eles ultimes eleccions amb unes inscripcions dalgu com si no sapigues escriure) i em va fer esperar. Lhostpital ple de nius de formigues no minspirava masa confiansa. el nanu de les analitiques estava porai, qui sap a on... finalment vq tornqr i em vq fer entar al pitjor laboratori danalisis clinics que he vist en ma vida... era com un garatge de camions, sense camions i en miniatura, el terra ple de oli tot negre... i els instrument per alla sobre tots bruts i tot ple de merda per arreu. Jo vaig seguir el nanu i vaig observar tot el que feia... no em deixaria punxart el dit amb qualsevol merda de per alla. Va treure una proveta... hi va ficar aigua, per intentar netejar la sang que encara quedava al fondo, una placa de petri i dos trastos mes. Finalment i una mica enfadat pel meu seguiment exaustu dels seus moviments em va ensenyar lagulla precintada amb la que em punxaria. 30 minuts despera i vuala els resultats. Gota espesa, es a dir malaria... ja m-ho suposava, cap a lotel i a fer el dropo, la veritat que estava fet caldo, pero com que soc un tio super fort allo era una petita adversitat casi a no tenir en compte. Vaig estar un parell mes de dies a Buba, encara fet una merda i prenen grans quantitats de malarone... finalment vaig decidir marxar. Men aniria a guinea conakry, tenia el visat i les ganes de canviar de puesto. Guinea Bisau per aixo es genial, sobretot per la gent, la gent es super hospitalaria, a canvi de res. vaia canvi amb senegal! El papis la veritat que su va currar un munt amb mi. Be el dia seguent vaig arribarme a la gare routier a buscar un cotxe fins a Boke, ja a guinea conakry. Vaig arribar tard, el cotxe havia marxat... aixi que vqig haver desperarme un dia i una nit a que sortis el seguent... ttela.. sort aue vaig coneixer a un nanu que tenia camprs de anarcados que em deixaria dormir al seu magatzem (danarcardos, es clar). Em va tractar super be. Abans de quedarme a dormir em va fer anar a veure el jefe del poblat... costums africanes. El dia seguent el del land robver que mavia de portar fins a Boke em va venir a despertar. El cotxe estava ple, ens n-anavem! ja era hora... Jo encara fet caldu per la malaria pero amb hganes de mourem una mica. Al cap dunes quantes hores arribem a Boke, el paisatge es espectacular... es selva tropical i val molt la pena. La carretera una merda vamos. Una pista forestal... 6 hores per fer 110 km... De Boke cap a conakry... 6 hores mes.. una tortura, el mes pesat els controls policialsde al carretera . Aqui no hi ha turistes tampoc i blanc que veuen blanc que han de atracar. LA cosa mes u menus anava aixi:
El policia pinxe veu un blanc, em demana el pasaport i avisa el superior.
El superior li ordena que surti del cotxe i que vagi a parlar amb ell.
*-bon jour
-bon jour
-El pasaport?
Sel mira i sel remira buscant alguna escusa per demanarme diners, pero tot es correcte.
-Okei, la cartilla de vacunacio
LA meva cartilla esta feta caldu...
Se la mira i remira buscant algun motiu per multarme...
-LA vacuna de la febre groga es de fa 7 anys!!!!
-si ja ho se es que dura deu anys...
-No diguis mentides, aixo esta caducat!
-nonono, aqui diu en espanyol que dura deu anys, miri miri... (li senyalu a latzxar un munt de lletres del meu carnet de vacunacio)
-jop no entenc el espanyol, estan mentint, aixo esta caducat, hauras de pagar molt!
de cop trobu que esta escrit en frances en lletra petita i li ensenyo:
-miri aqui diu en frances que dura deu anys! (ja una mica mosca)
-la lletra es masa petita, no puc llegirla, ho sentu
Apareix un altre militar amb les seves armes i les seves medalles, com el que tinc a davant.
-Si jefe, aqui diu que dura deu anys....
-Vale, doncs paguem 5000 Francs si vols continuar!
tot mosca obru la cartera i li donc el mig euru que ma demanat...
El tio veu que tinc mes diners dintre la cartera....
-Tornem a ensenyar la carta de vacunacio!!!!
-Ja li he ensenyat i esta tot correcte... (ja emprenyat). Aqui la te, i li comensu a recitar totes les malalties de les que estic vacunat, com si estigues parlant amb un nen de parvuls que no enten res de res...
Finalment em deixa marxar....

Encara pasaria un parell decontrols policials mes... em costaria 5000 francs mes la broma... policies... militars.... el pitjoret de cada casa.

Arribu a conakry i trucu al Rob es en nanu de la web de consurfing que mesta acullint, un nanu de puta mare i que ma obet les portes de sa casa. I aqui estic a casa seu, que dema men vaig cap a les muntanyes! a vere que tal. Ja estic totalment recuperat de la meva malaltia tu! i res podia esplicar moltisimes altres coses pero es que ja ni ha prou per avui...

Guinea conarky es un altre pais daquests particulars.... ja esplicare mes endavant de que va el tema.

Petons a totes!!!!\

E que ja tinc 26 anys e!!!!

ousui-mlomp-elinkine-ehij-cachuane-djembereng-boiui-bucote-cap skirring-zinguizor

2009-05-13T09:49:00.000-07:00

ale, mireyu quin titol mes llarg que tenim! es perque hem fet un muint de cosetes home! per aqui tot sensacional! hem estat tots aquestes dies explorant la regio de casamance, molt mes verda i bastant xula. de usui vam fer una excusioneta amb bici per aqui i per alla a veure els petits poblets del costat, amb els ses baobabgs i grans formatgers. aixo ja ho he explicat em sembla. Total que ens en vam anar cap elinkine i dalla vam pendre nua piragua cap a Ehij, una illa amb 4 cases i poc mes, molt maca per aixo, vam estar amb la gent bebent vi de palma i menjant grans quantitats dostres de totes maneres. son buniiisimes, total que despres dexplorar el bosc tropical de la illa vam decidir arribarnos fins a cachuan, el luis ens va portar. un nanu bastant especial per diru dalguna manera. el vam ajudar a carregar la canoa fins als topes de llenya i cap alla. finalment vam arribar a cachuian el paisatge es tot verd, ple docells i flamencus i manglars i mes manglars per tot arreu. a cachuane pues mes tranquilitat, vam fer niti vam sortir via djembereng, a peu a sota el sol i a les portes de la mort. pero vam arribar sense cap problema a djembereng; alla al campament Asseb de conya, vam estar un parell de dies disfrutant de la plaiuqui i de la vida de poble. Al cap dun parell de dies cap a cap skirring, es la zona mes turistica de senegal; es com un lloret senegales. vam estari alguns dies; vam fer alguna excursioneta fins a bucot; un poble molt xulu, sobretot pel guia; que es deia Hola i parlava espanyol sensacionalment be. Aqui ens van esplicar tot el rollo anmista i totes les seves curiuositats curioses. i cap a cap skirringh tu; on van asistir a la festa daniversari d ela mort de bob marley, aqui esta tot ple de rastes daquests de super bon rollo que te cagues. personages vamos. i cap a zinganxor que al manel se li acaben les vacances tu. que ves per on i ja ha pasat un mes; aixo pasa volant!!!!
I jo cap a Guinea bissau; dema anire a ferme la visa i cap alla a vere que mexpliquen. Parlen portugues i crioll o sigui que a vere com em faig entendre, he pensat que potser marribo fins a guina konakri que esta al costat i es el pais mes baratu de la zona i amb muntanyes!!! ja vorem!! vacancetes.

kedougou-tamba-kolda-zinguizor-ousuye

2009-05-02T12:44:00.001-07:00

ieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

Bueno ja podeu estar contents, ja teniu les fotos que volieu!! Pues eso i rapidament, estem a Ousuye, el que seria la Casamance. Aqui es pot estar al carrer a qualsevol hora del dia sense morir sucarrimat per la calor. Es sensacional, la zona es super tranquila i la gent sembla inclus bastant timida. Tornant al viatge des de Kedougopu pues un altre calvari... de kedugu a tamba be, vam anar amb un 4 per 4 ue sen anava fins a Dakar i ens va portar un tros, del tamba a kolda terrible.... esperar i espeatrar i despres mil hores dins el septplace amb la calor, a kolda vam parar que landreu, es a dir jo, estava a 38 i algo de febre i hi vam fer nit. Un milio dampolles daigua; un paracetamol; unes dutxes i a dormir. El dia seguent capa a zinguixor alla ja vam comprar el bitllet de barco de tornada del cofoi i a fer 4 gestions mes i cap a Aqui, on sesta genial. El paisatge es verd; la vegetacio es molt mes abundant i pases bastant mes desaparcebut. Ahir vam anar a veure un sensaiconal partit de Hanbol africa dallo mes entretingut i avui hem anat a fer bicis, que hem fet 25 kilometres cagate lorito. Per variar la bici del cofoi sa espatllat ( comenso a pensar que tot es cosa seva ) i total que ens hem estat un arell dores esperant a que el nen que ha desaparegut amb la nostra roda i la bici de landreu tornes de no se sap encara on. Total que ha arreglat la roda que estava punxada i a tornar cap a Usui o co es digui. I avui hi ha ball destudiants a nose quina discoteca, potser anema treure el cap i a ensenyar a ballar a aquesta colla dafreicans que no tenen ritme ni tenen res... amb lo marxosa que es la nostra sardana quedaran totalment en ridicul.

Els que em demaneu litinerari pues dir que el 15 de agost he destar al camerun; pero nose encara com mo fare, perque haure danar a tota ostia!!! Ja vorem. Per altra banda nose si coneixeu a la noia aquella que fa teiatru; la montse! pues resulta que embe a veure en un mes i ens estarem tot el mes de juny porai; iujuuuuuuuuuuuuuuuu. Farem Guinea Bissau que es veu que acaben de pelar el president i suposo que casamance pero ja vorem!!!

Vinga bandarres salut!

mes fotos

2009-05-02T12:38:00.000-07:00

fotuuus

2009-05-02T12:25:00.000-07:00

kedougou-dindefello-iwol

2009-04-28T12:02:00.000-07:00

bon jouuuuuuuuuuuuur

Que pasa nanus. Estem encara a kedougou o com carai es digui! Pues eso que vam arribar despres del meravellos trajecte amb bus i septplace i aqui ens hem quedat uns dies gaudint daquesta calor infernal... Vam trucar el nostre contacte per aqui i ens va esplicar una mica el que seria lasuntu kedugunes. Aixi que ben contents el diq seguent vam decidir anar fins a Dindefello, a on hi ha una cascada dallo mes bunica. Vam decidir anar per variar amb trasport public qixi que ens vam acostar fins la gare routier del poble a esperar a vere si sortia algun nyigu nyagu o com sa digui cap a Dindafello. Despres de varies hores de suportar la calor i morts de fastic encara quedaven 10 places perque el bus somplis...(aqui els busos no marxen fins que no estan plens( total que com que no voliem perdre mes el temps (ens surt super be) vam decidir llogar una moto i arribarnos pel nostre compte a Dindafello. Les indicacions del nostre contacte no podien ser mes precises "tot recta" aixi que no hi podia haver perdua posible. Vam tardar uns 5 o 10 minuts a perdrens totalment al mig del desert ab una calor infernal... sort en vam tenir de trobar un poblet de 4 cases on ens van convidar a eixoplugarnos de la calor i ens van acompanyar fins a la carretera que estava a la quinta ostia. Aixo si sa de destacar la amabilitat de la gent daqui, al menys a les zones o no es veuen tants turistes. el poblat era el tipic poblat africa de postaleta. Cases rodones de fany amb sostre de palla. Aixi que vam reempendre el cami, no sense abans tenir una petita avaria amb la moto que va arreglar un altre motorista que vam parar. Per fi vam arribar al campament Dindafello.... El dia seguent era dia de mercat, totom satansa al poble a comprar i vendre el que tenen, des dels pobles del costat fins a guinea, que queda aqui al costat. Naltrus a la nostra, vam anar a la cascada on pasariem tot el mati banyantnos i refrescatnos de la calor terrible. MLolt xula la veritat; dallo mes munica. El dia seguent vam tornar cap a Kedugu a tota ostia i vam arribar satisfactoriament.... Ahir i avui hem anat a Iwol; un poble a 22 km daqui don es uriund el nostre contacte, el Papis. Un poblet dallo mes xulu; rodejat de Baobaps i arbres enormes. Bastant imresionant. Hem fet el que seria la nit alla i avui hem tornat cap a kedudu. I aqui estem ,ara venim de banyarnos de la piscina de lotel mes car del poble on anem a fer el rastrero. I dema cap a TAmba i despres cap a Casamance... on hi fa mes bo...

Aleeeee, que vagi molt be l1 de maig bandarres que veig que us ho curreu!!!

ieeeeeee

2009-04-24T13:30:00.000-07:00

Hola macus!!

Som uns rancis que no diem res; pero que esperaveu, som de Berga!!

Estem a Kedougou!!! Es a dir, llujny que te cagues del que seria tot en general! A vere, ens haviem quedat a Saint Louis, pues eso total que vam marxar dalla i vam arribar a Dakar. Dakar pues una ciutat molt occidentalitzada; bastant caotica pero no especialment si la comparem amb altres ciutats africanes. Aixo si ens atabalen a base de be, no hi ha manera; el cofoi que sembla descandinavia pues no veiguis tu. Vam estar allotjats en el que seria un puticlub. Pero era el mes barat que hi havia, , tela!! no havia estat mai en un restaurant puticlub, que estas dinant i et venen les noies... vam anar a fer un apat i jata. No es el que busquem. Dakar molt atabalador, masa; pero vam quedar amb un nanu que es catala i ens va aconsellar llocs per anar; total que li vam fer cas i aqui estem. Tambe vam arribarnos fins a la Illa de Gore. Una illa amb un pasat colonial que es reflecteix en els edificis i tambe en la casa dels esclaus. Ledifici construit a on tancaven els esclaus abans de ser portats a america. Vamos a veure un dels fonaments de la civilitzacio occidental, que permetria conjuntament amb la colonitzacio el desenvolupament industrial deuropa. I cap a Kedaougou, primer a escala a Tamba. Tela, vam sortir qhir al mati i hem arribat avui, una especie de tortura en forma de transport public. Primer a esperar 6 hores q lestacio de Dakar a que el nostre minibus somplis;, despres el cotxu fa 4 km, es a dir una hora i mitja de cues per sortir de Dakar i sespatlla. Ale canvia de bus, al cap dun rato destar dret entre millons de persones li punxa la roda... tirats en una betzinera... el cofoi va acabar dormint sobre una tapa de diposit de combustlbe. Pensava que es moria; perque el bus encara es va espatllar alguna que altre vegada i la calor era sofocant. Avui hem arribat a tamba i hem pres un septplace cap aqui, al pais basari; a vere que tal; pinta molt be. Hem anat a veure els hipopotamus al riu i molt munics eh. Tambe hem vist algun que almtre monu; tot i que sent de Berga estem farts de veuren. Dema anem en una cascada o nose que. Pinta be. Pe cert, estic jo sol escrivbint perque el cofoi esta que no port sortir de lotel, sembla una gamba i no para de suar com un porc; diguesim que sesta refrigerant....

Va que aixo es un rollo, men vai porai!!!!

Records a totes; i penjariem fotus pero.... la conexio no es masa bona...

Vaia tela !! A l’Africa hi ha koalas

2009-04-20T11:22:00.000-07:00

Bueno nanus I nanes ja estem al que seria l’africa, sabem que heu estat mirant a diari el nostre blog a veure si s’actualitzava pero per fernos els interesants hem decidit no escriure fins avui. Estem a lu que seria Senegal, mes concretament a Saint Louis; frontera amb Mauritania. Aqui la gent es negra ; per si no ho sabieu. Bueno pues desprtes dun terrible viatge amb avio i la mare que el va parir que per poc morim. Ostia santa pero quina bogeria ; amb laviuo pensave, que no arrivariem mai i lespera a Lisboa es va convertir en un especie de periple a on ens van oferir tot tipus de drogues almenus una cincuantena de vegades diferents. Una ciutat lu que seria molt maca. Ostia quin aburriment mes aburrit tu. Aixo que arribem a Dakar a les tropocientas mil de la nit i ens pasem de llarg al tiu que ens esperava a laeroport i ale a deixarnos enredar pels negres que « treballen » a laeroport. Que si cap aqui que si cap alla, una especia de gimcama que tenia com a unica finalitat extreure el maxim de diners dels pringats blancs. Despres de batallar una estona per fi va, sortir airosos i vam trucar al colega del colega del cofoi que havia enviat a un altre colega perque ens vinguesin a buscar. I cap a Sant lous que i falta gent. Tres o cuatre oretes de cotxe i per fi vam arribar a lotel. Un hotel tant macu com car. Del qual vam escapar corrents el dia seguent. El dia seguent ens enterem que teniem habitacio reservada molt mes barata i nosaltres sense saberu. I per saint luis tot molt macu eh. La part turistica es aixo ; una part turistica, amb blancs ; preus abusius i negres una micona interesats. La part no turistica es el tipic caos i bullici africa amb mercats, colors olors i burrus i cabres ; peix ; molt peix i demes coses. Total ja us Imagineu on ens trobem mes comodes. Aqui al costat hi ha el poble de pescadors amb la platja mes paradisiaca que hem vist mai. Ja vureu la foto. Aqui el bullici es increible i el mercat del peix no deixa indiferent a ningu, tot ple de peix asecantse al sol fotent una peste urrible, aixo si val la pena veure-ho. Estem al lloc des don parteixen les pateres que surten de Senegal. ¨Per 500 eurillus tens un viatge de dues semanes de durada a les illes canaries amb patera. Lemigracio cap al nort es un recurs per tothom que su pot pagar i que saccentua cap als mesos de juliol i agost quan el peix escaseja. Ahir vam anar a una especie de parc nacional a on hi vam fer nit. Una especia dabucador on suposadament hi havia ocells i demes. La veritat que no va triunfar masa. Aqui fa calor I si esta moooolt be, no com a berga que sabem que plou jijijiji. El paisatge es semidesertic, molt desforestat, tot molt marro i terros. Suposem que dema si no anem al desert baixarem cap al Sud a on tot es mes vert. Anem quedant amb el Maho, l’amic de l’amic del manel que curra a lagencia de viatges a vere si ens pot aconseguir una excursio de guays, pero de moment no sembla que hi posi masa interes. Hem fet algun que altre amic, vam coneixer un guia guinea que acompanyava a un parell de belgues mes sosus que sosus ; semblaven de Berga. Total que els i va donar un parell de porros de mariauana i els va enviar de pet a dormir i sen van venir de festa amb nosaltres. El nanu va pillar una borraxera que va acabar trucant per telefon amb un pa de mig. Suposo que el trobarem per Dakar. Si podem penjarem algunes fotos ; sino us espereu a Dakar nanus. Escrivim malament per culpa del teclat eh. El Manel vol tant si com no veure micus, no content amb les cabres i els gossos famelics ara vol micus. Total que ara hem danar a un parc nacional que esta a laltre punta del pais per veure els micus. Es posible que ens arribem fins a guinea bisau a treure el cul ; que hi ha les millor platges daquesta part dafrica.

Tambe ens hem asseventat que el mateix dia que agafavem l’avio cap aqui ens van tapiar la casa. Suposem que gracies a algun que altre vei d’ordre i catala i bergueda de tota la vida. Ens sap greu la veritat , vam pasar molt bones estones en un espai que ja ens haviem fet nostra . Un espai guanyat als especuladors i expropiat del mercat que havia recuperat el sentit pel que havia sigut concebut. Pero el que importa dels projectes son les persones que hi ha al darrera, i les persones que hi ha darrera seguirem desobveint i alliberant espais, perque es just. Escupim a la cara als especuladors que prefereixen tenir una casa plena de merda a que hi visqui gent, que neguen lacces a l)habitatge a una majoria unicament pel seu lucre personal, unicament amb operacions especulatives a costa dels de sempre. Els mateixos lladres de sempre, els vagos de tota la vida ; els que viuen de rentes ; sense traballar i a costa de tots nosaltres. No pensem sotmetrens a la dictadura de bancs i caixes per tenir un sostre per pagar als lladres de sempre, prendrem el que es nostra.

Marxem!

2009-04-15T07:54:00.000-07:00

Epali!
Canvis! Canvis! a ultima hora sempre pasen coses i aquesta vegada val la pena explicar-les! el que havia de ser un viatge d'un mes a senegal s'ha convertit en un viatge de temps indefinit (un any?) arreu d'Àfrica i pot ser del món. Com ho sentiu, el cofoi tornarà de senegal al cap d'un més, pero jo no!!! men vaaaaaaaaaaaaig! el tema que seguiré Àfrica avall fins a Camerun on em trobaré amb la mamaaaa i el papaaaaa cap a l'estiu. Després ja ho vorem, tot i que també m'agradaria pasar per Tailàndia!
Res, hem sap greu no haver pogut informar a tothom d'aquest petit canvi però ha sigut tot molt precipitat, vaig decidir-ho diumenge al matí...

Merci a totes les que vau venir al supar! i em sap greu per qui s'ha volgut acomiadar de mi i el meu stres previatge ha fet que no hagi sigut posible.

Petons a totes!!!!

Us deixo una foto de la despedida! falta la meitat de la gent....em sap greu pels que vau venir i no surtiu!

ens n'anem!

2009-04-07T02:39:00.000-07:00

ñaaaaaaaaaa! un moment d'anteció! després de mesos de indesició i d'informacions falses i confuses al final serà que Sí! al final ens n'anem! no anem ni al kasakastan ni a l'iran ni a cap puestu que acabi amb AN. Si algú es va creure la bola del kasakastan es perquè ens cuneix massa. Pues res, al final anem al Senegal, que acaba amb AL i coll de pal quedava masa aprop. Ademés fem escala a Portugal. Total que fotem el camp el dia 16 d'abril i tornem el 16 de maig. Si vas disfrutar com les cabres amb les rocambulesques i totalment inventades histories de l'andreu a Madagascar (que podeu llegir en aquest mateix blog) no pots perdre't les aventures del cofoi i l'andreu a SENEGAL.

Total que esperem que ens feu moooolts comentaris a les nostres entrades sensacionals i meravelloses!

Apa que vagi mooolt be.

fotus

2008-09-04T00:10:00.001-07:00

Aqui algunes fotus, son petites tu pero es el que hi ha. El baobab mes gran del Mon. el cotxe de les llagostes. les balenes. els nanus anarquistes malgaches. la platja de Itampolo. gGent empenyent un taxi bruse, jo viatjaba dret a darrera de tot al costat de la roda de recanvi, a fora del taxi bruse, vaig arribar marron de la pols, terrible.

ieeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

2008-09-01T04:39:00.000-07:00

Joder vaia liu tu; fa tants dies que no escric que nose ni que esplicar. Han pasat moltes coses des de l;ultima vegada que vaig escriure. Tic super moreno per exemple!!! Be vaig arribar a Tulear, despres de veure el parc nacional de Lisalo; mol macu e; tot al seu puesto; com el gran canyon del culurado. El vaig anar a veure amb un yanqui que va resultar ser un super okupi de boston, vam estar alguns dies viatjant junts. Bon nanu tu. Despres vam coneixer a unes noies que estaven en nua especie de ONG que consisteix en pagar 3000 dolars i pots fer submarinisme i certifiques que el corall de les costes de madagascar sesta morint. Es ben be que les colonies dels rics no son les colonies de borreda. Seguint el fil de la super historia; despres de Tulear vaig agafar el taxi BRouse cap a Itampolo; sortia el dia seguent i nomes ni ha un per setmana (aixo ho vaig descobrir despres) ho sigui que el vaig agafar; com un camio; pero al darrea te seients i no carrega; la carrega esta a la vaca del camio. Havia destar 12 hores al camio; men i vaig pasar 48.... per poc moru. Es va espatllar mil vegades; increible; horribleeeeeeeeee. I totom matabalavaaaa, totom em voli estafaaar. Encara va ser pitjor quan totom anava borratxo i manaven tivant la ronyonera tot el ratu. Pero llavors unes xavalilles malgaches es van apiadar de la mea pobre anima. Em van apadrinar. Cada vegada que algu sacostava a mi o els deia algo a elles sensillament agafaben un roc enorme i amb molta punteria els i fotien al mig dels morros. Es va liar un pollo....La veritat jo em volia morir. DOs dies ficat alla dins; dues nits i a mes borraxos. nooooo.. pero vaig sobreviure com sempre. I finalment vai a rribar a Itampoloooo; Va ser genial tu; sensacionalisim. Vaig esta 3 dies alla de relaju; una plaia maca maca; la mar turquesa i la sorra blanca; com han de ser vamus. I centenars de balenes pasant a diari a pocs metres de la plaia. Aixi que vai llogar una canoa i a veureles. Bona experincia; a menus de 10 metrus uns papis i la cria. El dia seguent llegeixo a la guia que es de bojos acostarse a menys de 200 metrus duna mama i la seva cria. BIeeen. Pero tinc bones fotus. A Itampolo vaig descobrir que per sortir del poble nomes i avia un taxi brouse per semana, el mateix que mavia portat i que logicament no volia agafar mai meeees. Ho sigui que tenia un problema. Pero vaig coneixer al Stoik; un camionero hosteler que anava a EJEDA; un poble mes al sud Ditampolo, era la unica solucio. Hi anava amb camio de carrega, i es pararia a cada mercat a carregar i descarregar genero per pagar la betsina. La seva intencio no era nomes arribar a EJEDA sino baixar fins a BELUHA que esta encaar molt mes al sud, alla havia danar a buscar un equip de submarinisme per un club que volia muntar en un futur. Li vaig dir que anava amb ell. I vaia aventura... l dia seguent l Stoic em va protar a veuer tota la seva familia al seu poblat i tota la pesca. Havia comprat uns terrenys al costat del mar i vam acampar alla. Molt maca la plaia. paradisicaca i sense ningu. el dia Seguent vam marxar cap a Ejeda... Vam pararnos a 8 km dItampolo, alla hi havia el primer mercat. Em vaig quedar a dormir al camio. El mercat del dia seguent molt xulu la veritat. el vaig disfrutar. molts colors i tota la pesca. Despres del marcat haviem de marxar via EJEDA. Cosa que vam fer pero ens vam quedar a 30 KM de Ejeda perque el dia seguent hi havia un altre mercat..... A tornar a dormir al camio; aquest cop amb les cabres... Sort que ni havia poques. El dia seguent el mercat molt imprecionant. Totom anava armat fins les dents; llances, ganivets escopetes.... era com el far west. De fet tot ho semblava, les carretes de bous, els cactus, el desert... pintoresc. El tema que al poble del mercat hi ha les plantacions de maria mes importants de Madagascar i la gent va armada per si la policia entra.... aixo mu van esplicar despres... esclar. Be, al mateix dia lStoic ja em va dir que no tenien betsina per arribar a Ejeda aixi que em vaig pujar a un camio i cap a EJEDA; vaig arribar a la mateixa nit. A ta,be vaig descobrir que lestoic es guanyava la vida venent maria i pescant llangostes ilegalment; per aixo volia lequuip de submarinisme. Un pjarracu; pero em va caure molt be; es va comportar amb mi. El dia seguent mel vaig pasar veient pasar les ores; aborriiiit; esperant un camio per anar mes al sud a Ampanihi. el camio no va pasar; ja havia pasat; al mati; jo estava dormint... El dia seguent el vai pillar i vaig arribar a A,panihi on em vaig poder dutxar i vaig veure el baobab mes gran del mon. Impresionant. I el dia seguent cap a Beluha. Meeees avall. de Beluha volia anar a Lavanono; osea la plaia, i es el que vaig fer. pel cami cap a Beluha; que el vaig viatjar dret; a fora del camio; tragantme tots els fums i pols (vaig arribar marro de cap a peus) vaig coneixer unes dones que anaven a lavanono. Aniriem junts i aixi va ser em van convidar a dormir a casa seu, a la tenda i tot el rollo; i el dia seguent amb la carreta de bous cap a Lavanono. 7 hores sota el sol de Mada gascar pel mig del desert; els bous no tiben ni a la de tres. Pero vam arribar a Lavanono; on em van portar a veure la seva mare que estava molt malalta. Tota la familia venia de tot arreu a veure la seva mare, mes u menus com a ca nostra que fotem els veis en una residencia i que no molestin. A Lavanono vaig coneixer al Che, un nanu que vivia durant 3 mesos amb nua familia malgache, a la plaia. Surfeja. I ho fa de pinicula tu. Vaig pasarme nua setmana rascantme la panxa a la plaia; fotent res de res; posantme moreno i menjant peix. Pero tot acaba aborrint i vaig decidir marxar. pero pels rancis com jo, que no poden pagarse un 4 per 4, poques opcions hi ha.... La unica opcio per seguir avall era el LOBSTER TRUCK, es a dir el camio que recull llagostes al llarg de la costa. Be, es un picap. Men avien parlat molt be; doncs una MERDA!!!! e estat tota la nit rodejat de milers de llangostes que sem pujaven a sobre; tota la nit lluitant contra les llagostes. 16 hores per fer 250 km... terrible. Pero ara estic a Fort Dophin on pensu descansar moooolt, que nomes em queden 15 dies i aixo sa daprofitar tu.
Disfruteu de les fotus!!!

Molts petons a totes!!! Rancis foreveeeer

Morondava-Antsirabe-Ranonafana

2008-08-08T06:08:00.000-07:00

ieeeeeeeeeeee

Ei que em vaig descuidar de donar les gracies a les okupis insurrectes del clot que em van portar fins laerupoooooooooort merciiiiiiiiiii. iujuuu.
Bueno al liu. Pues em vaig pirar de morondava ara fa uns dies direccio a Antsirabe, les terres altes, a 1400 metrus d-altitud. 15 oretes mes de taxin brus daquests. Vai coneixer a una parella de francesos i vam compartir el viatge. Al mati del dia seguent pues vam arribar a Antsirabe. Alla hi vaig estar un parell de dies. per rentar roba i tota la pesca. La veritat que m-aburria bastant la ciutat. Molt maca pero quan em vaig haver patejat els diferents mercats ja no sabia que mes fer-hi. Ho sigui que vair posar rumb al sud. Aixo es una meravella la carretera esta asfaltada tu i en 5 hores vaig recorrer 250 kilometres. Despr'es vaig enfilar cap a Ranomafana. Poblet on hi ha un dels parcs nacionals mes importants de Madagascar. I aqui estic tu, que no sabia que hi havia internet i es veu que si tu. Ahir vaig anar a visitar el parc, es una pasada. lemurs i mes lemurs. Senyora Eva i senyora Rebeca ja us he comprat el famos lemur de peluxe vale?? be no es de peluxe es cusit pero encara mes millor. Pues esu que lemurs i cameleons i de tot una mica. El bosc es trupical, no es tant impresinant com els de l-ecuador pero deunido. Molt xulu. Rebeca trobu indignant que diguis que faig mala cara a la fotu. Amb lu guapo que estic. Aqui he estat un parell de dies amb uns yankis bastant especials. Alguns d-ells han marxat. Ara comparteixo habitaci'o amb un nanu de boston que esta aqui perque va venir a fer cosetes per una ONG i li queda una setmana per marxar. Total que dema posarem rumb a Isalo, un altre parc nacional del sud. I em sembla que amb aquest ja haure complert pel que fa al tema dels parcs nacionals. Es com el gran canyon del colorado pero a la malgache. Alla tenim la intencio de fer una escursioneta de 3 dies o algu per lestil. Ja vorem. Ara pel que podeu veure estic seguint la carretera turistica, asfaltada!!, fins a Tulear (plaia) i alla tornare a pirarme de les zones turistiques per visitar la costa al meu aire.

Aleeee a cascar-la

Us deixo amb unes fotos molt xules.

Un lemur, un minicamaleo, Antsirabe els pousse pousse (els homes-taxi, aixo es una influencia astiatica, vaig veure el mateix a calcuta abans que els prohibisin) i finalment un pont de ferro destrosat per una riada durant la sesio de ciclons, com que cada any la sessio de ciclons acaba amb moltisims ponts els malgaches han decidit ferlos de fusta i resignarse a reconstruir-los anualment.

soc viuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

2008-08-02T23:41:00.000-07:00

Pues eso, que soc viu e!! iuju iuju. Pues per aqui tot en ordre, tot molt be eee. E que trobar un lloc amb internet fora de les grans ciutats es simplement imposible, no hi ha internet enlloc!! Ho sigui que per compensaru fare una entrada mooolt llarga. Be pue eso vai decidir de pirarme de la capital Antananarivo; Tana pels amics i vai dirigirme tot cofoi a la estacio de busos o el que sigui, a la capital els busos tenen oraris; genial, perque jo vai arribar a les 9 del mati i no sortia fins les 2 del migdia, vai anar a paseiar. A les 4 surtim direccio a Miandrivazo i el conductor em fa seure al seu costat per escoltar millor aixi la musica malgache que posaria a tota ostia {ni els taps de les urelles em salvaven daquest infern] i per poder congelarme mes a gust doncs aniria les 11 ores de viatge amb la finestra oberta per la zona mes freda de Madagascar. Ademes em clavaba un ferru a lesquena genial. En un moment donat pasem un altre taxi brouse; que son minibusos; que estava parat per una averia i jo pensu; sort que no a sigut el nostre el que sa espatllat; pues aixo es igual perque el nostre conductor es pararia en solidaritat a esperar laltre taxibruse. total 2 ores al mig de la carretea; i un treballant i 5 conductors de taxis brus mirant. doncs es van arribar a parar 5 taxis vruse en total a xafardeiar laveria de laltre. Erem unes 60 persones les aue estavem esperant que arreglesin el taxi! Finalment surtim i al cap dun ratu es el meu veicle el que punxa... per suicidarse. A les 3 del mati arribu a Miandrivazo.

A Miandrivazo pues bien tu vai trucar per telefenu a casa per avisar que estaria uns dies a fora i ja em volia estafar el del telefon, mitja ora a crists disctuint. al final men vai surtir. pero a les zones turistiques si veuen un Vazaha (blanc) veuen eurus!! Total que el dia seguent vai comensar un tour de 3 dies de descens amb piragua pel riu Thisibini o com sa digui. Bastant cansat pero mol xulu; la fotu del camaleo es del riu. el guia per poc es mata per agafarlo. A la baixada del riu vai coneixer a un parell de franxutes; tots els guiris son franxutes; i res vam compartir la baixada del riu. Molt macus; una metgesa i un profe de mates. Al riu pues algun cucudrulu; turtuges; lemurs i ocells i poc mes. VAm arribar a Belur sur thiribina o com sa digui i aqui em vaig despedir del pirugueru i ale a buscar manera darribar a Bekopaka. doncs anava a Tsingy, un parc nacional. Aqui tots els viatges estan empaquetats. Guiris franxutes i jubilats pastosos pasen tot el dia a,b 4 x 4 amunt i avall. I es masa car per mi. total que vaig buscar algun metode alternatiu de transport. Sortia un camio pero al cap de dos dies.... em vaig esperar i vaig coneixer a un Ex-ionqui sudafrica que ara es dedica a elevqr torres per la telefonia mobil. Tot un personatge. vaig estar un parell de dies amb ell. fins que va sortir el Camion. Despres desperar 7 ores a que s,omplis vam sortir. 11 ores mes; per fer 100 KM... no esta maL.... anavem mes de 50 persones a dins el camion... increible. Tots atatxonats com porcs. Pero vaig arribar de nit pero sans i estalvis. logicament, tots els otels estaven tancats doncs els guiris arriven de dia i de nit no arriba la gent que va als otels. total que vaig acabar dormint dins un poblat de cases de palla a dins la meva tenda. Em vaig convertir en latraccio de grans i petits; doncs flipaven que un blanc sigues tan rastreru. jijijij Pues res em vaig llevar i cap a la oficina del parc nacional. Vaig anar a veure el petit parc i molt wapo, mireu les fotus. i em quedava el gran que esta a 17 km del poblat. Pues em vaig llevar a les 4 del mati i a pota... amb el guia a tota ostia. Va estar be perque va, veure els petits lemurs de nit. Son ben rarus. Vam arribar a les 8 del mati i vam fer el gran park. Una zona increible pel barranquisme. Va valdre la pena. Formacions calcaries erosionades per la pluja de mes de 20 metres dalt, algo molt curios. Per tornar vaig regatejar un 4x4 que e, va sortir be de preu. i despres cap a Bekopaka. A esperar que sortir un veicle cap a Belo sur thiribina, ja desesperat despres de sentir diferentes informacions vai plantar la tenda a la platgeta del riu. I a la llunyania vai veure un camio que vai parar i anava a on anava jo; genial; era un camio de porcs. El conductor va flipar quan li vai dir aue volia anar am ell tan si com no... li vaig pagar una petita suma de diners i ale 8 ores a sobre un altillu sobre desenes de porcs... es el camio de la foto. el que travesa el riu amb la plataforma. Vaig aribar destrosat, peraue claru les carreteres son pistes totalment plenes de forats i destrosadisimes. Pep, rollo Mundemba a Korup peraue ten facis una idea. Vai arribar a Belo i a esperar com sempre. el dia seguent vai anar a lestacio i vai trobar un taxi brus aue anava a Morondava, on soc ara. un Picap adaptat per poderi atatxonar el maxim de persones posibles. Jo anava de fet, fora del picap. a DArrera de tot, dret; agafat a la vaca... com sempre el cotxe no anava be i avia danar parant cada pocs quilometres a ficar aigua al motor. Cosa que manava de conya per poder fer fotus dels Baobabs, vam ^pasar per lavinguda dels baobabs i vai poder tirarne moltes, ademes ala posta del sol. Genial. I finalment aqui estic a Morondava. Esquivant un militar que mesta perseguint, aixi que avui mateix posu rumb al sud. Belo sur mer. un poblet de pescadors la mar de bonic. O aixo diuen.

Ale per avui ja ni a prou.

ja soc a madagascaaaaaaaaaar

2008-07-22T06:43:00.000-07:00

eeeee!

ja soc aqui!!! iuju iujuuuu
Pues esu despres de 11 ores ficat en un avio vaig arribar air al mati sa i estalvi a Antananarivo la capital de Madagascar. I res tu que si ara treute de sobre els milions de tios que tatabalen a laeroport i cap a lotel. La ciutat es una mica bastant caotica; tipica ciutat africana, gent gent i mes gen per tot arreu; pero encara pases bastant desapercebut. vaig arribar fet una merda i totom em volia estafaaaar total que despres de fer fora del meu otel un pesat que em volia vendre caniques dientme que eren pedres precioses vaig trucar a un pavu que parla espanyol que vai treure de la web de couchsurfing.com i em va dir que a la nit i avia planejada una festa sensacional amb un grup de penya darreu del mon que estan a madagascar. Total que va estar be la festa, vaig acabar a unes hores intempestuoses amb una colla de gent bastant especial. Avui sen anaven a fer una ruta pel sud de madagascar per 15 dies; em van convidar a anar, avien llogat un minibus i la ruta estava be pero el seu presupost es masa alt per mi!!! total que els e deixat marxar i ja mu fare jo pel meu compte.
Ja me patejat la ciutat de canto a canto i la veritat que ja nose que mes feri aqui, ho sigui que dema marxoooooooooooo a un poble inpronunciable. A mes aqui fot una rasca del mil; estem a 1400 metres i jo vui caloooooooooooooo, ho sigui que menvai...

Apa xauuuuuuuuuuuuuuu

Ei! que jo marxo tu!

2008-07-15T07:12:00.000-07:00

Pues eso pels que no ho sabieu m'envaig a Madagascaaaaaaaaaaar! ale pues eso! Marxo el diumenge dia 20 juliol i tornu el 19 de setembre. Total un parell de mesos, enveja no?. I res ara estic fent la maleta i tota la pesca i repesca tu! que es un liu que si ara compra imperdibles, que si taps a les urelles que si nose que...
No tinc cap mena de plan, men vaig jo, la meva guia i el meu francés de primer curs (sera macu de veure) i a veure fins a on arribo. Espero que em fiqueu moooolts comentaris super divertits. Jo prometo no aburrir-vos amb les meves histories (inventades o reals) que esplicare de magadacar i sobre tot el que em pasi en aquest pais mig africà mig asiàtic.

Aleeeeeee!